dilluns, 28 d’octubre de 2019

CORDA.


81 anys. Rabassut, amb sobrepès, nas de boxejador, front ample, no aparenta l’edat. Mai va ser fumador i tota la vida fins a la jubilació va treballar a la construcció.
Enraona amb vehemència, malhumorat.
L’acompanya el seu fill, d’uns cinquanta anys, ha assolit l’ascensor social. Prim, color citrí, amb corbata, gesticulació continguda, en el fons vehement com el seu pare.
Començo la historia clínica i el fill m’interrompeix:
-"Doctor, ¿qué es la fibrosis pulmonar? mi padre tiene fibrosis, lo dice el informe del TAC."-

(el fill està molt angoixat, segurament ha cercat a Google).

-"Después le explico. Vamos a continuar con su padre. ¿Tiene ahogo al andar?"-
-"No, no. No me ahogo."-
-"¿Tiene tos?"-
-"No, no."-
-"Digame lo que le pasa."-
-"Que tengo la nariz tapada, no puedo respirar, moqueo continuamente y todo el rato me baja moco de aquí."-

Es senyala el front i el nas.
Li poso el pulsioximetre: 98 %.

-"També li he mirat les ungles, cap deformació, tampoc dels dits.
Vamos a mirar su capacidad respiratoria."-

Tot és normal, fins i tot jo diria que superior a la normalitat.
Repasso el TAC: pràcticament és normal. Mínimes ratlles a les bases que son informades com fibrosi pulmonar.
-"Buenas noticias"- , li dic.

La frase és rebuda amb escepticisme per part dels dos.
Intento convèncer al fill que el seu pare no té fibrosi pulmonar i que és una persona globalment sana.
Insisteix: 
-"He consultado Google. No tengo miedo a que me diga la verdad."-

(A Google pots trobar-hi que la supervivència dels malalts amb fibrosi és de dos anys).
Le pido un TAC de senos y unos análisis de alergia. Les veo el próximo lunes. 
-"Esté tranquilo por su padre, no tiene fibrosis pulmonar y aunque la tuviera tampoco las cosas son como dice Google."- 

Al següent dilluns em porten resultats. Té una desviació moderada de l’envà nasal i signes de sinusitis pràcticament a tots els sins. A l’analítica potser hi ha la clau, una forta elevació de la IgE que indica al·lèrgia.
Li dic: 
-"Empezaremos con un tratamiento."-
-"¿Cuál?"-
-"De momento un inhalalador nasal."-
-"No me hacen nada. Ya los he probado."-,  (només havia provat els antihistaminics nasals).

A l’acomiadar-me, ells com si fossin un duo tocant una peça dodecafònica:
El fill: 
-"Doctor, que es una fibrosis pulmonar? Está seguro que mi padre no tiene fibrosis pulmonar?"-
El pare: 
-"Doctor, si usted no me cura, cojo una cuerda y me cuelgo. Así no puedo vivir."-

Ahir, dia de manifestacions a Barcelona, també a tot Catalunya, estic baixant per Balmes, tocant a Gran Via. 
-"Hola Morera, que tal?"-

Quasi topo amb un col·lega que ha ostentat tots el càrrecs possibles al Departament de Salut.
-"Yo muy bien, me alegro de verte, y a ti ¿cómo te va?"-

Està afable. Suaument m’agafa l’avantbraç amb una ma per que no m’escapi, mentre amb l’altra sosté un dossier immens.
-"Bien, però aquí ...(es refereix a la Direcció de l’ICS i fa un gest senyalant la gran porta del xamfrà Balmes/Gran Via,- ...estamos muy preocupados. Como tu sabes “fulano” (un prestigiós col·lega) falleció de fibrosis pulmonar y ahora mismo a “zutano” (un alt directiu) recientemente le han diagnosticado una fibrosis pulmonar. ¿Crees que la fibrosis està aumentando?"-

-"Efectivamente, su tasa ya no es de enfermedad minoritària, cada vez se diagnostican mas casos. Hemos pasado de la radiografia de tòrax , con baja sensibilidad, en los años 40, cuando se describen los cuatro primeros casos, hasta la actualidad, con equipos de TAC muy sensibles, con la poblacion mucho más longeva, y con el tabaquisme, que es una causa directa, aun muy en auge.
Probablemente hemos de sumar el impacto de décadas en el pasado con deficiente protección laboral.
Por otro lado, hay que tener presente que el 15% de la población con riesgo cardiológico tienen lesiones mínimas de fibrosis que no tienen importancia."- 

Continuem enraonant.

De cop penso en el meu pacient, que veuré demà passat.

...Doctor, si no me cura, cojo una cuerda...