dimarts, 30 de juliol de 2019

DR. GOOGLE.


80 anys,1,90 m, fort, antic militar angles retirat. Entén i parla castellà però es resisteix a fer-ho, i ni tan sols s’esforça perquè l’entenguin. Espantat, sense cap sentit de l’humor. La meitat de l’any se la passa a Barcelona.
-"¿Vive solo?"-
-"Con mi esposa, pero ella tiene muchas enfermedades. La paseo en silla de ruedas."-

Porta molta documentació sobre la seva malaltia cardíaca: Proves d’esforç, diversos angiotacs( on se li veuen els stents coronàris), electrocardiogrames amb arrítmia per fibril·lació auricular...
-"¿Su cardiologo donde lo tiene?"-
-"En London."-
-"Muy bien. ¿Porque motivo viene?"-
-"Porque tengo una sarcoidosis. Tenga."-

I em dóna  un paper quadriculat, escrit a màquina, amb un seguit de símptomes: tos, expectació, fatiga, inapetència, i tendència al vertigen.
Aquí jo li vaig preguntar si li havien suggerit aquest diagnòstic algun dermatòleg, o radiòleg o pneumòleg. 
Aleshores ell amb va contestar enèrgicament: 
-"No, no, lo he buscado yo mismo en internet."-

Em seguretat li vaig contestar: 
-"Entonces usted no tiene una sarcoidosis."-

Va somriure amb escepticisme.
Jo li dic: 
-"Y si quiere podemos apostar..."-

Ell em pregunta: 
-"¿Me pueden hacer ahora mismo un TAC?
-"Sí, sin duda, le acompañaremos."-

Vaig fer-li una petició d’escàner una mica surrealista: "prego realitzar TAC toràcic per sospita de sarcoïdosi per Google."

Va ser un TAC no normal, però quedava descartada la sarcoïdosi.
Un pic fet, vaig entrar a saludar-lo, quan encara estava a la sala del TAC, per avançar-li que no tenia una sarcoïdosis i que en 30’ sortiria l’informe radiològic.
Mentrestant li vàrem fer una funció respiratòria i tenia una obstrucció lleu.
-"Pues entonces que tengo?"-
-"Tiene algunas bronquiectasia moderadas bilaterales. De vez en cuando deberá tomar antibioticos, hoy mismo le haré una receta."-
-"¿Y de que me vienen?"-
-"Muchas veces desconocemos el origen, quizás de infecciones en la infància."-
-"De niño tuve una infección por hongos en los pulmones."-
-"¿En London? Poco probable."-
-"Bueno, entonces vivia en California, tuve una histoplasmosis."-
-"¿Seguro que no fue en Arizona?"-
-"Puede ser, haciamos excursiones a Arizona."-


Finalment jo havia guanyat la partida al Dr Google

Es va acomiadar somrient.
I mentre marxava li vaig preguntar: 
-"Por cierto, ¿qué opina del Brexit?"-

I em va contestar amb el polze cap amunt.


divendres, 19 de juliol de 2019

ATZAR.

 En la primera part del meu anecdotari vaig incloure algunes històries en què l'atzar tenia un protagonisme destacat.

Com que filosòficament , (que pretensiós), em considero determinista, vaig incloure en el preludi del llibre una cita dels tres versos darrers del sonet de Borges "Ajedrez II".

Dios mueve al jugador, y éste, la pieza. 
¿Qué Dios detrás de Dios la trama empieza 
de polvo y tiempo y sueño y agonía?


Potser per aquest motiu, ara m'he auto censurat i he evitat explicar massa anècdotes on les casualitats s'encadenin.
Però...
Farà uns cinc anys, primera hora de la tarda, una pacient que veia per primera vegada.
Tos persistent sense més importància. El seu cognom no era gens freqüent.
-"No ets pas germana d'una col·lega?"-
-"No, no, només tinc un germà i no és metge."-

En acabar la tarda, em ve un pacient ja diagnosticat d'una malaltia rara, amb una complicació absolutament inusual. Un amic me l'enviava per una segona opinió.
-"Ostres, quina casualitat! Avui he vist una pacient amb el teu cognom."- 

Comprovo aleshores que el segon cognom també coincideix.
-"Ah, devia ser la meva germana. ¿Es deia Isabel?"-
-"Sí, Isabel, clar és la teva germana. Li havies recomanat tu el meu nom?"-
-"No, no, que va, mai parlem de malalties ni de metges!"-
-"Simpàtica."-
-"Si, molt simpàtica."-

A la germana no la vaig veure més i en canvi al germà, el pacient de la malaltia rara, l'he anat veient fins ara. 
Ens costa no al·ludir a la casualitat del primer dia.
Si, l'atzar.

dimarts, 9 de juliol de 2019

SEXE I ROCK & ROLL.

