tag:blogger.com,1999:blog-2026043349877953392024-03-14T03:10:11.132+01:00Anecdotari d´una vida mèdica.Anècdotes mèdiques i humanes escrites un mes de lluna plena.
Estan acompanyades per les màgiques il·lustracions d'en Tincho Cejas, les magnifiques pintures de Guillermo Marti Ceballos i Raul Carré i les esplèndides fotografies d'en Ismael Guillén.Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.comBlogger269125tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-48645942922196226762022-01-12T21:22:00.000+01:002022-01-12T21:22:33.311+01:00AVERANY.<p><span style="font-size: medium;">Seixanta anys. Administrativa. Vestida de negre. Aprensiva. </span></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Hola, le vengo a llevar los resultados de mi ITV."-</span></i></p><p><span style="font-size: medium;">Aquesta malalta l’havia visitat unes dues setmanes abans. Venia per un dolor atípic a hemitórax esquerre, fumadora d’unes 15 cigarretes diàries. Estava prenent metformina per una incipient diabetis.</span></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Aquí tiene el resultado del TAC. Ya me he leído el informe y pone cosas malas."-</span></i></p><p><span style="font-size: medium;">Vaig llegir l’informe. Emfisema centroacinar moderat limitat als lòbuls superiors i alguna reticulació a les bases. No eren lesions greus.</span></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"¿Me voy a morir?"-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"No, no, usted tiene un poco de enfisema en la parte superior de los pulmones y esto que pone de reticulación en las bases habrá que vigilarlo pero no es grave. Y además su función respiratoria es casi normal. Lo que tiene que hacer es dejar de fumar, y vamos a hacer un seguimiento durante los próximos meses para ver la evolución."-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Usted siempre asusta!"-</span></i></p><p><span style="font-size: medium;">Els meus anys d’experiència professional m’han ensenyat que no cal espantar innecessàriament els pacients i aquest és un principi que conservo com una regla d’or. Per tant intento donar les millors noticies possibles, i tinc diferents trucs per aconseguir-ho, que he anat adquirint amb el tracte continuat amb els pacients.</span></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"No, no es verdad señora. ¿Por que me dice esto?"-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Hombre, porque usted hace años visitó a mi esposo, y le dijo: si no dejas de fumar y no te adelgazas, no llegarás a los cuarenta."-</span></i></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgoMIYfsfBqClk0FwEUjsjQThFs2Nh3PUDi97ok03LnrLGXWL7zsDVfemqVz7dAAhL6cBVwhjMLDdLp_12mpQMTBorb0WUMnMb4ywpwfIBms7QWtw2mvzCCT3wYAy6n3-1IwVSLkE7MrnwpIHN169YOakxntBrFo-D6CL-0mhY0lceWma4eHgrhYkY1FQ=s2048" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgoMIYfsfBqClk0FwEUjsjQThFs2Nh3PUDi97ok03LnrLGXWL7zsDVfemqVz7dAAhL6cBVwhjMLDdLp_12mpQMTBorb0WUMnMb4ywpwfIBms7QWtw2mvzCCT3wYAy6n3-1IwVSLkE7MrnwpIHN169YOakxntBrFo-D6CL-0mhY0lceWma4eHgrhYkY1FQ=w400-h300" width="400" /></span></a></div><span style="font-size: medium;">Em va venir al cap com un flash la imatge del pacient, era un home jove amb obesitat mòrbida, que fumava 40 cigarretes diaris i tenia un SAOS sever</span><p></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"¿Y que ocurrió?"-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Que a los 39 años tuvo un infarto."-</span></i></p><p><span style="font-size: medium;"><i>-"¿Y murió?"- </i> (em sentia fatal, com un bruixot malvat)</span></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"No, no, murió a los 60 años de un ictus."-</span></i></p><p><span style="font-size: medium;">Vaig pensar que en aquella ocasió m’havia saltat a la torera la meva regla d’or.</span></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Uf!, bueno, quedamos en que la veo en seis meses para hacerle un control. Esté tranquila que no tiene nada grave, y por favor, intente dejar de fumar, se encontrará mucho mejor."-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Lo intentaré doctor. También quería decirle que he venido a verle a usted porque sabia que me diría la verdad."-</span></i></p><p><span style="font-size: medium;">Els metges hem de ser molt curosos amb les paraules i amb les expressions que utilitzem. Un professor de medicina interna que teníem a la facultat sempre ens explicava que nomes amb l’expressió de la cara del metge un malalt podia entrar en pànic.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Penso que hem de millorar la forma de comunicar.</span></p><div><br /></div>Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-41397785601393211412022-01-02T21:53:00.001+01:002022-01-02T21:53:17.640+01:00EXCÉS.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgKAljuZwn853YzE4zxmFZFStlJRPdpQfJXMOC9amQ2g7tSY9gz2s2xSr2HqQqjxqQ7rbCr20w2Z_QbvL6dcwG1m8DKLfwPEK8Tm-EtDt8sOPqFrySGwmo4oq_XFkr9r-WIWABppegr8_1xj_-C2KmfK59Ip1Zlq_Y2cQtAMfS2Wp2mI2gV5ZfxpjAEgg=s3344" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img border="0" data-original-height="3344" data-original-width="2390" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgKAljuZwn853YzE4zxmFZFStlJRPdpQfJXMOC9amQ2g7tSY9gz2s2xSr2HqQqjxqQ7rbCr20w2Z_QbvL6dcwG1m8DKLfwPEK8Tm-EtDt8sOPqFrySGwmo4oq_XFkr9r-WIWABppegr8_1xj_-C2KmfK59Ip1Zlq_Y2cQtAMfS2Wp2mI2gV5ZfxpjAEgg=w286-h400" width="286" /></a></div> <span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: medium;">Estiu del 21. </span></span><p></p><p><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: medium;">Cada dia veiem pacients amb covid. La malaltia és molt
versàtil en les seves manifestacions i la consulta no és monòtona. Gairebé tots
ells han complert les instruccions de confinament i no acudeixen fins als catorze
dies.</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"><span style="font-size: medium;">
La llum del despatx que ve des del carrer quasi enlluerna, els plataners
s'estiren com si volguessin entrar per les finestres.<br />
Entra la pacient, molt alta i estirada, d'aspecte atlètic.<br /><i>-"Pot entrar el meu company?"-<br />-"Si, si."-</i></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"><span style="font-size: medium;">Va entrar primer el cotxet de nen, i darrere el pare portant delicadament un
bebè d'uns sis mesos.<br /><i>-"Seieu. Quina edat tens?"-<br />-"Trenta-tres anys."-<br />-"Quina professió?"-<br />-"Soc professora de nutrició."-<br />-"Has fumat mai?"-<br />-"No."-<br />-"Practica esport?"-<br />-"Si, sí. Senderisme i muntanyisme, ens encanta, som uns grans aficionats!!"-<br />-"Has tingut alguna malaltia important alguna vegada?"-<br />-"A set anys em van ingressar per una meningitis, varen dir que era vírica."-<br />-"Per què vens a visitar-te?"-<br />-"Doncs fa unes dues setmanes em vaig despertar estossegant i amb un gust
especial a la boca. De seguida em vaig adonar que estava escopint sang molt
roja."-<br />-"Quina quantitat?"-<br />-"No ho sé, però va omplir el fons de la pica. Per això vàrem anar ràpidament a
urgències de l'hospital."-</i></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"><span style="font-size: medium;">Em va ensenyar l'informe de l'alta hospitalària que li havien donat.<br /><i>-"Quan vaig arribar a l'hospital el test d'antígens va ser negatiu. Vaig estar
una setmana ingressada i em van fer un TAC i una broncoscòpia. El diagnòstic
final va ser que tenia una probable vasculitis pulmonar. Estic citada perquè
m'han dit que em faran una biòpsia del pulmó."-</i><br /><i>-"Havies tingut contacte amb persones amb covid?"-<br />-"Ara que ho pregunta, l'Amadeu (referint-se al marit) va perdre l'olfacte i el
gust una setmana abans i va tenir una mica de febre. Això no obstant, com ens feia molta
il·lusió fer el Pedraforca, no vam fer gaire cas, i vam pujar a la muntanya,
amb la nena a la motxilla."-<br />-"El teu cas no és fàcil, vine demà passat havent-te fet uns anticossos de covid
i deixem el cd del TAC que m'agradaria revisar-lo."-</i><br />
<br />
Les imatges del TAC eren de pneumònia bilateral no típica de covid.<br />
<br /><i>-"Bon dia, ja torno a estar aquí."-<br />-"Portes el resultat?"-</i></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"><span style="font-size: medium;">Efectivament, tenia uns anticossos IgG per a covid molt alts. Encara no estava
vacunada.<br /><i>-"Bé, doncs, molt probablement vas tenir una infecció per covid que et devia
encomanar el teu marit. Com que encara tens afectació pulmonar i la saturació
d'oxigen està una mica per sota del normal, farem un tractament de sis
setmanes amb prednisona i quan acabis et repetiràs el TAC i em vens a veure."-.</i><br />
<br />
Va acudir al control. El TAC ja era normal.<br /><i>-"Perfecta, això està molt bé. Com et trobes, has tornat a pujar al Pedraforca?"-<br />-"Només dues vegades."-</i><br />
<br />
Vaig somriure, amb admiració i sana enveja.<br /><i>-"Doncs ja et podré donar l'alta."-</i></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"></span></p><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"><span style="font-size: medium;">Em va fer un senyal amb la mà com per dir-me alguna cosa.<br /><i>-"Li he d'explicar una anècdota."-<br />-"Interessant, en col·lecciono."-<br />-"Doncs miri, el dia abans que vaig escopir sang ja no em trobava gaire bé, i
tenia una mica d'ofec, però això no em va impedir inflar a pulmó la piscina de
plàstic de la meva filla, que hi caben uns 580 l d'aigua. Segurament em vaig
voler demostrar a mi mateixa que estava en forma. Vaig trigar almenys tres
hores!"-</i><br />
<br />
Em vaig quedar de pedra. Aleshores ho vaig tenir clar, el gran esforç respiratori d'inflar la
piscina sumada a la infecció incipient de covid van desencadenar tota la
simptomatologia.<br />Mai en sabrem prou.</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"><span style="font-size: medium;">Ens vàrem acomiadar els quatre afectuosament, el nen amb llargues frases
inintel·ligibles.</span></span><span lang="PT" style="mso-ansi-language: PT;"><o:p></o:p></span></p>Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-43862472048928269052021-07-20T09:25:00.001+02:002021-07-20T09:30:33.354+02:00TRISTESA.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-qKqK9I6LKLA/YPZ6K-_TtaI/AAAAAAAACAo/o0-pHPUtQpYdJykNONWTYQ0jA1t5--inwCLcBGAsYHQ/s1984/16.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1984" data-original-width="1488" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-qKqK9I6LKLA/YPZ6K-_TtaI/AAAAAAAACAo/o0-pHPUtQpYdJykNONWTYQ0jA1t5--inwCLcBGAsYHQ/w300-h400/16.jpg" width="300" /></a></div><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"> -"Hola, bon dia, endavant."-</span></i><p></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Hola."-</span></i></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Aire juvenil, faldilla ampla i curta, sembla còmoda, samarreta blau marí, sabates planes, sense maquillatge, blanca, no ha pres el sol. Mascareta ffp2, blanca.</span></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Quina edat tens?"</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Trenta-set anys."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Quina professió?"-</span></i></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Bibliotecària"-,</i> dubtant<i>, -"... però ara estic de baixa."-</i></span></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Fumes?"-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"No, mai he fumat."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Tens fills?"-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"No."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Fas esport?"-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"No, no, camino molt."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Prens algun medicament regularment."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Si, prenc un comprimit diari, de xxxx."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Per a què serveix, no el conec."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"És un antidepressiu."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Fa molt temps que el prens?"-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Uns dos anys."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Has tingut alguna malaltia important?"-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Una apendicitis als deu anys."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"I per què vens a la consulta?"-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Falta d'aire."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Has tingut Covid?"-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"No."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Estàs vacunada?"-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Que va..."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"T'han fet proves?"-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"M'han fet al CAP una radiografia i una espirometria. M'han dit que no hi veien res."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Per què prens antidepressius?"-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Tristesa, tristesa. Sempre estic en un núvol de tristesa. No la puc controlar i jo mateixa em faig por."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Vius sola?"-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Si, visc en un apartament no lluny de la platja."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Tens parella?"-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Si, si."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Us veieu sovint."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-" Si, si, vivim a 40 m."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"???"-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Si, si, vivim a prop, però no vivim junts."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"???"-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Ell té 3 eriçons i jo 3 gats:. Els eriçons que són tranquils i solitaris, s'estressen molt quan estan amb els gats, i per això preferim conservar la independència."-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Ja veig, no s'entenen gaire. I tu amb la parella?"-</span></i></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Si, amb aquesta parella m'hi avinc força, millor que amb les anteriors, i estic segura que tot anirà bé, a més a més comprèn la meva tristesa..."-</span></i></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"> Va fer una mirada, com si fos a l'infinit i va somriure per primera vegada.</span></p><p><i><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">-"Mira, et veuré en dues setmanes, em portaràs les anàlisis i el TAC que ara et demanaré."-</span></i></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">L'acomiado.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Quan surto per donar instruccions a la Mònica, veig a la pacient amb la seva mare, ulleres de color vermell, expressió preocupada.</span></p><p><br /></p>Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-78405454893200209122021-05-18T11:05:00.000+02:002021-05-18T11:05:07.169+02:00SPLEEN.<p> <span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-VOya21e36LE/YKN_wt45NKI/AAAAAAAAB-c/P0Og2DN6TjQOkVeLEZMEz7828ZX3frVeQCLcBGAsYHQ/s2048/09.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1463" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-VOya21e36LE/YKN_wt45NKI/AAAAAAAAB-c/P0Og2DN6TjQOkVeLEZMEz7828ZX3frVeQCLcBGAsYHQ/w458-h640/09.jpg" width="458" /></a><br /><span style="font-family: georgia;">Spleen,
literalment vol dir melsa en català.</span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">La melsa és un òrgan de forma ovoide situada simètrica del fetge al costat
esquerre i té funcions bàsicament hematològiques. Aquesta funció no té res a
