dimarts, 22 de gener de 2019

TAXI !

https://www.flickr.com/photos/goerlitzphotography/11628784374 

Pacient remès des del Servei d’Urgències. 
Jove, uns 40, prim, cabell arrissat més aviat ros, desinhibit i poc preocupat pel seu problema mèdic recent.
-"¿Que edad tiene?"-
-"Acabo de cumplir 40."-
-"¿Fuma?"-
-"Si, cuando me dejan."-
-"¿Le dejan?"-
-"Soy taxista, y ya no hay libertad..."-
-"Bueno yo utilizo mucho los taxis y francamente me molesta que fume el taxista durante el viaje."-
-"Mejor lo  dejamos aquí"-, va dir ell.

-"He leído el informe de urgencias, explíqueme usted que le ocurrió."-
-"Dicen que es la pleura, hace tres días, mientras estaba trabajando, me vino un dolor muy fuerte aquí en el pecho."-, (es va senyalar l’àrea pectoral de l’hemitòrax esquerre).
-"¿Le aumentaba al respirar?"-
-"No, era muy intenso y se mantenía constante,  yo estaba seguro que tenía un infarto y me estaba muriendo. Me llevaron a urgencias y allí todos corrían, me pusieron sueros, me hicieron un electrocardiograma, me pincharon para los análisis..."-

L’informe d’alta especificava que en vuit hores d’observació l’electrocardiograma era normal i no s’havia modificat. Els enzims d’infart també normals, Rx de tòrax normal. 
La impressió diagnostica era: Dolor toràcic d’origen no identificat.

-"¿Tuvo fiebre?"-
-"No, no."-
-"¿Nota alguna molestia ahora?"-
-"Ahora tal vez un poco aquí a la izquierda."-
-"Usted está muchas horas sentado. - ¿se le habían hinchado los pies?

Amb el temor que no hagués fet una embòlia pulmonar li vaig demanar un angio TAC.
No havia passat ni mitja hora que em truquen de Radiologia.
Vaig pensar, mecangondena, s’ha confirmat l’embòlia.
El radiòleg que hi havia aquell dia és un excel·lent  professional i a més a més un gran amic, TF.
-"Hola Morera, un cas maco i curiós."-
-"Una embòlia amb infart pulmonar oi?"-
-"No, no, que va! És tracta d’una patologia molt rara,  una Necrosi Grassa Epicárdica, amb una mica de líquid pleural, simulant una massa mediastínica. Ha tingut sort. És gras el pacient?"-
-"No, al contrari, és molt prim."-
-"Que li faràs ara?"-
-"No ho se, faré proves per descartar vasculitis, síndrome metabòlica... i  miraré bibliografia, es un cas molt inusual."-

La necrosis grassa epicárdica, és una entitat benigna poc freqüent, d’etiologia desconeguda, i hi ha mols pocs casos recollits a la literatura. El mecanisme del dolor es per torsió del greix que rodeja al cor. Les imatges del TAC en aquests casos son molt característiques i ens donen el diagnòstic definitiu.

Ja amb el pacient.
-"Bueno, para su información, lo que usted ha tenido no es nada malo, esté tranquilo. Así y todo, lo controlaré durante unos meses. Ah y espero que deje de fumar."-

A cada control que li feia:
-"Todo está bien, pero deje de fumar de una vez."-
-"¡Pero si ya no fumo!"-
-"Va, no me engañe."-
-"¡Que no le miento!"-

A cap d’un any el vaig donar d’alta. Estava content i agraït.
-"Aquí tiene mi tarjeta, si necesita un taxi me puede llamar a cualquier hora, tanto de dia como de noche."-

No l’he vist més. 
Encara avui em queda el dubta si va deixar definitivament de fumar.

Aquests dies amb la vaga de taxis m’aniria molt bé el seu contacte; sense anar més lluny, dilluns esmorzo a les 10h amb un amic i després tinc una reunió important a l’altra banda de Barcelona. 
Però no crec que sigui una bona idea trucar-lo, hi ha massa crispació en el mon del taxi.


dimarts, 15 de gener de 2019

ACROLEÏNA.

Jo era un bon estudiant de medicina, estudiava moltíssim.
Però haig de dir que era una mica atípic, seleccionava o millor dit descartava assistir a les classes dels professors en funció de si lluïen camisa negra, o bé si parlaven alemany amb massa fluïdesa, o bé si només repetien els seus llibres, per vendre'ls.

Els escacs van ser una bona ajuda per escapar de l'ambient a vegades fosc de les aules, i més tard ho va ser el fer volar octavetes.

