DALTÒNIC.

No viu aquí, viu a un país europeu. Es un metge magnífic, com a pràctic, com a teòric científic i com a ponent. Crec que malgrat ha col·laborat amb molts col·legues catalans i de l'estat espanyol, jo vaig ser el primer que el vaig invitar com a ponent en actes científics organitzats per mi.
Li direm D.
Era un ponent tant brillant barrejant saviesa i humor que captivava el públic.
Tant era així, que en un congres, el conferenciant que anava després d’ell, molt bo i amic meu, al descans se'm va adreçar una mica “mosca”
-"Morera, ets un c..., ho has fet expressament, m'has posat darrera del D., per anular-me."-
-"Com pots pensar això, mai se m’hagués acudit!"-

Em va plantar remugant: 
-"Ets un c..,"-

Repeteixo, som amics.

D. no es cansava de repetir al començament de les seves conferències: 
-"Sobretot, no abuseu dels fons i les lletres de múltiples colors. Soc daltònic."-

1280px-Claude_Monet,_Impression,_soleil_levant

Tothom ho sabia.
Jo li dec molt, ell potser no ho sap però gràcies a ell, tot i que jo ja tenia uns 15 anys d’experiència en el tema, vaig ser el primer a l'estat espanyol a introduir el tractament amb CPAP pels malalts amb apnees, actualment tan emprat i divulgat.
A Florència, crec que al 85 sortint ell d'una presentació:
-"Morera, el SAOS lo tenemos resuelto."-
-"No me lo creo."-
-"Sullivan un australiano lo ha presentado."-
-"Ya veremos, no me lo creo."-

D. tenia raó.
Fa uns tres anys, en un congres a Madrid, jo anava després d'ell. No m'importava que m'apagués.
La seva presentació fou diferent, brillant però més continguda, probablement de forma  intencionada. 
Cada diapo, millor dit, pantalles del power point, fons blanc no brillant i en totes elles en un angle, una reproducció d'una pintura, no al·lusiva, principalment de mestres del renaixement italians o d'escola flamenca barroca.
Al sopar el tenia al costat meu:
-"Morera, me he jubilado."-
-"Que dices! Tu no puedes jubilarte."-
-"En mi pais no me han permitido continuar y solo trabajaba para la pública."- 
-"Ya, pero tu eres demasiado bueno..."-,  ( uns 66 anys) 
-"Empiezo otra etapa."-
-"Que haras?"-
-"Me he matriculado en Historia del arte. Mira..."-,  ( va obrir la maleta i em va ensenyar un llibre d'art).
-"Morera, tengo que confesarte que seguramente la conferencia de hoy es la ultima de mi anterior vida professional, tengo demasiados amigos aqui, no podia negarme."-

Em vaig emocionar una mica. No sabia que dir.
Als postres em va dir que tenia una filla a Barcelona. Ens vàrem creuar telèfons. Jo no m'he atrevit a trucar-lo, li tinc massa respecte. A veure...
Probablement per la sorpresa, fins molts mesos després no se'm va acudir.
D? Història de l'art?. Però si és daltònic!!
Coneixent-lo, un repte personal.
Segur que als 80 es matricularà de Física Quàntica.