veure amb el sentit que li va donar Baudelaire.</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Ell es referia a una atmosfera melancòlica que envaïa els hereus burgesos del
final de segle XIX, afectats directa o indirectament per l'epidèmia de
tuberculosi a Europa, batejada durant aquest període com la pesta blanca,
"mal de viure" o "mal du siècle", on es mitificava la
malaltia i fins i tot es creia que el seu patiment provocava "raptes"
de creativitat o eufòria més intensos a mesura que la malaltia avançava, fins
al punt de produir-se una fase final de creativitat i bellesa supremes just
abans de la mort.</span></span></div><p></p><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;">
Bé això era la teoria, és probable que l'Spleen estimulés el geni creatiu,
especialment i potser si s'hi barrejava el sexe i l'absenta.<br />
<br />
En aquests moments de pandèmia mundial per covid, i salvant les distàncies i
les enormes diferències, la condició de tristesa, d'angoixa, melancolia i
aprensió que experimenten milers de persones un cop superada la malaltia a
conseqüència de la Pandèmia, pot formar part de l'ampli espectre de símptomes
multiorgànics que configuren la denominada síndrome Post-Covid o Long Covid.<br />
<br />
Estic segur que aquest present de mascaretes, hidroalcohòlic, distancia,
restricció social, i por, no ha afavorit ni el clima de romanticisme, ni esclat
creatiu similar al segle XIX.<br />
Les terribles conseqüències econòmiques i sanitàries actuals no estimulen ni
l'art ni la psicodèlia i si en canvi els antidepressius. Les estadístiques ho
diuen.</span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><o:p></o:p></span></span></span></p><br /><p></p>Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-13495157431941092182020-11-16T12:24:00.000+01:002020-11-16T12:24:09.366+01:00ORGULL.<div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ll8SyNGZe58/X7JgQJvnjlI/AAAAAAAAB7o/ebP8HxI56nwCDdaNCtRhI4eteuKCPICqgCLcBGAsYHQ/s2048/13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="339" src="https://1.bp.blogspot.com/-ll8SyNGZe58/X7JgQJvnjlI/AAAAAAAAB7o/ebP8HxI56nwCDdaNCtRhI4eteuKCPICqgCLcBGAsYHQ/w510-h339/13.jpg" width="510" /></a></div></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;"><br /></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;">Setanta-dos anys. Uns 1.60. Pentinat “estilos”. Ben maquillada. Vesteix molt elegant.</span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;">La visito des de fa uns sis anys, però no li agrada gens anar a metge. <br /></span><span><span style="font-family: georgia;">És distant, i tot i els cognoms mai parla en català. És extremadament educada.<br /></span></span><span><span style="font-family: georgia;">Sempre s'ha dedicat a la família i cultiva les amistats femenines jugant al bridge.</span></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span><span style="font-family: georgia;"><br /></span></span><span><i><span style="font-family: georgia;">-"Encara jugues al bridge?"-<br /></span></i></span><span><span style="font-family: georgia;"><i>-"Sí i tant, però ja no és el mateix. Abans jugant es fumava molt, totes fumàvem, però ara ja no. I és una llàstima perquè la nicotina ajuda a concentrar-te."-<br /></i></span></span><span><span style="font-family: georgia;"><i>-"Has de plantejar-t'ho seriosament, qualsevol edat és bona per deixar de fumar."-<br /></i></span></span><span><span style="font-family: georgia;"><i>-"No, no penso fer-ho, és que m'agrada massa."-<br /></i></span></span><span><span style="font-family: georgia;"><i>-"Ja saps que tens emfisema i que el teu oxigen ha començat a caure."-</i></span></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span><span style="font-family: georgia;"><i><br /></i></span></span><span><span style="font-family: georgia;">Mira al sostre, imagina el cel, i sembla que de pensament expressa un desig.<br /></span></span><i><span><span style="font-family: georgia;">-"Bé, farem una altra ITV. </span></span><span style="font-family: georgia;">Has tingut algun problema mèdic en aquest darrer any?"-</span></i></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-family: georgia;">-"Uf! Molts. Al febrer vaig caure a les galeries... i em vaig fracturar l'húmer dret. Per sort no em varen haver de posar cap clau."-</span></i></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-family: georgia;">-"Has de vigilar, les persones a partir dels setanta anys, estadísticament caiem una vegada a l'any."-</span></i></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-family: georgia;">-"I espera, al juliol, no sé encara com, vaig relliscar i em vaig fracturar la pelvis. Això sí que ha sigut terrible, dos mesos immobilitzada i després en bastó. Ja fa tres mesos que l'he deixat."-</span></i></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-family: georgia;">-"Déu n’hi do! Has tingut més ofec?"-<br /></span><span style="font-family: georgia;">-"No, no. A més a més em porta el xofer del meu fill."-<br /></span><span><span style="font-family: georgia;">-"Et demanaré un TAC. Vine d'aquí a una setmana amb el resultat."-<br /></span></span><span><span style="font-family: georgia;">-"I no puc enviar-te'l? Em fa por anar per hospitals."-<br /></span></span><span><span style="font-family: georgia;">-"D'acord, només quedaràs pendent de fer-te les proves de capacitat pulmonar."-<br /></span></span><span><span style="font-family: georgia;">-"Oi, que contenta em fas!"-<br /></span></span><span><span style="font-family: georgia;">-"Sobretot no caiguis, intenta fumar el mínim i no t'oblidis de donar menjar al teu àngel de la guarda."-<br /></span></span><span><span style="font-family: georgia;">-"T'ho agraeixo molt. És tan perillós venir. Tornaré l'any vinent."-</span></span></i></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span><span style="font-family: georgia;"><br /></span></span><span><span style="font-family: georgia;">Mentre la meva secretaria li feia les peticions de les proves, jo vaig creuar el passadís per recollir a recepció uns nous protocols de la Clínica.<br /></span></span><span><span style="font-family: georgia;">Tornant, tot just ella sortia del despatx, i alentint el pas la vaig veure caminar uns quants metres. Caminava amb una certa solemnitat, el cap dret, mínimament inclinat a la dreta, mirada al cel infinit, i els raigs del sol, que les portes de l'entrada deixaven passar, li feien brillar el maquillatge del coll.<br /></span></span><span><span style="font-family: georgia;">La vaig aturar: </span></span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><i><span><span style="font-family: georgia;">-"Escolta, has de mirar cap a terra, si no tornaràs a caure!"-<br /></span></span><span><span style="font-family: georgia;">-"No puc, jo no sabria caminar mirant cap a terra, no ho he fet mai."-</span></span></i></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span><span style="font-family: georgia;"><br /></span></span><span><span style="font-family: georgia;">(Em sembla que sé perquè)</span></span></span></div><div style="text-align: left;"><br /></div>Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-70263359049548283892020-09-22T13:30:00.136+02:002020-09-22T13:30:02.017+02:00SEMÀFORS.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="Foto de PhotoMIX Company en Pexels" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-4xUTXpefS7M/X2h1hRmVZiI/AAAAAAAAB6c/fs9nE0ov92EI4y9TxaXhCBgyItxeyRydgCLcBGAsYHQ/w400-h266/pexels-photomix-company-190448.jpg" width="400" /></a></div><span style="font-family: georgia;"><p><span style="font-size: medium;">Durant el període del confinament, al cap d’un parell de setmanes d’inactivitat professional total, vaig decidir visitar telemàticament, amb el telèfon i ajudat per la meva secretaria que viu al Vallès. </span></p></span><p></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Ho vaig organitzar per poder revisar des de casa la radiologia i l’analítica que aportaven els pacients, així com sol·licitar-ne de noves quan era necessari.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">La majoria de les trucades eren de pacients de covid donats d’alta amb una certa precipitació, o casos lleus de covid, o persones que creien que el tenien. </span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Malgrat que jo no estava a primera línia, va ser un període estressant (a vegades acabava a les 12 de la nit), però també molt fèrtil i satisfactori en aprenentatge.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Sovint aconsellava als pacients de comprar pulsioxímetres, i de vegades un peak-flow-meter, enviant un tutorial de Google de funcionament. Senzilles tecnologies molt útils en aquestes circumstàncies.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Un dia truco a un pacient de covid, que m’havia dit la meva secretaria que era urgent.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Hola, ets en Joan X?"-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Veu femenina</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"No, no, sóc la seva dona."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Ja. Puc parlar amb ell."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Es que és a la feina, està sempre molt ocupat."-</i></span></p><p><i><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;">-"Doncs faré la història i tu em contestes per ell. </span><span style="font-family: georgia;">Quina edat té?"-</span></span></i></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"35 anys."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Professió?"-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Empresari. Tenim una constructora i una immobiliària que la porto més jo."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"És esportista?"-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Sí, molt, ho era molt. Futbol i muntanyisme."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Té alguna malaltia, diabetis, hipertensió, o feia algun tractament abans del covid?"-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"No."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Mida i pes?"-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"75 kg i 1,80 m."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"I ara expliquem el problema actual."-</i></span></p><p><i><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;">-"A final de maig jo vaig perdre l’olfacte i la PCR fou positiva. Jo estava bé, ni febre ni tos, però al cap de dues setmanes, el meu marit va començar a tenir febre alta i tos. </span><span style="font-family: georgia;">Vàrem anar a l’hospital H, tenia PCR positiva i el van tenir ingressat per pnemonia covid una setmana. A l’alta li van dir que l’evolució era molt bona, però que necessitava control per un pneumòleg. Per això l’hem contactat."-</span></span></i></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"El van tractar amb oxigen?"-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Crec que només un parell de dies."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Val, perfecte, però de totes maneres hauré de parlar amb el teu marit."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Ja, bé, però és que no li he dit tot."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Ahir, en anar a dormir em va dir:</i></span></p><p><i><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;">- </span><span style="font-family: georgia;">Irene, crec que em moriré aviat, aquesta tarda he volgut pujar a una bastida i no he pogut."-</span></span></i></p><p><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></span></p><p><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">Mig plorant, la seva dona continua explicant-me:</span></span></p><p><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;">-"... i aleshores aquest matí ha anat a l’hospital, li han fet una radiografia i li han dit que probablement té una fibrosi pulmonar i que això no es cura."-</span></i></span></p><p><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;"><i>-"És poc probable i espero que no ho sigui. Envia a la meva secretaria tota la documentació que tingueu. Ella us enviarà les peticions d’analítiques i d’un Tac, que s’haurà de fer. </i></span><span style="font-family: georgia;"><i>Demà al matí m’aviseu immediatament que ja s’hagi fet el Tac. Teniu pulsioximetre?"-</i></span></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"No."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Us enviaré fotos del model que va millor. Us serà útil."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">En el TAC es veien unes poques opacitats que en diem en “Ground glass”</span></p><p><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;">Li truco per comunicar-li. </span><span style="font-family: georgia;">Veu femenina, la Irene altra vegada.</span></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Hola, alguna vegada podré parlar amb el protagonista?"-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"D’aquí uns segons. S’acosta un semàfor."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Hola Dr., encara no havíem tingut ocasió de parlar."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;">-"Tinc bones noticies, el Tac està moderadament afectat i t’acabaràs curant en uns mesos."-</span></i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Oh!, quina alegria, gràcies Dr. Continuarem enraonant, el semàfor es posa verd."-</i> </span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Va fer tractament, vam repetir anàlisis ,TAC, i seguiment de pulsioximetria i l’evolució era força bona. La Irene continuava sent la interlocutora, i jo ja m’hi havia acostumat.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Finalment, ja desconfinat, li truco un dia per veure com anava, i si va posar ell.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Hola Dr. Morera, estic preocupat. Estava creuant un semàfor en verd i he arribat en vermell. Abans m’ofegava i ara tinc poca força a les cames."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Es també pel covid, vine dilluns a les 9h."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;">Dilluns puntual, alt atlètic, amb corbata, cartera d’executiu, sorprenentment no acompanyat. </span><span style="font-family: georgia;">Vaig repassar amb ell el seu cas, li vaig donar bones perspectives.</span></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Ara et miraré les cames."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">Reflex rotulià mínim i panxells moderadament atròfics, el covid li havia afectat la musculatura.</span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Ostres si, ara m’adono."-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><i>-"Tens algun altre símptoma?"-</i></span></p><p><span style="font-family: georgia;"><i><span style="font-size: medium;">-"Doncs he notat, no se si és aprensió o real, que conduint a vegades, en rutes perfectament conegudes, tinc dubtes de si haig de girar cap a la dreta o a l’esquerra."- </span></i></span></p><p><i><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;">-"No és impossible, el covid gairebé ho pot fer tot. Si no millora ho haurem de mirar. </span><span style="font-family: georgia;">Però, pensa, que això els hi passa a la majoria dels polítics."-</span></span></i></p><p><span style="font-family: georgia;"><span style="font-size: medium;">Va somriure, bon senyal.</span></span></p><p><br /></p>Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-47667441481558259052020-09-08T13:30:00.002+02:002020-09-23T10:41:15.428+02:00HISTÒRIES DE COVID 19 (5) - Narratives<p><a href="https://1.bp.blogspot.com/-MI1AWZG5vmg/X1YhYKR_CiI/AAAAAAAAB54/kDEaOvRpGPI_Y_dqfSjguW3IkRU59VhDgCLcBGAsYHQ/s2048/09.jpg" style="clear: right; display: inline; float: right; font-size: x-large; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1463" height="500" src="https://1.bp.blogspot.com/-MI1AWZG5vmg/X1YhYKR_CiI/AAAAAAAAB54/kDEaOvRpGPI_Y_dqfSjguW3IkRU59VhDgCLcBGAsYHQ/w358-h500/09.jpg" width="358" /></a><span style="font-size: medium;"> Era primera visita. Ni alt ni baix, pes correcte, cognoms catalans, vestit de gris fosc, bigoti Clark-Gable. </span></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Permís?"