En els primers anys d'estudiant, vaig tenir la sort de poder veure i assistir els pacients del Clínic i va ser fantàstic poder gaudir d'un brillant professor, el Dr Vivancos, gran internista, un dels millors, excel·lent pedagog, amb gran capacitat de saber transmetre valors que no s'aprenen als llibres i per saber motivar als seus alumnes.
En aquella època, gràcies l'equip que formàvem amb el Dr. Vivancos, es van poder suplir en part, les grans deficiències d'un hospital de beneficència com era l'Hospital Clínic.

Un dels professors que es mereixia que anéssim a la seva classe era el Dr. M. Soriano.
Un cert aire sacerdotal, aspecte sobri, totalment canós, moderat en les paraules, bon clínic, didàctic, un pel dogmàtic.
Però en aquell temps, els professors investigaven, o es limitaven a ser "docents"?
El Dr. Soriano, que jo sàpiga tenia dues, del que en diríem actualment, línies d'investigació. Al laboratori (col·legues historiadors potser amb discreció em diran que m'equivoco), havia dissenyat un model de vasculitis (inflamació de les arteries) amb la substància química acroleïna, substància que es troba en el tabac. Una cigarreta conté 84 mg d'acroleïna.
Algunes de les primeres lesions que es produeixen en el fumador és en els vasos, en les petites arteries del pulmó.
Ah, i aquesta substància també produeix mutacions a l'ADN, però aleshores això segur que no es coneixia.
Estem parlant dels 60. La probabilitat que el Dr. Soriano hagués intuït el dany del tabac secundari a l'acroleïna, més que una especulació sembla una fantasia.

Soriano va tenir una altra línia d'investigació: La Fluorosi esquelètica, de la que va ser un expert. Es tracta de la toxicitat relacionada, entre altres coses, amb la contaminació dels vins de mala qualitat de taverna. Aquest estudi l'obligava a anar de taverna en taverna a adquirir "el líquid" per posteriorment analitzar-lo al laboratori.
La tragèdia d'un aiguader.
És obvi que les substàncies tòxiques eren motiu del seu interès científic.

Tornant a l'acroleïna, em pregunto si el Dr. M.Soriano, professor gens pretensiós ni tibat,  d'enraonar lent i paternal, fou un pioner?

Diuen que el temps fa justícia, no n'estic segur.

dimecres, 9 de gener de 2019

L'ONCLE ESTEVE.

La meva avia paterna havia parit deu fills. Dos d’ells havien mort als primers mesos i el meu pare era el primogènit amb 20 anys de diferencia de la germana petita. Era el disseny familiar d’aleshores tan diferent dels actuals. L’oncle Esteve era dels petits. 

Després que tots els germans s’independitzessin, l’Esteve es va quedar a la casa familiar amb una germana conca (soltera) la Carmeta, i amb la mare, dona autoritària, de missa diària.

Des de jove va ser un protohippie. Vestia informal i estrafolari, anava mal afaitat, presumia de blasfemar, matacapellans, ateu com déu mana de pedra picada. 

El més colèric de la saga, a tota hora amb gos, que curiosament a tots els que va tenir els hi deia Boby. 
S’havia fabricat artesanalment i amb finalitat dubtosa,  una daga d’un metre camuflada amb un tros de canya buidat.

No treballava, a no ser que es quedés escurat, i aleshores feia de transportista amb una camioneta tronada.

Tenia una excel·lent  biblioteca gràcies a la qual seduïa als seus dos nebots preferits. 
Admirava i coneixia la literatura francesa, Zola, Balzac, Flaubert, i era un gran lector. 

Encara que prohibit pel meu pare, no podia estar-se quan venia a casa, de fer al·lusions i comentaris de llibres que en aquells temps es consideraven gairebé sacrílegs, així com d’explicar anècdotes de les cases de mala nota, que de tant en tant visitava.

Per ell nomes existia un músic, Bach, “el més gran de tots”, deia sempre.
Coneixia tota la seva obra, que podia escoltar sense parar durant hores.

Jo aleshores feia el darrer any de la carrera i em vaig assabentar posteriorment del que va passar. L’oncle Esteve deuria tenir uns 57 i no estava gaire fi. Va anar a veure un cosí metge, en Ramon:
-"Com em veus?"-
-"Esteve, això es greu."-
-"Va, tots els metges dieu el mateix, sou pitjor que els capellans."-

I no li va fer ni cas.

No va passar ni una setmana, una tarda de juny abans que es fes fosc:
-"Carmeta, Carmeta! corre vina, he vomitat i guaita quin toll de sang!"-
I ja no va parar d’expulsar sang convulsivament per la boca.

Aneurisma sifilític d’aorta perforat a esòfag. 
Mort romàntica per a un protohippie.