dimecres, 22 de maig de 2019

LA DAMA DELS CROISSANTS.

Ha vingut la dama dels croissants.
N’ha portat un munt. L’haurem de veure de seguida, ha vingut sense hora i està malament, em varen dir la Laia i la Montse.
-"De moment feu-la passar al despatx del costat."-

De la primera vegada que la vaig veure, ja fa uns vuit anys. 
Cada vegada que venia a la consulta  solia portar-nos croissants d’una pastisseria de la part alta de Barcelona que els fan boníssims i que ens agraden molt.
Crec que per aquest motiu sempre la vàrem imaginar d’origen benestant. 
Fumadora empedreïda amb emfisema avançat, va seguir les meves recomanacions em va fer cas i va deixar-ho. 
Vestida tota de negre, amb una certa elegància, cap lúcid  i explicacions clares, galtes vermelles que enrogien si li retreies, amb uns talons una mica elevats per l’edat y bolso de marca.

L’he anat veient, sense problemes, no amb tanta freqüència com els nostres estomacs haurien desitjat. 
No era misteriosa, simplement parlava molt poc d’ella mateixa. Vídua i sense fills.
Un mes abans, a l’entrar vaig notar una mica d’olor de tabac.
-"No hauràs tornat a fumar, oi?"-
-"No, no, és de la meva companya del taller, que no para de fumar. Ara el tanquem, estic a punt de complir 88."-
-"M’ho vas explicar, però ara no me’n recordo de que era el taller."- 
-"És un taller d’artesania, i és únic a Barcelona. És molt apreciada la nostra feina."-

Per damunt de la Diagonal, vaig pensar.

Ara la tinc davant. 
-"Que t’ha passat?"- 
-"Un parell de dies de febre, molta tos i una secreció espessa que em costa treure. Les nits son horroroses."-

Les galtes roges havien emblavit. L’oxigen just. L’espirometria molt empitjorada. 
Una radiografia sense pneumònia.
-"T’hauré d’ingressar."-
-"No m’ingressi, si us plau."-

Estàvem a divendres.
-"Faràs el que et digui?"-
-"Clar que si."-
-"Ara mateix vas a la farmàcia i a més a més del que estàs prenent afegeix...  Si empitjores, o be em truques o vas a Urgències. I torna el dilluns."- 

El dilluns, bona senyal, teníem croissants.
-"Estic content. La saturació d’oxigen la tens a 96%, has millorat molt!"-
-"Jo també estic contenta. No em veia amb una bata blanca i ensenyant el cul."-

Va entrar en catarsi: 
-"Doctor, he patit molt a la meva vida. El meu pare va morir quant jo tenia 6 anys, del mateix mal que el meu avi, de tisi, amb un mes de diferencia. El meu pare era sord-mut i es va esgotar i afeblir agafant trens per comunicar als coneguts la mort del meu avi. La meva mare també era sord muda."-
-"Tu no ho has estat."-
-"No, eren diferents malalties. El meu pare havia immigrat de Murcia. La meva mare era de l’Empordà. Es varen conèixer en un casal de muts, es varen casar i em varen fer.  La mare va tirar endavant.  I jo he estat de molta sort."-

Va mirar cap el sostre.

dimarts, 14 de maig de 2019

PERLADO.

Tinc molt bona memòria pels casos clínics. Mai he entès com en l’àmbit acadèmic d’avui en dia el resident ha de llegir la historia clínica. 
En la meva època la podíem recitar del dret i del revés sense equivocar ni una sola coma.
La historia clínica sovint és fonamental per fer el diagnòstic i el seu domini t’aplanarà el camí per orientar la malaltia.

En canvi tinc poca memòria per las fesomies i encara menys pels noms. 
No és estrany que al saludar un pacient per primera vegada li pregunti:
-"L’he visitat abans?"-
I així m’estalvio moltes planxes...

Un dia un conegut de l’àmbit sanitari per el que jo tenia simpatia i que veia amb una certa freqüència, em va portar a la consulta el seu cunyat.
Tant punt va entrar al despatx,  em vaig adonar que no recordava el seu cognom, i imperceptiblement vaig començar a suar. 
Sabia que era un cognom poc freqüent i també curiós, d’aquells que no s’obliden fàcilment.
Salutacions, paraules amables, divagacions i començo a fer la historia clínica del cunyat.

-"¿Qué edad tiene?"-
-"Acabo de cumplir cuarenta."-
-"¿Tiene hijos?"-
-"Uno."-
-"¿Cual es su profesión?"-
-"Abogado."-

Mentrestant jo estava poc concentrat intentant recordar el cognom del meu conegut.

-"¿Toma algun fármaco?"-
-"De vez en cuando salbutamol."-
-"¿Cual es el motivo de la consulta?"-
-"Durante la infancia tuve asma y al hacerme mayor desapareció. Pero ahora, de vez en cuando, tengo una opresión en el tórax y tos."- 
-"¿Expectora?"-
-"Pues si, y esto es lo mas peculiar. Con gran dificultad consigo expulsar unos esputos muy pequeños, de milimetros, y muy viscosos."-
-"¿Cómo perlas?"-
-"Sí, exacto, como pequeñas perlas."-
-"Ah! los neumólogos le llamamos a este tipo de expectoración, esputos perlados."-

Just acabo de pronunciar la paraula “perlados” quan de cop i volta em ve al cap el cognom que se m’havia esborrat de la memòria, el meu conegut es deia...Perlado!!.

Semblava impossible la coincidència, ni jo mateix m’ho creia.
Ja molt més relaxat, vaig continuar fent la visita.