-</span></i></p><p><span style="font-size: medium;">Emanava un aire anys cinquanta.</span></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Si, si, passa, i si no t’importa, posa’t bé la mascareta."-</span></i></p><p><span style="font-size: medium;">La portava sota bigoti i era obvi que estava deteriorada i no massa neta. Unes formes exquisides.</span></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Edat?"-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"40 anys."-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Quina professió?"-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Mestre de primària."-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Esport?"-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Poca cosa."</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Fas algun tractament?"-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"No, no."-</span></i></p><p><span style="font-size: medium;">Vaig pensar, ostres dos mestres al matí! Una hora abans havia vist una mestra molt motivada de l’àrea de Girona</span></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Quines malalties has tingut?"-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Doncs tota la vida he sigut una mica malaltís. Res important. Angines, refredats, tos que s’allargava. Però ara, i potser des de fa tres anys, cada matí expectoro en gran quantitat."-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"De quin color?"-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Groguenc."-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Fa mal olor?"-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"No, no."-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"N’has fet fotos?"-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"No."-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"El pròxim dia porta’ns."-</span></i></p><p><span style="font-size: medium;">Després d’auscultar-lo: </span></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Mira, l’auscultació és molt normal, però per història clínica podries tenir bronquièctasis, que són dilatacions de bronquis que s’infecten més fàcilment."-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"I això com s’arregla?"-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Primer de tot s’ha de confirmar, i per això cal fer un TAC. Et veuré la setmana vinent. T’has fet la PCR o algun test de covid?"-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"No, no."-</span></i></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"Mira, a mi m’aniria bé que t’ho fessis. Aquí a la clínica costen 30 €. I així el pròxim dia et podré fer una espirometria per veure’t la funció respiratòria, si la PCR és negativa. I a tu també et serà útil donat que esteu a punt d’obrir les escoles."-</span></i></p><p><span style="font-size: medium;">Una mica nerviós i incòmode, i fent moure nerviosament el coll de camisa, va i diu:</span></p><p><span style="font-size: medium;">-"És que jo no hi crec en tot això."-</span></p><p><span style="font-size: medium;">Va començar aixecar el braç esquerre amb timidesa i rígid per adquirir un aire educador/predicador. I va continuar: </span></p><p><i><span style="font-size: medium;">-"...és que ara la narrativa ja no és la narrativa d’abans. He llegit molt sobre la situació actual de la pandèmia i les mesures adoptades i francament no hi crec. Tots plegats hem perdut la llibertat!"-</span></i></p><p><span style="font-size: medium;">La mascareta ja li havia caigut del tot.</span></p><p><span style="font-size: medium;">M’havia equivocat, els aires no eren dels cinquanta, eren dels anys quaranta. </span></p><p><br /></p>Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-2219876889941680622020-08-20T18:39:00.000+02:002020-08-20T18:39:08.344+02:00100.000<p style="text-align: center;"> <a href="https://1.bp.blogspot.com/-vvIcK5K2rvg/Xz6mqxphfkI/AAAAAAAAB5g/a6miBkFJvucN7u22lMay2nTYLosInZiNQCLcBGAsYHQ/s2508/100.000.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1254" data-original-width="2508" height="256" src="https://1.bp.blogspot.com/-vvIcK5K2rvg/Xz6mqxphfkI/AAAAAAAAB5g/a6miBkFJvucN7u22lMay2nTYLosInZiNQCLcBGAsYHQ/w512-h256/100.000.png" width="512" /></a></p>Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-5970185147459169142020-08-02T14:29:00.010+02:002020-09-23T10:44:25.729+02:00HISTORIES DE COVID 19 (4).<div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-qiJsUhO9mkI/XyaxPwVIJ9I/AAAAAAAAB34/6M1rn00_jOA3FRmQdXqP6jsBOylUIGyFQCLcBGAsYHQ/s2048/065.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="267" src="https://1.bp.blogspot.com/-qiJsUhO9mkI/XyaxPwVIJ9I/AAAAAAAAB34/6M1rn00_jOA3FRmQdXqP6jsBOylUIGyFQCLcBGAsYHQ/w400-h267/065.jpg" width="400" /></a></div></div><div><span><font face="georgia" size="4">Dilluns mati, 13 de juliol, primer pacient, caminar elegant, ben arreglada, sense cap luxe, ulls clars, prima, més de 1,70, no passarà de 60 kg.</font></span></div><div><div><font face="georgia" size="4"><br /></font></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Hola, bon dia. Abans de res li faré la història clínica: <span>Quants anys té?"-</span></font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"75 anys"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Ha fumat mai?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"No, no, mai."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Quina professió?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"He sigut professora d'història a la Universitat."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Practica o ha practicat algun esport?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"No, però sóc molt caminadora. Sóc de pagès, nosaltres caminem molt."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"D'on és?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Soc de...l'Anoia."-</font></i></div><div><span><i><font face="georgia" size="4">-"Vau està confinats?"</font></i></span></div><div><span><i><font face="georgia" size="4">-"No, a nosaltres no ens va arribar el confinament."-</font></i></span></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Pren algun medicament?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"No, no."-</font></i></div><div><font face="georgia" size="4"><br /></font></div><div><font face="georgia" size="4">Sense quasi mirar- la:</font></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Jo també sóc de l'Anoia, d'Igualada i d'Òdena, i també son caminador. <span>Ha tingut alguna malaltia?"-</span></font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Cap d'important."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Que és el que li passa? per què ve?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"M'envia una pneumòloga d'Igualada."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"La Dra. X.?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Si."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Ah, si, és molt bona professional, ha estat resident meva. Però quins símptomes té vostè?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"No sabria dir-li. He perdut pes, el metge de família em va fer una radiografia de tòrax i es veu que no ha sigut normal. Vaig anar a l'especialista."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Que li va dir la pneumòloga?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Que tinc fibrosi pulmonar, però que és, una fibrosi rara?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Es cansa el caminar?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"No. Pujo tres pisos sense cansar-me i camino diàriament més de deu kilòmetres."-</font></i></div><div><font face="georgia" size="4"><br /></font></div><div><font face="georgia" size="4">La pneumòloga, me la dirigia amb una breu nota de fibrosi pulmonar a estudiar.</font></div><div><font face="georgia" size="4"><br /></font></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Suposo que no ha tingut la covid 19?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"No, no, que va, impossible. Em vaig autoconfinar sola durant quatre mesos, i em feia portar el menjar. Després gairebé no he tingut contacte amb ningú."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Doncs miri, farem el següent, com que li haig de fer un estudi de la funció respiratòria que consisteix en respirar profundament i exhalar l'aire amb força vàries vegades. És una prova amb molt de risc per la persona que la fa, i per això li demano que es faci primer una serologia de la covid, ara, i demà passat li farem l’estudi respiratori. Encara que li sembli impossible, vostè també podria ser covid positiva."-</font></i></div><div><font face="georgia" size="4"><br /></font></div><div><font face="georgia" size="4">A casa em vaig mirar el Cd del TAC que li havien fet. Tenia línies de fibrosi pels dos pulmons, i imatges en "panal" o rusc, només a les bores de les bases, que indicaven fibrosi.</font></div><div><font face="georgia" size="4"><br /></font></div><div><font face="georgia" size="4">Dimecres, a mig mati:</font></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Bon dia, vostè tenia tota la raó doctor, sóc positiva de la covid. Tinc la IgG positiva i la IgM negativa. Encara no m'ho puc creure, si no vaig enlloc!!, com li pogut agafar?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Pensi. Pensi en les vegades que va anar a Igualada. Això li ve almenys des de febrer."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Ara que ho diu, a finals de febrer vaig anar a l'Hospital d'Igualada a visitar una amiga meva."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Doncs ja ho tenim, allà es va infectar."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Però no vaig tenir cap símptoma!"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"És una malaltia molt variable, i pot ser difícil de diagnosticar quan és atípica."-</font></i></div><div><font face="georgia" size="4"><br /></font></div><div><font face="georgia" size="4">Adreçant-me a la tècnica: </font></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Si us plau, li vols fer l'espirometria?, tranquil·la que no és contagiosa."-</font></i></div><div><font face="georgia" size="4"><br /></font></div><div><font face="georgia" size="4">Al cap de poc veia el resultat, la funció respiratòria va sortir normal.</font></div><div><font face="georgia" size="4"><br /></font></div><div><font face="georgia" size="4">Vam distendre'ns.</font></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Tu ets del 45 i jo del 44. Jo vaig anar als Escolapis, potser tu anaves a les Escolàpies?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"No, no! A l’escola pública del meu poble."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Potser alguna vegada ens havíem creuat a la rambla..."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"No és impossible..."-</font></i></div><div><font face="georgia" size="4"><br /></font></div><div><font face="georgia" size="4">I aleshores, la malalta després d'un minut de silenci em diu: </font></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Em va passar una cosa molt rara doctor, fa uns mesos, a la nit tenia pessigolles a les cames i l'endemà se'm fonia la musculatura. M'ha passat a tot el cos. Ara em veus prima com una canya, però fins fa poc, jo era molt atlètica, amb una bona massa muscular a cames i braços, ara han desaparegut."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Perquè no m'ho vas dir el primer dia?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Vaig pensar que em prendries per boja."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Doncs és un símptoma típic de Covid 19."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Els teus pulmons són com un cotxe amb la carrosseria ratllada i el motor que funciona bé. Hem d'evitar que s'estengui."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Podem?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Crec que si, fes aquest tractament i ens veiem en quatres setmanes."-</font></i></div><div><font face="georgia" size="4"><br /></font></div><div><font face="georgia" size="4">Ja ens acomiadàvem, l'acompanyava a la porta.</font></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Per curiositat, quina especialitat d'història és la teva?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"La contemporània."-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Algun motiu?"-</font></i></div><div><i><font face="georgia" size="4">-"Si, el meu pare va estar al camp de concentració d'Argelers, ho vaig considerar un deure."-</font></i></div></div><div><br /></div>Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-47049107111193738902020-06-22T13:30:00.002+02:002020-09-23T10:45:25.232+02:00HISTORIES DE COVID19 (3).<div>
<span style="font-size: medium;"><br />
</span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-QLHwxz9qImo/Xu-5-DZbZYI/AAAAAAAAB24/ndxjCfdGVdwWENUdScOCRqdJf02ykeYlACK4BGAsYHg/s1080/magritte.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span><font face="georgia" size="4"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-QLHwxz9qImo/Xu-5-DZbZYI/AAAAAAAAB24/ndxjCfdGVdwWENUdScOCRqdJf02ykeYlACK4BGAsYHg/w400-h400/magritte.png" width="400" /></font></span></a></div>
<span><font face="georgia" size="4">En aquests temps de pandèmia no he estat a primera línia, tot i que en diverses ocasions de la meva professió hi havia estat. D'haver-hi estat, haguera tingut molta por, però sense pànic.</font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">En dies previs al confinament havia vist a la consulta alguns probables Covid19, no diagnosticats amb certesa per la dificultat de fer tests.</font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">Durant el primer mes de confinament vaig reposar molt, cada setmana esperava els dijous i els divendres, que eren els dies que sortien el NEJM i el Lancet, per informar-me de les últimes notícies. El meu interès també estava motivat per la visita d’un pacient el darrer dia abans de l’estat d’alarma, posteriorment confirmat Covid, que m’havia estossegat amb zero distanciament social.</font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">Vaig defensar a Linkedin la Hidroxicloroquina com medicament de primera fase després d’haver llegit un article del doctor marsellès Didier Raoult, barreja de post-hippy, pirata, fetiller i savi. </font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">Curiosament el treball de Raoult s’havia basat en un estudi virològic propiciat pel NIH i publicat el 2005 al AJRCCM, i que ningú estava citant! Deu meu, tant costa buscar la literatura del 2005, quan tothom recorda perfectament el “Pon de Replay” de la Rihanna, del 2005.</font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">També defensava els corticoides a dosis altes a la segona fase, ara simplificats com Dexametasona, ja que les analogies amb el Distress (ARDS) ho feien aconsellable.</font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">Retrocedint l'any 1964, a l'Hospital Clínic, mai oblidaré el bolus de 1000 mg. de prednisona a una pacient amb els pulmons blancs, l'endemà de què se m'hagués mort un malalt similar, un estudiant d'econòmiques, tractat amb nor-adrenalina. Jo aleshores era un estudiant de 4rt, fent guàrdies de Medicina.</font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">Durant aquests dies de rigorós confinament, he llegit només medicina, he escoltat poca música, no veig series, he repassat els records que el cervell ens esborra i he fruit de la bellesa dels canvis de llum fins a l'hora foscant, al pati de casa.</font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">A partir del segon mes he fet visita telemàtica, preferentment telefònica.</font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">Gràcies a això he vist molts malalts amb post-Covid, entre altres patologies.</font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">Els pacients que ho necessitaven es feien un TAC i un test en 24 h, i entre la meva dona que és radiòleg i jo orientàvem el diagnòstic. Aquest és el tàndem ideal pneumològic: pneumòleg/radiòleg. Estic satisfet de la feina feta.</font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">Un dia, a les 19 h em truquen.</font></span></div>
<div>
<i><span><font face="georgia" size="4">-"Em dic..., soc el fill d’un senyor ja gran que vostè va visitar un dia fa un parell d’anys. Es ex fumador i pateix dels pulmons."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span><font face="georgia" size="4">-"Quina edat té?"-</font></span></i></div>
<div>
<i><span><font face="georgia" size="4">-"87 anys."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span><font face="georgia" size="4">-"D’acord, continua, continua."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span><font face="georgia" size="4">-"El meu pare està a una residència, a una residència cara, de la part alta de BCN. M’han avisat que ha agafat el Covid19 i em diuen que als hospitals no hi ha lloc, i s’han negat a traslladar-lo."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span><font face="georgia" size="4">-"Està tot tant ple..., i aleshores que puc fer?"-</font></span></i></div>
<div>
<i><span><font face="georgia" size="4">-"Me l’emportat amb el cotxe quasi per la força. De moment he anat a dos hospitals (un públic i un privat) i me l’han rebutjat per falta de llits. Voldria que vostè m’ajudes."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span><font face="georgia" size="4">-"Ho intento i et dic alguna cosa."-</font></span></i></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">Vaig parlar amb un tercer hospital, sabia que si podien l’ingressarien. Em van dir que ho mirarien i em dirien alguna cosa, però a les 20,30 h. em varen comunicar que l’únic llit vuit l’acabaven d‘ocupar.</font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">Truco al fill i li explico la situació.</font></span></div>
<div>
<span><i><font face="georgia" size="4">-"Que faig?, estic gairebé a la porta de l’Hospital X."-</font></i></span></div>
<div>
<i><span><font face="georgia" size="4">-"No, no, aquest no té l’ingressaran. Millor proba a l’Hospital Y, que faré una trucada a urgències."-</font></span></i></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">A prop de les 22h em sona el mòbil.</font></span></div>
<div>
<i><span><font face="georgia" size="4">-"Una altra vegada sóc jo. Estem a urgències de l’hospital que vostè m’ha dit, me l’estan visitant i l’ingressen."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span><font face="georgia" size="4">-"Ah, molt bé, que vagi tot bé."-</font></span></i></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">Des de fa 15 dies ja estic fent visites presencials, les “normals”. </font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">Entra somrient un home, d’enraonar un mica “pijo”, conduint una cadira de rodes amb un pacient gran, tapat fins el coll, bronzejat, molt prim, ulls vius.</font></span></div>
<div>
<i><span><font face="georgia" size="4">-"Se’n recorda de nosaltres?, ...un vespre."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span><font face="georgia" size="4">-"Si, ara hi caic. Com està?"-</font></span></i></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4"><i>-"Molt bé"- , </i>i<span> de sota el llençol van sortir dos dits fent el signe de la victorià. També va ensenyar el puny d’una camisa perfectament blanca i neta. </span></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">El fill: <i>-"Esta molt bé, fins i tot manté el sentit de l’humor de sempre. M’ha costat que no entres al despatx fent el fantasma."-</i></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">Vaig riure. J<span>o també tinc sentit de l’humor. </span><span>Dilluns vinent el veuré amb analítica i TAC. </span><span>Les mascaretes ens recordaven que no podíem fer efusions emotives.</span></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4"><br /></font></span></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">Arribo a casa, poso la tele i veig les cues per menjar a Santa Anna, i la següent noticia on s’aplaudeix la generositat de l’Estat per haver aconseguit “l’ingrés mínim vital”. La mirada es creua amb el llibre de Rutge Bregman, “ Utopia per a realistes”.</font></span></div>
<div>
<font face="georgia" size="4"><span>Aixeco el cap davant del mirall de la sala, i veig els núvols d’una pintura, semblen de Magritte, i unes lletres, cal·ligrafia de Magritte: <i>....aquesta distòpia si que és una distòpia. </i></span><br />
<span><i><br /></i></span></font></div>
<div>
<span><font face="georgia" size="4">Lamentablement no tinc cap pintura de Magritte, però si que tinc imaginació.</font></span></div>
<div>
<br /></div>
Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-73991653107883318142020-05-19T09:00:00.002+02:002020-08-03T10:51:13.809+02:00HISTORIES DE COVID19 (2)<div>
<span style="font-size: medium;"></span><br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-shHIrpKa_Bg/XsLo_u7uoiI/AAAAAAAAB1c/v4DrrHaDLgQ6ETb51GqXk1VYVII5ui3RACK4BGAsYHg/tormentaperfecta.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="558" data-original-width="886" height="252" src="https://1.bp.blogspot.com/-shHIrpKa_Bg/XsLo_u7uoiI/AAAAAAAAB1c/v4DrrHaDLgQ6ETb51GqXk1VYVII5ui3RACK4BGAsYHg/w320-h202/tormentaperfecta.png" title="tormenta perfecta" width="400" /></a><span style="font-size: medium;"></span></div>
<div style="text-align: left;">
<font face="georgia"><span style="font-size: large;">23 de Desembre del 2019, vigílies de Nadal, consulta menys plena que de costum. </span><br />
<span style="font-size: large;">La gent està fent les compres d’aquests dies.</span></font></div>
</div>
<div>
<font face="georgia"><span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">El següent pacient, no és exactament un pacient, entren un noi i una noia d’uns 30 anys, preocupats, tímids.</span></font></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"Venim a veure si vostè ens pot ajudar, el nostre pare està ingressat a l’hospital N..."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"Seieu. Faré la historia clínica com si fos ell."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"D’acord."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"Quina edat té el vostre pare?"-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"62 cap als 63."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"Fuma?"-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"Ha estat fumador d’un paquet diari fins fa tres mesos."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"De que treballa?"-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"De manteniment a una indústria."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"Està exposat a inhalacions tòxiques?"-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"No, no, però el dia abans havia estat netejant en una nau."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"Medicació?"-</font></span></i></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia"><i>-"Pren un IECA i un beta-bloquejant.</i> (el fill és sanitari). <i>Té una hipertensió controlada."-</i></font></span></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"Practica esport?"-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"No, no, però està en forma."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"Quines malalties ha tingut el vostre pare?"-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"Poques, la hipertensió i una mica de colesterol."-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"I que li passa ara?"-</font></span></i></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><i><font face="georgia">-"Doncs fa uns quatre dies va tenir un cruiximent general, febreta i diarrees. Al vespre se’n va anar el CAP. Li varen fer un electrocardiograma que era normal i una radiografia de tòrax normal. Si vol després li passo per guasap. El van enviar a casa amb el tractament d’una aspirina diària. A l’endemà va començar a dir que s’ofegava, i el varen ingressar a l’hospital. Ara, porta 2 dies ingressat i està molt greu. Li falta oxigen i té una pneumònia bilateral."-</font></i></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><i><font face="georgia">-"Us agraeixo la confiança. No us hi puc fer res, podria ser una grip molt agressiva complicada. L’equip que el porta és bo i l’hospital també."-</font></i></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><i><font face="georgia">-"Si, d’acord, però ens agradaria estar en contacta amb vostè per explicar-li com va tot."-</font></i></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia"><br /></font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia">Vam quedar d’acord i cada dia m’anaven informant de l’evolució.</font></span></div>
<div>
<font face="georgia"><span style="font-size: large;">Cada vegada necessitava més oxigen. Em varen enviar tres TACS, </span><span style="font-size: large;">(el fill era bo en informàtica i com sanitari tenia alguns avantatges).</span></font></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia"><br /></font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia">El 3 de gener, quan portava 13 dies ingressat va morir. </font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia"><br /></font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia">L’evolució entre el primer TAC i el darrer va ser brutal, amb pocs dies li van augmentar molt les lesiones, i va desenvolupar una fibrosis amb destrucció pulmonar, com jo mai havia vist abans, en tant poc temps.</font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia"><br /></font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia">Vaig pensar que aquesta clínica em recordava molt l’epidèmia de SARS del 2002, a Xina, de molt elevada mortalitat. Aleshores, jo havia revisat en profunditat la bibliografia, ja que tenia por que pogués arribar aquí. </font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia">En aquella ocasió havia mort molt personal sanitari. </font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia"><br /></font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia">El Dr. Carlo Urbani, epidemiòleg de l'OMS, va ser el primer que va identificar el SARS com una nova malaltia vírica i altament contagiosa. Tot i que es va infectar i va morir amb la SARS als 46 anys, el seu avís precoç a l’OMS va dur a una resposta ràpida i global que salvà nombroses vides. </font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia">Com a mostra de reconeixement es va afegir el seu nom al virus del SARS, soca Urbani.</font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia"><br /></font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia">Quan a finals de gener varen començar les noticies del coronavirus de Xina, vaig trucar al fill amb qui mantenia contacte.</font></span></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"No podria ser que el teu pare hagués mort de coronavirus?"-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"No, no, encara no existia al desembre."-</font></span></i></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia"><br /></font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia">Vaig trucar també al Cap de Servei de l’hospital on havia estat ingressat.</font></span></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"No has pensat que el pacient X podria haver tingut el Covid-19?"-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"No, no ho havia pensat. Però tens raó. Ho tindré present, ho investigaré."-</font></span></i></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia"><br /></font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia">Posteriorment m’he assabentat que la filla té anticossos del Covid-19. </font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia">La historia encara no esta acabada.</font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia"><br /></font></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia">Recentment el fill em va dir: </font></span></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"Dr. Morera, potser si que tenia raó, ha sentit les noticies d’un cas de Covid-19 a França el mes de desembre?"-</font></span></i></div>
<div>
<i><span style="font-size: large;"><font face="georgia">-"Si, ho he sentit, i cada vegada tinc més clar que el teu para va morir d’això."-</font></span></i></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia"><br /></font></span></div>
<div>
<font face="georgia"><span style="font-size: large;">A octubre del 2019 es varen celebrar a Wuhan els Jocs Mundials Militars </span><span style="font-size: large;">d’atletisme que va acollir a més de 10.000 assistents, i sembla que el Mercat de Wuhan és una de les atraccions de la ciutat.</span></font></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><font face="georgia">La tempesta perfecte!!</font></span></div>
<div>
<br /></div>
Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-54470823813264240472020-04-29T13:17:00.001+02:002020-08-03T09:44:55.737+02:00HISTÒRIES DE COVID19 (1)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-c0tCMbp4Phg/Xqlhrq6RXfI/AAAAAAAAB00/YtgBpJWZzlA6FBlKlhNHi7x6AYGzwW6gQCLcBGAsYHQ/s1600/HISTORIESCORONAVIRUS.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-c0tCMbp4Phg/Xqlhrq6RXfI/AAAAAAAAB00/YtgBpJWZzlA6FBlKlhNHi7x6AYGzwW6gQCLcBGAsYHQ/s400/HISTORIESCORONAVIRUS.jpg" width="400" /></a></div>
<font face="georgia"><span style="font-size: large;">Finals de febrer.</span><br />
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span>
<span style="font-size: large;"><i>-"Puc trucar-li?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Sí, sí, és clar que sí."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">És una col·lega, més jove que jo. Ara fa temps que no ens veiem ni parlàvem per telèfon, és una llàstima però sovint no mantenim prou actives, per falta de temps, les relacions amb amics.</span><br />
<span style="font-size: large;">Introvertida, superdotada, estudiosa constant, de pensament pessimista, visionària. Té un gat que es diu Negre.</span><br />
<span style="font-size: large;">Em parla de vostè. </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Hola, truco perquè he pensat que de vegades no apreciem l’amistat de les persones que ens rodegen."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Se sent sola, s’enyora.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Hola com va tot, m’alegro molt de sentir la teva veu, tu diràs, que necessites alguna cosa?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No, no, enraonar una mica. Vostè se n’adona del que se’ns acosta?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Et refereixes al Coronavirus?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Sí, sí, clar. No tardarem gaire a tenir hospitals desbordats, UCIS a vessar, ancians sense possibilitat d’ingrés pel col·lapse sanitari, negocis tancats, atur massiu, potser aviat saquejos, l’exercit controlant el confinament..."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Ostres! vols dir que no exageres una mica?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Tant de bo m’equivoqués, però per desgràcia jo crec que tot això ho patirem molt aviat. Miri si no el que està passant a la Xina, i al nord d’Itàlia. I a més, a més el “marrón” polític que ens vindrà a sobre, com creu que reaccionarà Catalunya quan es passegi l’exercit pels carrers?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Segueixo pensant que en fas un gra massa."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Sigui com sigui, jo em cuido molt i em netejo les mans compulsivament per si de cas."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><b>15 de març. </b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><br /></b></span>
<span style="font-size: large;">M’arriba un guasap d’ella: </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Ingresso a l’hospital. Fa una setmana tinc febre, dolors musculars, amb atacs de tos i des d’ahir tinc ofec. Tinc una saturació d’oxigen del 94%. M’acaba d’arribar el resultat de PCR, positiu. Li adjunto les imatges del meu TAC. Tinc Pneumònia bilateral. Faré testament..."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No fotis, tot anirà bé, encara ets jove i forta."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Ens fèiem guasaps un parell de vegades al dia. </span><br />
<span style="font-size: large;">Vaig contactar amb algun col·lega de l’hospital perquè estès pendent del cas i fer que se sentis més acompanyada en un hospital completament desbordat.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Un dia: </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"He empitjorat a la radiografia de tòrax, la pulsioximetria basal a 92%."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Aquella nit, guasap a les 24h: </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Saturació de 90% amb flux de 3l/min."</i>- </span><span style="font-size: large;">Renego interiorment. </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"M’estàs fent patir, que puc fer per tu?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Res, per desgràcia no pot fer res. No sobreviuré. No queden llits d’UCI."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">L’endemà. </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Estic estable. M’han afegit “bolus” de corticoides i un nou fàrmac."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Va anar millorant lentament. Amb guasaps m’anava informant:</span><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Avui saturació basal de 95%. Crec que parlen de donar-me l’alta." </span><span style="font-size: large;">"Per fi l’alta. Encara estic amb una radiografia patològica. Continuo amb tractament."-</span></i><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Tens menjar a cas?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Sí, sí, ja tenia la nevera plena."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Ha anat millorant. M’envia bibliografia, també notícies de la xarxa de caràcter conspiratiu, i algun acudit sobre la Covid. Se sent més forta però encara no ha sortit al carrer.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Diumenge passat.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"He sortit a comprar. He caminat 2946 passos. Obsessivament exacte. Happy end."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"I el gat?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Me l’ha cuidat un amic. Me’n queden sis."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Gats?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Vides."-</i></span><br /></font>
<br />Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-90347978775207887152020-04-11T11:14:00.001+02:002020-08-03T09:45:40.494+02:00PERIMETRAT.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-kCby96-_7tU/XpGJdq_njaI/AAAAAAAAB0c/z4MrBPmeokElwwG15yyFcYTE4OIZB4jPwCLcBGAsYHQ/s1600/odena%252Bcoronavirus.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-kCby96-_7tU/XpGJdq_njaI/AAAAAAAAB0c/z4MrBPmeokElwwG15yyFcYTE4OIZB4jPwCLcBGAsYHQ/s400/odena%252Bcoronavirus.png" width="400" /></a></div>
<font face="georgia"><span style="font-size: large;">El clúster de casos de COVID-19 a la conca d'Òdena ha obligat al Govern de la Generalitat a un confinament estricte del perímetre de les poblacions d'Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Òdena i Jorba, amb l'Hospital d'Igualada com centre de referència assistencial per tota la ciutadania del seu interior, de fet la zona 0.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">És com si m'haguessin perimetrat la infància, els meus orígens.</span><br />
<span style="font-size: large;">Jo vaig néixer a Igualada, el 44.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">L'Hospital d'Igualada fou l'únic que va poder adaptar i modernitzar la Generalitat en el breu temps que va durar del 33 al 39, estava situat al passeig Verdaguer, i tenia un jardí gran i acollidor. Havia estat l'antic Convent dels Caputxins d'Igualada, i durant el segle XIX va ser transformat en hospital.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">El meu pare havia sigut el primer i únic director de l'Hospital, fins que la república va ser derrotada amb l'entrada dels nacionals.</span><br />
<span style="font-size: large;">Ell, com tants d'altres, va patir les depuracions i revenges del bàndol franquista, i li van fer un consell de guerra per no haver delatat un republicà ferit. El van condemnar a la pena de mort, sent indultat en l'últim moment.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">La conca d'Òdena és el lloc on s'originen tots els meus records de quan era petit.</span><br />
<span style="font-size: large;">Vaig créixer a Igualada, i sóc conscient que vaig tenir la sort d'uns magnífics professors de matemàtiques i ètica que em van ser de molta utilitat en la meva formació.</span><br />
<span style="font-size: large;">Òdena, els meus orígens, la casa pairal dels ancestres del meu pare i l'Espelt unes cases disperses d'Òdena, el mas de can Miqueló, origen de la meva mare.</span><br />
<span style="font-size: large;">Santa Margarida de Montbui de 900 habitants aleshores, el poble que li havien adjudicat al meu pare, a 5 km d'Igualada. Ell no conduïa, hi anava cada dia amb un taxi Balilla i jo a l'estiu durant les vacances, l'acompanyava gairebé sempre.</span><br />
<span style="font-size: large;">I Vilanova del Camí, on vaig fer una discreta primera comunió l'any de Congrés Eucarístic, en lloc de fer-la a Igualada, en mig de la pompa nacional-catòlica. Aquest fet va ser probablement una silenciosa manera d'expressar el meu pare la seva la rebel·lia.</span><br />
<span style="font-size: large;">I encara a Jorba, a on vivia la mainadera, filla d'una cosina, amb una síndrome extrapiramidal que ara amb el temps no puc diagnosticar.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Aquests són els vèrtexs que han perimetrat Igualada aquests dies d'epidèmia del covid19 i que simbòlicament han perimetrat els records de la meva infància.</span></font><br />
<br />Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-41757848416198628382020-04-02T13:55:00.002+02:002020-08-03T09:46:04.322+02:00EL SÉPTIMO SELLO.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-hFIXTihwHFo/XoXQ-hgwLgI/AAAAAAAAB0I/t1Uvqq_ssvsRhLXoybHGP1wi3xOsLqEXACLcBGAsYHQ/s1600/ULTIMOSELLO.PNG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="609" data-original-width="1255" height="194" src="https://1.bp.blogspot.com/-hFIXTihwHFo/XoXQ-hgwLgI/AAAAAAAAB0I/t1Uvqq_ssvsRhLXoybHGP1wi3xOsLqEXACLcBGAsYHQ/s400/ULTIMOSELLO.PNG" width="400" /></a></div>
<font face="georgia"><span style="font-size: large;">El 9 de març del 2020, la noticia de la mort de Max von Sydow va ser engolida per l’allau de terribles i inquietants informacions que ens començaven a arribar sobre els progressius contagis i morts que també afectaven a Espanya, per el #coronavirus, o Covid-19.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Max von Sydow va morir als 90 anys a la Provença Francesa, com va confirmar la seva dona, Catherine, a diversos mitjans francesos, "amb el cor trencat i una tristesa infinita". </span><br />
<span style="font-size: large;">Va ser un dels grans actors europeus de les últimes dècades, protagonista de clàssics com “El séptimo sello” , “Fresas salvajes”, “El manantial de la doncella” entre molts d’altres.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
</font><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-chnYKkJeAp0/XoXSJ-2LkNI/AAAAAAAAB0Q/tIvryXP0iX0tpmkiTU-vu1kcpAfVbAyOgCLcBGAsYHQ/s1600/Max_von_Sydow_Cannes_2013.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><font face="georgia"><img border="0" data-original-height="724" data-original-width="512" height="200" src="https://1.bp.blogspot.com/-chnYKkJeAp0/XoXSJ-2LkNI/AAAAAAAAB0Q/tIvryXP0iX0tpmkiTU-vu1kcpAfVbAyOgCLcBGAsYHQ/s200/Max_von_Sydow_Cannes_2013.jpg" width="141" /></font></a></div>
<font face="georgia"><span style="font-size: large;">Havia Nascut a Lund (Suècia), en el sí d'una família aristocràtica.</span><br />
<span style="font-size: large;">Von Sydow va estudiar art dramàtic a Estocolm, i al 1955 va entrar en el cercle de confiança d'Ingmar Bergman i es va incorporar al grup d'actors i actrius que participaven en les seves obres teatrals i produccions de cinema.</span><br />
<span style="font-size: large;">La versatilitat, profunditat i qualitat de la interpretació en la seva nombrosa obra el posaria en els “Top ten”, juntament amb seu director tòtem Bergman.</span><br />
<span style="font-size: large;">”El septimo sello”, que la vaig veure quan tenia nomes 13 anys, està situada al segle XIV, durant la Pesta Negra, que va ser una pandèmia per la infecció de la bactèria Yersinia pestis, que es transmetia de les rates als éssers humans a través de les puces, i va tenir una taxa de mortalitat d’entre el 50% i gairebé el 100%, originant uns 75 milions de morts, entre Àsia, on va començar i Europa.</span><br />
<span style="font-size: large;">Algunes de les escenes impactants són la dels penitents que s’autoflagelen amb l’esperança d’aconseguir el perdó del Déu castigador.</span><br />
<span style="font-size: large;">Ningú que hagi vist la pel·lícula haurà pogut oblidar l’escena de la partida d’escacs, on el cavaller Antonius Blovk (Sydow), home turmentat i ple de dubtes i la mort juguen una angoixant partida, asseguts als esculls de les roques amb el mar al fons. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Analitzo les peces i la situació del tauler, ara per ara, sembla que en Sydow va perdent.</span><br />
</font><div>
<br /></div>
Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-37425474402866569402020-03-09T19:21:00.001+01:002020-08-03T09:46:30.161+02:00JUNGLA.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Id3HDnKuw5c/XmaG7_l0UYI/AAAAAAAABzg/KFktGC1jQbswkgoMeQlJqD4KeIYeNQHpACLcBGAsYHQ/s1600/046.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1133" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-Id3HDnKuw5c/XmaG7_l0UYI/AAAAAAAABzg/KFktGC1jQbswkgoMeQlJqD4KeIYeNQHpACLcBGAsYHQ/s400/046.jpg" width="282" /></a></div>
<font face="georgia"><span style="font-size: large;">Visita sol·licitada d’urgència. </span><br />
<span style="font-size: large;">Des de fa tres meses té tos intensa tant de dia com de nit, que acaba vomitant per l’esforç. </span><span style="font-size: large;">No es treu l’abric, a sota porta un jersei de llana gruixuda, artesanal. </span><span style="font-size: large;">Alt i decidit, encara jove, m’explica entre dolgut i enfadat, gesticulant, el poc cas que l’hi han fet en els diferents centres sanitaris visitats.</span><br />
<span style="font-size: large;">L’esposa, va assentint amb el cap sense dir res.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Té una tos similar a la dels pacients amb tos ferina."</i>-, li comento. </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿En què treballes o has treballat?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Treballava en el sector metal·lúrgic, era xapista."-</i></span><br />
<i><span style="font-size: large;">-"</span><span style="font-size: large;">¿Et protegies?"-</span></i><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No gaire, en aquella època no hi havia tanta conscienciació ni informació com ara..."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Quines malalties has tingut?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Les típiques de la infància i em van operar d’una hèrnia inguinal fa uns cinc anys."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">De tant en tant apareixia la terrible tos, que començava amb un gall i continuava amb una intensitat i durada preocupant, molt superior al que se sol veure a la consulta.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Fumes?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Havia fumat molt de jove, però ja fa trenta anys que ho vaig deixar."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">I de cop i volta pregunta: </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No tindré el coronavirus, oi?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No, impossible, tu ja fa tres mesos que tens símptomes, encara no hi havia casos a Espanya, i a més a més, el primer cas va aparèixer a Canàries."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Avui no li hauria contestat amb tanta seguretat!</span><br />
<span style="font-size: large;">El pacient no havia aconseguit ser visitat per un especialista d'ençà que </span><span style="font-size: large;">va iniciar el quadre clínic, vàries visites a l’ambulatori, a urgències de centres privats, una anada a l’hospital de referència...</span><br />
<span style="font-size: large;">No se’l considerava un cas greu, se l’etiquetava d’EPOC i l’hi donaven medicació simptomàtica.</span><br />
<span style="font-size: large;">El pacient cada dia empitjorava més, finalment va aconseguir que el programessin per una visita de pneumologia, però no immediata, amb un temps d’espera de tres setmanes...</span><br />
<span style="font-size: large;">A la consulta li vam fer una espirometria: FEV1 del 55%.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Be, anem a veure si al servei de radiologia et poden fer un TAC ara mateix."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Al cap de 30’ ja teníem el resultat, i no era bo: Tumoració pulmonar avançada i afectació hepàtica.</span><br />
<span style="font-size: large;">Sempre ho he dit, el més terrible és donar la notícia al pacient.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Demà al matí t’hauràs de fer un TAC-PET."-</i></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Vaig contactar amb el responsable de pneumologia d’un hospital de referència, amb qui tenia relació, per accelerar el diagnòstic i l’inici del tractament.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Et dono el meu telèfon per si tens algun problema."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Moltes gràcies."-</i></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">A tres quarts d’onze de la nit del mateix dia, m’entren al mòbil unes vuit fotografies</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Hola, sóc el teu malalt, les fotos són de pintures meves, tria la que vulguis, que demà te la porto."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Així ho vaig fer.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Moltes gràcies."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Bona nit."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">L’endemà me la portava. Un excel·lent oli hiperrealista, de 1,20 x 80 cm , paisatge urbà d’una capital americana, gratacels, grans avingudes, neons, cotxe espectaculars...</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"És teu."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Durant tres o quatre nits per guasap em deia bona nit, acompanyat d’alguna foto de la seva obra. La darrera, una pintura hiperrealista d’una nena desdentegada i desnodrida de fesomia vietnamita</span><br />
<span style="font-size: large;">Sé que ja se li ha fet la primera tanda de quimioteràpia i està a casa. </span><br />
<span style="font-size: large;">Li trucaré.</span><br />
</font><div>
<br /></div>
Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-65391776667070858172020-02-19T10:03:00.001+01:002020-08-03T09:46:53.570+02:00SHY-DRAGER.<font face="georgia"><span style="font-size: large;">Durant molt de temps algunes malalties eren anomenades per noms propis, en general els cognoms del o dels metges descobridors. Menys vegades el noms propis estaven relacionats amb la ciutat o regió on es feien les primeres descripcions.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">La malaltia de Shy-Drager té el nom dels metges que la van descobrir, encara que actualment s’anomena Atrofia Multisistemica (AMS).</span><br />
<span style="font-size: large;">En la meva opinió, l’ús de sigles és la pitjor opció, ja que amb els diferents idiomes, la Babel es consolida.</span><br />
<span style="font-size: large;">Una col·lega de medicina ensopega amb mi i em diu: </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Tenim una malalta difícil a la 204, i se li hauria de fer una polisomnografia perquè els familiars diuen que té apnees."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Val, però la veuré un moment abans que li facin la prova."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Està prostrada al llit. Relativament jove. Uns 55 anys, una cara molt dolça.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Que et passa?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Els neuròlegs diuen que tinc un Parkinson. Tinc tremolor."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Com camines?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Haig d’eixamplar les cames, sinó caic."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿A l’aixecar-te et mareges?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"A vegades moltíssim."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Ni li vaig preguntar, la parla no era de Parkinson, era atàxica.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Se t’escapa el pipi?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Sí, des de fa un temps."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Ja feia anys, en un article de la versió castellana de “Clínicas Médicas de Norteamerica”, en un llistat de causes d’apnees, citaven com a causa rara la malaltia de Shy-Drager. També mencionava la coexistència d’hipotensió ortostàtica, és a dir, hipotensió a l’aixecar-se.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Consulteu un altra neuròleg, crec que podria ser un Shy-Drager"</i>-, els hi vaig dir als meus companys de medicina interna. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Es varen confirmar tant les apnees com el diagnòstic d’aquesta infreqüent malaltia.</span><br />
</font><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-Fbe1-qbKIWU/Xkz5bXbx28I/AAAAAAAABzA/RRvsrtJKOvAjTpGt2V0KFmAe4L6_ZrY2wCLcBGAsYHQ/s1600/cumpl%2Bmini%2Bi%2Bartistiques%2Bmaig%2B2010%2B347.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><font face="georgia"><img border="0" data-original-height="1105" data-original-width="1600" height="276" src="https://1.bp.blogspot.com/-Fbe1-qbKIWU/Xkz5bXbx28I/AAAAAAAABzA/RRvsrtJKOvAjTpGt2V0KFmAe4L6_ZrY2wCLcBGAsYHQ/s400/cumpl%2Bmini%2Bi%2Bartistiques%2Bmaig%2B2010%2B347.jpg" width="400" /></font></a></div>
<font face="georgia"><span style="font-size: large;">George Milton Shy i Glenn Albert Drager, varen descriure i analitzar la malaltia l’any 1960, tot i que ja s’havia intuït al 1925.</span><br />
<span style="font-size: large;">Molt aviat totes les malalties seran anomenades per sigles (per exemple AMS).</span><br />
<span style="font-size: large;">Les desambiguacions ocuparan més de 20 rengleres, i la veu robòtica desitjo que sigui almenys tan sensual com la de la meva SIRI.</span><br />
<span style="font-size: large;">Si jo hagués estudiat el Shy-Drager com AMS, mai no l’hagués memoritzat, i per tant mai hauria diagnosticat la malalta.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">La Rosa ja m’ho diu, tinc coses de vell.</span></font>Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-77567614908032410902020-02-07T17:12:00.003+01:002020-08-03T09:47:16.549+02:00MAI EN SABREM PROU...<a href="https://1.bp.blogspot.com/-iNYahP9BKHo/Xj2MD_3xIrI/AAAAAAAABys/tzmfh1elby0M_ZT-ClU8bDfmFDNiG8zMACLcBGAsYHQ/s1600/066.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-iNYahP9BKHo/Xj2MD_3xIrI/AAAAAAAABys/tzmfh1elby0M_ZT-ClU8bDfmFDNiG8zMACLcBGAsYHQ/s400/066.jpg" width="265" /></a><font face="georgia"><span style="font-size: large;">A finals dels 70. Havia ingressat la tarda abans en un llit de l’habitació numero 2. </span><br />
<span style="font-size: large;">Uns 25 anys. No era freqüent que pacients joves ingressessin. Atractiu físicament, 1,75 m. aproximadament, educat, enraonar culte, prim, aire romàntic, mans fines, expressives, pàl·lid, somrient en respondre.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Hola, com et trobes?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Bé, molt bé, potser una mica cansat."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"En què treballes?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"El meu pare té una empresa tèxtil. Li porto la comptabilitat."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Fumes?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Mai."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Que és el que t’ha passat?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Des de fa unes sis setmanes em surten taques pel cos."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"A on? "-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Just el pijama me les tapa totes."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Es va descordar el pijama, i es va apujar també els camals. Estava ple d’unes taques violàcies, algunes lanceolades, però també d’altres formes, vinoses de color, sobrelevades al tacte.</span><br />
<span style="font-size: large;">Miri, també les tinc al tòrax, davant i darrere, va dir mentre es treia del tot la jaqueta, també alguna als engonals.</span><br />
<span style="font-size: large;">Les més grans podien tenir uns 10 cm però altres no passaven d’un centímetre. En total unes 30 taques disperses.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"T’han sortit de cop?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No, progressivament en unes setmanes. Ha estat com una mena d’invasió."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Dolor, picor?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Gens ni mica."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"T’han sagnat?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No, no."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Algun conegut te taques semblants?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Viatges exòtics?"-</i></span><br />
<i><span style="font-size: large;">-"No, vaig anar a Amsterdam, fa dos mesos a veure una exposició de Van Gogh. </span><span style="font-size: large;">Ah!, també tinc una taca al paladar, notava una rugositat i l’he vista."-</span></i><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"A més a més de les taques, has notat alguna altra cosa de particular? Alguna molèstia..?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"M’he aprimat una mica, un forat del cinturó."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">No en tenia ni idea de quina malaltia podia tenir aquest noi, la dermatologia no havia estat mai el meu fort.</span><br />
<span style="font-size: large;">A l’analítica va sortir anèmia i els limfòcits baixos.</span><br />
<span style="font-size: large;">Vàrem consultar el professor Piñol, màxima autoritat en dermatologia, que immediatament ens va acompanyar a veure el pacient.</span><br />
<span style="font-size: large;">Es va mirar les lesions amb sorpresa.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Has estat a l’Àfrica?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Mai."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Adreçant-se a mi, però lluny del malalt: </span><br />
<i><span style="font-size: large;">-"En sembla que podria tractar-se d’un tumor de Kaposi, descrit a Àfrica, i que va afectar a molt africans entre els anys 50 i 60. Però mai l’he vist tant disseminat. </span><span style="font-size: large;">Fes biòpsia Morera, no m’estranyaria que sigui una malaltia encara no descrita."-</span></i><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Es va biopsiar. Angiosarcoma. Amb metàstasis. Es va traslladar a Oncologia. </span><span style="font-size: large;">Al cap de poc la malaltia li va afectar als pulmons, i després es va escampar massivament per tot arreu, a una velocitat mai vista fins aleshores.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Faltava poc més d’un any perquè es descrivís la síndrome d’immunodeficiència humana, la SIDA i més tard es va saber que podia originar una malaltia de Kaposi.</span><br /></font>
<br />Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-584888448564566412020-01-21T13:30:00.001+01:002020-08-03T09:47:35.799+02:00UN XISCLE A LA NIT.<font face="georgia"><span style="font-size: large;">Feia una setmana que a la nit havia anat a Urgències per un intensíssim dolor toràcic esquerre. No li van trobar res després de moltes proves i el van enviar a consultes externes.</span><br />
<span style="font-size: large;">67 anys, mai fumador, jubilat, havia treballat com a comercial d’una farmacèutica veterinària, vidu, vivia sol. Vestia gavardina, cabells arrissats, educat, ulls sortits, cara d’espantat.</span><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Explica’m que t’ha passat."-</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Jo sempre he estat un home sa, és veritat que sóc d’hàbits sedentaris i que el meu capçalera ja m’ha fet un parell d’avisos pel sucre. La tensió arterial me la controlo amb una pastilla al dia.</span></i><br />
</font><a href="https://1.bp.blogspot.com/-6bGxSE7wtj4/XiXmCxQ1XmI/AAAAAAAAByc/DK8T-KyTSUMcJwL-opOI52r_4L0s4FBoACLcBGAsYHQ/s1600/051.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-size: large;"><font face="georgia"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-6bGxSE7wtj4/XiXmCxQ1XmI/AAAAAAAAByc/DK8T-KyTSUMcJwL-opOI52r_4L0s4FBoACLcBGAsYHQ/s400/051.jpg" width="266" /></font></span></a><font face="georgia"><span style="font-size: large;"><i>Fa una setmana, a la nit, em va despertar un dolor fortíssim aquí dalt a les costelles </i>(es va senyalar el costat esquerre)<i>, com una punyalada. Vaig fer un crit esgarrifós, i instintivament vaig encendre el llum i amb la mirada vaig rastrejar l’habitació cercant algun intrús. </i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>Després em vaig assabentar que el meu xiscle l’havien senti molts veïns.</i><i>Vaig telefonar el meu fill que em va acompanyar a l’hospital, allí em varen mirar bé i tot era normal. Amb sèrum i analgèsics em varen calmar a poc a poc el dolor."- </i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Era un pacient gras, d’1.72 m, 84 kg, l’índex de massa corporal (IMC) de 28,4, obesitat simple.</span><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Quin coll de camisa gastes?"-</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Talla 5."-</span></i><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">L’obesitat era de tronc. La mandíbula superior i inferior eren petites, boca de pinyó. Les parpelles inferiors flàccides.</span><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Ronques?"-</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">-"No ho sé, dormo sol."-</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Molt bé, no estiguis espantat que no serà res greu, el divendres et farem un estudi de la son, una polisomnografia."-</span></i><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Al cap d’uns dies. </span><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Hola, mira, sospitava que tenies apnees, però no tantes, en tens 66 per l’hora. Alguna és molt llarga, d’un minut i mig. Malgrat això, el nivell d’oxigen el mantens correctament."-</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">-"I això explica el dolor que em va despertar?"-</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Potser sí. Et demanaré un TAC de Tòrax sobretot per examinar les costelles."-</span></i><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Dies més tard em va portar el TAC, a on s’identificaven uns incipients calls ossis de fractura a nivell dels arcs antero-laterals de la 2ª i 3ª costelles esquerres.</span><br />
<span style="font-size: large;">Una mica presumit em varen venir ganes de dir...: <i>"elemental!"</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<i><span style="font-size: large;">-"Mira, crec que he descobert el que et va passar: per culpa de les llargues i freqüents apnees, el teu cos reacciona inflant les costelles al màxim per superar el tap de la “gola”. Com arcs excessivament tensats. No és exacte, ho simplifico perquè ho entenguis millor. </span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">Les fractures que vas fer espontàniament aquella nit, en repòs mentre dormies, són com les fractures d’estrès descrites en els remers olímpics, per sobreesforç."-</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">-"I per què les de l’esquerre?"-</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Que ets esquerrà?"-</span></i><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Esquerrà i d’esquerres -,</i> va fer amb un somriure de conill.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">El malalt disciplinadament ara fa tractament amb CPAP, i s’ha aficionat molt al senderisme que practica sempre que pot.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">I està llegint les obres completes del Pla.</span><br />
</font><div>
<br /></div>
Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-51447697292297204882019-12-31T13:30:00.000+01:002019-12-31T13:30:06.867+01:00JOC.<span style="font-size: large;">29 de desembre del 1972. </span><br />
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-GzFfXlUCsE4/XgsuSaCSgvI/AAAAAAAABxw/Q3pvQUAvo8sGhOlJ8wrDDl4sWBFuXJAEgCLcBGAsYHQ/s1600/013.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-GzFfXlUCsE4/XgsuSaCSgvI/AAAAAAAABxw/Q3pvQUAvo8sGhOlJ8wrDDl4sWBFuXJAEgCLcBGAsYHQ/s400/013.JPG" width="400" /></a><span style="font-size: large;">Cap a les set de la tarda, guàrdia de divendres que era mítica, hospital, ara Vall d'Hebron, equip mèdic compacte en molts sentits, treballant amb entusiasme, aprenent de cada malalt, defensors de la medicina pública.</span><br />
<span style="font-size: large;">Potser actualment ningú la voldria fer, sent un divendres i a sobre en aquella època, l'endemà no es lliurava i el dissabte es treballava com cada dia.</span><br />
<span style="font-size: large;">Faltava molt poc per canviar d'any, avui fa 46 anys, el sostre del passadís estava modestament guarnit amb boix grèvol i bombetes de color. No cregueu, poques, potser deu punts de llum, tants com "cubicles".</span><br />
<span style="font-size: large;">Unes quantes infermeres amb esperit voluntari i nadalenc ho havien fet per animar aquells dies en què tots a la guàrdia estàvem una mica nostàlgics de les nostres llars.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Aquella tarda hi havia menys volum de feina. Epidèmia de grip segur que no.</span><br />
<span style="font-size: large;">A mi sempre m'han atret les dianes, i aquell dia vaig entrar a la nostra sala, buscant, sabia que no em costaria trobar-la, una goma elàstica, i amb l'esperit infantil de l'escola o bé de les vacances d'estiu a pagès, a l'Espelt d'Òdena, imaginant arcs amb branques i cordills, vaig fabricar amb la goma i un cartró compactat una mena de "tirachinas" amb projectil inclòs.</span><br />
<span style="font-size: large;">Sortint al passadís amb un dels companys, vaig dir-li:</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Fixa-t'hi bé, faré "punteria" a aquella bombeta de color vermell."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Unes quantes infermeres veient les meves intencions, es van afegir a nosaltres, tot rient, amb ambient d'expectació per veure el resultat.</span><br />
<span style="font-size: large;">Amb extremada concentració, sostenint l'improvisat "tirachinas" entre el polze i el quart dit de la mà dreta, tensant al màxim l'estri, mirant fixament la bombeta escollida, i tancant l'ull esquerre, van passar no menys de seixanta segons.</span><br />
<span style="font-size: large;">De cop i volta, el meu company es va girar cap a l'entregada audiència amb un gran somriure dibuixat a la cara. La bombeta havia caigut a terra, i s'havien escampat els vidres per tot arreu.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Vigileu!, no us talleu."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i><br /></i></span>
<span style="font-size: large;">Entre tots després ho vàrem recollir.</span><br />
<span style="font-size: large;">Ningú no es va adonar que el "balí" de cartró no va arribar a sortir mai del "tirachinas", vaig dissimular.</span><br />
<span style="font-size: large;">Un parell de veus:</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Quina punteria Morera!", </i><i>"Hauries de dedicar-t'hi!"-</i></span><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Si, si."-</span></i><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Transcendent, amb pensament matemàtic, vaig rumiar: "</span><span style="font-size: large;">No massa més decimals que des del Big-bang, haguem pogut arribar a la guàrdia."</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Vaig memoritzar la data.</span><br />
<span style="font-size: large;">Faltava poc per a què arribessin les lluites i la repressió als hospitals públics.</span><br />
<br />Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-10467579264093714492019-12-18T13:30:00.000+01:002019-12-18T13:30:00.851+01:00FOLIE ATROPINIQUE. <span style="font-size: large;">Tarda de 1969. Hospital del “Generalísimo Francisco Franco”, planta de Cardiologia. </span><br />
<span style="font-size: large;">La infermera avisa a Urgències. Un pacient està molt agitat. Habitació de sis malalts. Cinc d'ells atents als crits i moviments descordinats del sisè pacient. </span><br />
<span style="font-size: large;">Arribo corrents acompanyat d'un resident. Suat, gesticulació inconnexa, rubefacció facial màxima, cridant frases sense sentit i amenaces involuntàries.</span><br />
<span style="font-size: large;">El diagnòstic no serà difícil.</span><br />
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-1jVqzXaWebw/Xfnuk-rxurI/AAAAAAAABxg/XJuxuxXEX8shPGo4Ngp3C7XC2aMvAiYdgCLcBGAsYHQ/s1600/04.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-1jVqzXaWebw/Xfnuk-rxurI/AAAAAAAABxg/XJuxuxXEX8shPGo4Ngp3C7XC2aMvAiYdgCLcBGAsYHQ/s400/04.jpg" width="400" /></a><span style="font-size: large;">La infermera explica la història. El pacient de 53 anys ha ingressat aquest matí per haver sofert per primera vegada una síncope per bloqueig aurículo-ventricular, amb freqüències cardíaques per sota de quaranta.</span><br />
<i><span style="font-size: large;"><br /></span></i>
<i><span style="font-size: large;">-"Quin tractament porta en el sèrum?"-</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Atropina, dues ampolles cada 6 hores."-</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Probablement la dosi és excessiva. De moment ho reduirem a una ampolla cada 6 hores, i li controla sovint la freqüència cardíaca. Ara, doni-li un Luminal. Es calmarà de seguida."-</span></i><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">A l’ascensor li explico al resident:</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"La dosi de 8 g d’atropina/dia pot ser al·lucinògena. Ja saps, ve de la planta de belladona, i els antics l’utilitzaven com a substancia al·lucinògena. La “folie atropinique”."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Encara faltaven un parell d’anys per a que s’introduïssin els marcapassos de bateria de liti.</span><br />
<span style="font-size: large;">Recordo quan jo era un nen, a començaments dels cinquanta, una tieta meva que vivia a Menorca, asmàtica, i que fumava cigarretes per prescripció facultativa degut a la seva malaltia. Sempre m’havia resultat terriblement exòtic aquest fet.</span><br />
<span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">Es tractava dels inicis del tractament inhalat per l’asma, i les cigarretes “farmacològiques” portaven una barreja de substancies potencialment al·lucinògenes, entre elles estramoni i atropina, que també és broncodilatadora.</span><br />
<span style="font-size: large;">No tinc constància que la tieta mai al·lucinés. </span><br />
<span style="font-size: large;">Avui al telenotícies de TV3, han informat que en els pacients amb depressió molt greu i resistents als fàrmacs existents, s’estudiarà el tractament amb substàncies al·lucinògens, consumides actualment com a ús recreatiu, i només disponibles fins ara al mercat negre. </span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Orwell, Bradbury, que més?</span><br />
<br />
<br />
<br />Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-71445293378491870632019-12-04T13:30:00.000+01:002019-12-04T13:30:11.422+01:00RAPA NUI.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-a1Y4qZfzr5w/Xeak-8XpM9I/AAAAAAAABxU/-ezgCoDSGEQCXKUJqR4eRXEbCCrrRWsZQCLcBGAsYHQ/s1600/055.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-a1Y4qZfzr5w/Xeak-8XpM9I/AAAAAAAABxU/-ezgCoDSGEQCXKUJqR4eRXEbCCrrRWsZQCLcBGAsYHQ/s400/055.JPG" width="266" /></a></div>
<span style="font-size: large;">La serendipia, la troballa casual, l'Eureka, forma part de les llegendes, anava a dir mitologia, dels grans descobriments científics.</span><br />
<span style="font-size: large;">Per exemple el descobriment casual de la penicil·lina, quan una mostra florida (amb fongs), va ser capaç d'inhibir el creixement d'uns bacteris. O bé el cas més naïf de Newton i la poma i el descobriment de la llei de la gravetat.</span><br />
<span style="font-size: large;">El Sirolimús, o Rapamicina, és un medicament anti-rebuig utilitzat en pacients trasplantats, i descobert a partir d'un bacteri extret de la llunyana sorra de l'illa de Rapa Nui o illa de Pasqua, l'illa de les misterioses i inexplicables estàtues gegantines.</span><br />
<span style="font-size: large;">Aquest descobriment fet gràcies a la iniciativa del científic responsable d'un laboratori, que amb fe serendípica, havia donat la instrucció als seus treballadors de recollir elements botànics o zoològics o geològics dels països a on viatgessin.</span><br />
<span style="font-size: large;">La Rapamicina també té la virtut d'aturar / alentir l'envelliment dels ratolins o sigui que a la remota illa de Rapa Nui, sota la mirada fixa de les estàtues de Pasqua s'hi trobava, no exactament el Sant-Grial sinó l'elixir cobejat de sempre.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">En el meu WhatsApp: </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Hola, et puc trucar?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Si, clar, però si no és urgent, fes-ho demà divendres a les 16h."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Casualment és la malalta més antiga que tinc.</span><br />
<span style="font-size: large;">Al 1970 la vaig tenir ingressada a la segona planta de la Vall d'Hebron per tos i una radiografia patològica. Sembla impossible però encara la recordo, amb una imatge triangular sobre l'arteria pulmonar dreta, que va desaparèixer al cap d'uns dies. Atelèctasi per tap mucós. Asma bronquial. Tenia 7 anys.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Després d'això, a començaments del 2000 va venir a veure'm. Ella s'enrecordava de mi, jo aleshores no, la meva memòria es selectiva.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Tinc tos, i ara que començo a ser gran em vull fer una revisió."-</i></span><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Em sembla molt bé. F</span><span style="font-size: large;">umes?"-</span></i><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Fumo intermitentment."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"De què treballes?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"D'administrativa. Però estudio per a ajudant de forense."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Vols ser mosso forense?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"M'agradaria."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Tens fills?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Un de 15 anys."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"On vius?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"A la costa."-,</i> (un poble de la costa de Tarragona).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">No s'havia fet massa alta, alegre, desinhibida, intel·ligent, intuïtiva, hedonista, sense saber-ho practicant del "carpe diem".</span><br />
<span style="font-size: large;">Li encantava viatjar, ho feia amb amigues, mai mencionava el marit. Volia que el seu fill fes medicina.</span><br />
<span style="font-size: large;">El resultat del TAC em va sorprendre desagradablement: sospita d'una malaltia minoritària.</span><br />
<span style="font-size: large;">Li vaig explicar.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Em moriré?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No, clar que no."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Doncs que em faràs, em donaràs tractament?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Es comença a donar un tractament experimental (Rapamicina), no hi han resultats encara, però cal fer abans una biòpsia pulmonar... De moment prefereixo no iniciar tractament i observar-te."- </i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"D'acord."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"On viatges aquest estiu?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"A Jordània."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Divendres, a les 16 h., puntual:</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Hola, que m'he assabentat que ja no visites a l'hospital..."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Cap problema, et veuré dijous, a les cinc de la tarda al despatx..."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No m'abandonaràs, oi?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Ara, que ja han passat 15 anys està bé, estable.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Quin viatge prepares?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Kènia per Nadal, amb el meu fill. S'examina del MIR l'any que ve."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">La curiositat científica està darrere de la serendipia, i del progrés.</span><br />
<span style="font-size: large;">Però mai per curiositat hem de sotmetre a risc als nostres pacients. </span><br />
<span style="font-size: large;">M'agradaria anar a Rapa Nui, però sóc mandrós.</span><br />
<div>
<br /></div>
Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-48733257939608649972019-11-22T13:30:00.000+01:002019-11-22T13:30:07.871+01:00LAURA.<span style="font-size: large;"><i>-"Hola Doctor, estoy muy asustado y le advierto que no seré un caso fácil."-</i></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-8ZQIrbHfHhM/XdWnl9DwX8I/AAAAAAAABw8/5KHKZWKB32IYJWhSe9er9A0wnoRE_1HSACLcBGAsYHQ/s1600/050.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1500" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-8ZQIrbHfHhM/XdWnl9DwX8I/AAAAAAAABw8/5KHKZWKB32IYJWhSe9er9A0wnoRE_1HSACLcBGAsYHQ/s400/050.JPG" width="375" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">M'ho estava dient un pacient d'uns setanta anys, prim però d'aspecte atlètic, musculat, amb un castellà culte i ortodoxa, roba aprofitada mantenint una elegància natural.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Me envia un colega suyo, el Dr. V. Quiere conocer su opinión."-</i></span><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Muy bien, pues vamos a empezar: </span><span style="font-size: large;">¿Qué edad tiene?"-</span></i><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"72 años."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Fumó?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Nunca."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Qué profesión?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Comercial de seguros."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Tiene algún hobby?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Si, uno que es mi pasión y me entusiasma: el saxofón."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Toca Jazz?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Si, sobre todo Jazz. Somos un grupo de jubilados."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Regularmente?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Si, si, y además doy clases."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Toma fármacos?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No, no tomo nada."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Ha tenido enfermedades importantes?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No, solo me han operado de hernias inguinales."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Y que síntomas tiene ahora?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"En las últimas semanas he perdido fuelle al tocar. También tengo un poco de tos y sudo más de la cuenta por la noche."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Tiene algún dolor?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No, no. Me ha visitado el Dr V, su colega, y me han hecho pruebas, TAC, función respiratoria, broncofibroscopia, análisis.</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>Me ha dicho que tengo una enfermedad pulmonar intersticial, pero que la causa es desconocida."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Le ha dado algún tratamiento?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No, su colega dice que quiere saber su opinión. Tengo mucho miedo de no poder tocar más. Es mi vida. Nuestro grupo los domingos vamos a geriátricos y a asilos. Cuando nos ven se les llena la cara la felicidad."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Vaig revisar el seu historial i efectivament tenia unes proves funcionals alterades i un TAC de tòrax amb infiltrats dispersos esmerilats.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Con que frecuencia limpia su saxo, la boquilla?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Muy poco, la verdad."-</i></span><br />
<i><span style="font-size: large;">-"La saliva retenida en el instrumento es un caldo de cultivo de gérmenes. </span><span style="font-size: large;">Propongo dosis bajas de corticoides y me va a limpiar regularmente el saxo."-</span></i><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Puede ser esto la causa de mi enfermedad?"-</i></span><br />
<i><span style="font-size: large;">-"Podría ser perfectamente, de hecho hay casos publicados. </span><span style="font-size: large;">Lo controlaré cada tres semanas."- </span></i><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Vaig posar-me d'acord amb el meu col·lega.</span><br />
<span style="font-size: large;">Al cap de tres mesos estava tot normal, símptomes, TAC i funció respiratòria.</span><br />
<span style="font-size: large;">He seguit la seva evolució. Continua perfecte. Optimista i somrient. És agradable parlar amb ell.</span><br />
<span style="font-size: large;">Es casi una ximpleria pregunta-li, però li dic: </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Qué pieza le gusta más?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Laura, por Charlie Parker."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Charlie Parker, el personatge del conte tràgic "El Perseguidor", de Cortázar, de la generació "maudit" de músics de jazz afro, obligats a dormir en els seus cotxes durant les gires, perquè els negres tenien prohibida l'entrada als hotels, i que el seu art els duia a la bogeria, a l'alcohol, a les drogues, a Camarillo i a la mort prematura.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"> Si, Laura també es la meva preferida.</span><br />
<div>
<br /></div>
Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-23829743616145864852019-11-05T13:30:00.000+01:002019-11-05T13:30:00.958+01:00HALLOWEEN.<span style="font-size: large;">Aquesta anècdota ens dimensionarà els progressos en medicina al tombant de segle.</span><br />
<span style="font-size: large;">1969. Planta 0, de pacients varons. Clínica de Patologia General. Hospital Clínic. </span><br />
<span style="font-size: large;">Llit 30, mínimes separacions, gran sala sense habitacions, només llits, com a les postals en blanc i negre.</span><br />
<span style="font-size: large;">Ingressa un pacient en coma. Més aviat prim, prop dels seixanta, mans de pagès d’haver treballat la terra. </span><br />
<span style="font-size: large;">Antic hipertens se’l diagnostica d’ictus trombòtic a nivell de tronc cerebral. No hi havien altres mètodes que l’exploració física i com a molt se li podria haver practicat una punció lumbar per a descartar hemorràgia cerebral.</span><br />
<span style="font-size: large;">Tractament conservador, control de tensió a</span><span style="font-size: large;">rterial, subministrar líquids i glucosa... </span><br />
<span style="font-size: large;">Poca família, un fill atribolat li feia companyia alguna tarda.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Al quart dia, sense haver fet cap senyal de despertar del coma va començar a fer estertors, estertors de l’agonia. </span><br />
<span style="font-size: large;">Vaig advertir als metges de guàrdia sobre l’empitjorament. </span><br />
<span style="font-size: large;">Es va col·locar una mampara per evitar l’escena a la resta de malalts i familiars. </span><br />
<span style="font-size: large;">Se li va fer una traqueotomia amb la finalitat d’aspirar-li secrecions.</span><br />
<span style="font-size: large;">A l’endemà el llit ja estava vuit. El metge de guàrdia, GV que més tard va ser pioner amb algunes tècniques d’UVI, em va explicar: </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"A eso de las doce de la noche la respiración era aún más estertorosa y con la familia se acordó que muriera en casa."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Si, si,me parece bien, no podíamos hacer nada mas."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">En aquella època de forma molt disciplinada es feia un tancament d’històries dels pacients donats d’alta, amb la finalitat de conèixer tots els malalts i de fer un control de qualitat.</span><br />
<span style="font-size: large;">El cap d’un parell de setmanes, en dimecres, vaig presentar entre d’altres, aquell pacient i vaig acabar dient: </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"...i se’n va anar a morir a casa."- </i></span><br />
<span style="font-size: large;"></span><br /><span style="font-size: large;"></span>
<span style="font-size: large;">Sortint de la sessió al voltant de les onze hi havia un sorollós grup de familiars o pacients que esperaven que sortíssim de la reunió.</span><br />
<span style="font-size: large;">Se’m va acostar un home, tot decidit, que amb una veu metàl·lica em va dir</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Doctor, que hacemos con ésto?"</i>-, senyalant-se una mena de medalla al coll, la traqueostomia!- </span><br />
<span style="font-size: large;">Amb segons vaig lligar caps, era el pacient suposadament mort. </span><br />
<span style="font-size: large;"></span><br /><span style="font-size: large;"></span>
<span style="font-size: large;">Si em punxen no em treuen sang. </span><br />
<span style="font-size: large;"></span><br /><span style="font-size: large;"></span>
<span style="font-size: large;">El seu fill em diu:</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Nos lo llevamos a morir a casa, al poco rato dejó de respirar con aquel ruido y al dia siguiente desperto del coma. Poco a poco fue mejorando. Un milagro!"- </i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i></i></span><br /><span style="font-size: large;"><i></i></span>
<span style="font-size: large;">No era un miracle, era una excepció.</span><br />
<span style="font-size: large;">Vaig mirar el finestral que tenia enfront. </span><span style="font-size: large;">Vaig pensar en Poe i en el poema The Raven.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://1.bp.blogspot.com/-53Y6c5CyW_M/XcEyP1HW7sI/AAAAAAAABww/jICeUK5-LBYcgYzep7iwKYL9Ba6OLWUIQCLcBGAsYHQ/s1600/1024px-George_Hazelton%2527s_The_Raven_%2528Edgar_Allan_Poe%2529_1908.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="814" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-53Y6c5CyW_M/XcEyP1HW7sI/AAAAAAAABww/jICeUK5-LBYcgYzep7iwKYL9Ba6OLWUIQCLcBGAsYHQ/s640/1024px-George_Hazelton%2527s_The_Raven_%2528Edgar_Allan_Poe%2529_1908.jpg" width="325" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption"><span style="font-size: xx-small;">https://commons.wikimedia.org/wiki/File:George_Hazelton%27s_The_Raven_(Edgar_Allan_Poe)_1908.jpg<br /></span></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-17201656415826467542019-10-28T13:30:00.000+01:002019-10-28T13:30:13.937+01:00CORDA.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-hMvfipntgxo/XbahXc8uIEI/AAAAAAAABwU/_KLD8Oi2AJspVz0_QcGvsMZVZPwZ_MCJQCLcBGAsYHQ/s1600/corda.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="735" data-original-width="1600" height="181" src="https://1.bp.blogspot.com/-hMvfipntgxo/XbahXc8uIEI/AAAAAAAABwU/_KLD8Oi2AJspVz0_QcGvsMZVZPwZ_MCJQCLcBGAsYHQ/s400/corda.png" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: large;">81 anys. Rabassut, amb sobrepès, nas de boxejador, front ample, no aparenta l’edat. Mai va ser fumador i tota la vida fins a la jubilació va treballar a la construcció.</span><br />
<span style="font-size: large;">Enraona amb vehemència, malhumorat.</span><br />
<span style="font-size: large;">L’acompanya el seu fill, d’uns cinquanta anys, ha assolit l’ascensor social. Prim, color citrí, amb corbata, gesticulació continguda, en el fons vehement com el seu pare.</span><br />
<span style="font-size: large;">Començo la historia clínica i el fill m’interrompeix:</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Doctor, ¿qué es la fibrosis pulmonar? mi padre tiene fibrosis, lo dice el informe del TAC."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">(el fill està molt angoixat, segurament ha cercat a Google).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<i><span style="font-size: large;">-"Después le explico. </span><span style="font-size: large;">Vamos a continuar con su padre. </span><span style="font-size: large;">¿Tiene ahogo al andar?"-</span></i><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No, no. No me ahogo."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Tiene tos?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No, no."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Digame lo que le pasa."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Que tengo la nariz tapada, no puedo respirar, moqueo continuamente y todo el rato me baja moco de aquí."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Es senyala el front i el nas.</span><br />
<span style="font-size: large;">Li poso el pulsioximetre: 98 %.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><i>-"També li he mirat les ungles, cap deformació, tampoc dels dits.</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>Vamos a mirar su capacidad respiratoria."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Tot és normal, fins i tot jo diria que superior a la normalitat.</span><br />
<span style="font-size: large;">Repasso el TAC: pràcticament és normal. Mínimes ratlles a les bases que son informades com fibrosi pulmonar.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Buenas noticias"- </i>, li dic.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">La frase és rebuda amb escepticisme per part dels dos.</span><br />
<span style="font-size: large;">Intento convèncer al fill que el seu pare no té fibrosi pulmonar i que és una persona globalment sana.</span><br />
<span style="font-size: large;">Insisteix: </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"He consultado Google. No tengo miedo a que me diga la verdad."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">(A Google pots trobar-hi que la supervivència dels malalts amb fibrosi és de dos anys).</span><br />
<span style="font-size: large;">Le pido un TAC de senos y unos análisis de alergia. Les veo el próximo lunes. </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Esté tranquilo por su padre, no tiene fibrosis pulmonar y aunque la tuviera tampoco las cosas son como dice Google."- </i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Al següent dilluns em porten resultats. Té una desviació moderada de l’envà nasal i signes de sinusitis pràcticament a tots els sins. A l’analítica potser hi ha la clau, una forta elevació de la IgE que indica al·lèrgia.</span><br />
<span style="font-size: large;">Li dic: </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Empezaremos con un tratamiento."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"¿Cuál?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"De momento un inhalalador nasal."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"No me hacen nada. Ya los he probado."-,</i> (només havia provat els antihistaminics nasals).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">A l’acomiadar-me, ells com si fossin un duo tocant una peça dodecafònica:</span><br />
<span style="font-size: large;">El fill: </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Doctor, que es una fibrosis pulmonar? Está seguro que mi padre no tiene fibrosis pulmonar?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;">El pare: </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Doctor, si usted no me cura, cojo una cuerda y me cuelgo. Así no puedo vivir."-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Ahir, dia de manifestacions a Barcelona, també a tot Catalunya, estic baixant per Balmes, tocant a Gran Via. </span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Hola Morera, que tal?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Quasi topo amb un col·lega que ha ostentat tots el càrrecs possibles al Departament de Salut.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Yo muy bien, me alegro de verte, y a ti ¿cómo te va?"-</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Està afable. Suaument m’agafa l’avantbraç amb una ma per que no m’escapi, mentre amb l’altra sosté un dossier immens.</span><br />
<span style="font-size: large;"><i>-"Bien, però aquí ...</i>(es refereix a la Direcció de l’ICS i fa un gest senyalant la gran porta del xamfrà Balmes/Gran Via,- <i>...estamos muy preocupados. </i></span><span style="font-size: large;"><i>Como tu sabes “fulano”</i> (un prestigiós col·lega) <i>falleció de fibrosis pulmonar y ahora mismo a “zutano”</i> (un alt directiu) <i>recientemente le han diagnosticado una fibrosis pulmonar. ¿Crees que la fibrosis està aumentando?</i>"-</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<i><span style="font-size: large;">-"Efectivamente, su tasa ya no es de enfermedad minoritària, cada vez se diagnostican mas casos. </span><span style="font-size: large;">Hemos pasado de la radiografia de tòrax , con baja sensibilidad, en los años 40, cuando se describen los cuatro primeros casos, hasta la actualidad, con equipos de TAC muy sensibles, con la poblacion mucho más longeva, y con el tabaquisme, que es una causa directa, aun muy en auge.</span></i><br />
<span style="font-size: large;"><i>Probablemente hemos de sumar el impacto de décadas en el pasado con deficiente protección laboral.</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>Por otro lado, hay que tener presente que el 15% de la población con riesgo cardiológico tienen lesiones mínimas de fibrosis que no tienen importancia."- </i></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Continuem enraonant.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">De cop penso en el meu pacient, que veuré demà passat.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">...Doctor, si no me cura, cojo una cuerda...</span><br />
<br />Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-202604334987795339.post-52885489319302772102019-09-27T13:30:00.000+02:002019-09-27T13:30:07.269+02:00BOLONYA I EL DIA MUNDIAL DEL PULMÓ.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-xz9Y1wywXKA/XY3OBDszYFI/AAAAAAAABvk/TBcHFovdnIYgZluh2Y48NdfHXOQPTQvCgCLcBGAsYHQ/s1600/Asinelli_Bolonia_02.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-xz9Y1wywXKA/XY3OBDszYFI/AAAAAAAABvk/TBcHFovdnIYgZluh2Y48NdfHXOQPTQvCgCLcBGAsYHQ/s400/Asinelli_Bolonia_02.jpg" width="265" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Asinelli_Bolonia_02.jpg</span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;">Aquest “pont” l’hem aprofitat per anar a Bolonya i de passada a Ferrara. </span><br />
<span style="font-size: large;">Ciutats històriques de l’Emília Romanya, menys conegudes que d’altres com Roma, Florència o Venècia. Ambdues tenen belleses pròpies i úniques. </span><br />
<span style="font-size: large;">Bolonya té a més a més el mèrit intel·lectual d’haver sigut el bressol de la primera Universitat Europea, l’any 1088, fet de gran valor, sobretot ara que estem en perill de desintegració a Europa.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Al Palau de l'Archiginnasio de Bolonya, vaig visitar la seva fantàstica Biblioteca amb més de 35.000 llibres, molts d'ells incunables, i també vaig entrar al "Teatro Anatómico", una sala dedicada a l’estudi de l’anatomia humana amb forma d’amfiteatre, prou a prop de les aules d’humanitats.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Més de 40 kilòmetres de carrers porticats amb sostres pintats i calçades de marbres i mosaics. Places per tot arreu, la Piazza Maggiore impactant, meravelloses esglésies, com la catedral dedicada a Sant Petroni, o l’església de San Stéfano entre d’altres..., tot plegat una gran concentració de bellesa.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">La Via de la Independència, (la via principal), les làpides a la Piazza Maggiore recordant als “Partigiani Antifacisti caiguts” i els “tortellini” grocs visibles als aparadors, ens mantenien la nostàlgia de Catalunya.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">L’atzar ha fet, segons la meva convicció determinista, que aquest matí hagi visitat dues pacients, mare i filla, naturals de Bolonya....</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Avui, </span><span style="font-size: large;">25 de Setembre, és el Dia </span><span style="font-size: large;">Mundial del Pulmó acordat per la FIRS. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Jo sempre amb esperit pagès, com igualadí que sóc, del Dia de Rams en dèiem el dia de beneir els palmons, i amb el misticisme laic de la meva visió del conjunt de San Stefano, proposaria que el dia Mundial del pulmó fós el dia de beneir els palmons.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Els pagesos també deien: ha mort d’una malura del palmó</span><br />
<div>
<br /></div>
Dr. Josep Morera Prathttp://www.blogger.com/profile/10181212901206114279noreply@blogger.com0