Varen demanar cita per la web.
Dos joves, els dos molt alts i prims, al menys 1.85. 
El pacient era ell i la noia l’acompanyava. Ell d’un país mediterrani, ella de l’est d’Europa.
Vivien a Barcelona de feia poc i tenien plans per quedar-s’hi uns cinc anys.
-"¿Hola, en inglés o en castellano?"-
-"Podemos hablar en castellano."-
-"¿Que edad tienes?"-
-"35 años."-
-"¿Fumas?"-
-"Si, este es el problema, fumo mucho."-

Ella va assentir amb el cap.
-"¿Cuantos cigarrillos?"-
-"Yo solo fumo cannabis."-

Ella va tornar a assentir amb el cap, reprenent-lo amb els seus gestos.
-"¿Que profesión?"-
-"Informático. Tengo una empresa de informàtica."-
-"¿Cual es el motivo de la visita?"-
-"Hace tres años tuve un neumotorax en el pulmón derecho. Estoy preocupado porque ahora toso mucho."-
-"¿Te operaron entonces?"-
-"Sí, me operaron."-
-"¿Te pusieron talco?"-
-"No lo sé. ¿Verdad que fumar marihuana no es malo para los pulmones?"-
-"Estás equivocado, el cannabis te perjudica."-

La Laia li va practicar un estudi funcional respiratori. Els valores espiromètrics eren pràcticament normals, però en canvi la DLCO era només del 50 %. 
-"Mira, este parámetro del 50% nos induce a pensar que tienes enfisema. Te pediré un TAC."-
-"¿Para que? ¡No quiero irradiarme! "-
-" Si tu vienes a consultarme, yo tengo la obligación de dar mi opinión y recomendarte lo que creo que nos dará mas información sobre el grado de afectación pulmonar que padeces."- 

Als dos dies va tornar amb el TAC: Emfisema centroacinar difús.
-"Eres muy joven, si continuas fumando cannabis harás insuficiencia respiratoria en unos 10-20 años."-
-"No me lo creo."-
-"Te puedo facilitar,si quieres, muchas publicaciones científicas actuales que relacionan  la aparición de enfisema pulmonar y los cigarrillos de cannabis."-
-"Vale,vale, ¿qué me receta pues?"-
-"Sexo y rock and roll."-

L’acompanyant  va somriure complaguda.  Amb aquesta frase, ja els havia fidelitzats.
-"Ven en septiembre, espero que me des buenas noticias."-
-"Ok. Volveremos en septiembre."-
-" La frase de “Drogas Sexo y Rockand Roll”, ¿sabéis de quién era?"-
-"¿De Frank Zappa?"-
-"Nooo... Zappa era contrario a las drogas!"- 
-"La frase pertenece a los sesenta, que nunca volverán."-

divendres, 5 de juliol de 2019

FERROCARRILS.

La Carme els va fer passar. El pacient anava al mig, prim com si conservés la postguerra en el seu cos.
Potser era el vestir, tot ell com tret d’una fotografia en blanc i negre. 
Caminava mínimament vacil·lant de forma que fins que el vaig tenir a prop no em vaig adonar que duia entre les mans un basto plegat, blanc. 
Era cec. 
La dona a l’esquerra no va dir res en tota la visita, segurament per timidesa. Almenys deu anys més jove. A la dreta, el seu fill, alt, catalano-parlant, “millenial”, segurament és el que havia generat la petició d’una segona opinió.
Per l’adreça fronterera, nord de Catalunya, vaig pensar: antic ferroviari.

-"Hem portat el meu pare per una segona opinió, li han dit que te una fibrosi pulmonar. Volíem saber si el diagnòstic i el tractament és el correcte."-
-"Hola, ¿cómo està?"- , dirigint-me al pacient. -"Que edad tiene?"-
-"72, pronto cumplo 73."-
-"¿Fumó?"-
-"Nunca."-
-"¿En que trabajó?"-
-"Soy ferroviario, pero mi trabajo consistía en limpiar los vagones por dentro."-

Va intervindre el fill:
-"Sí, el meu pare és cec per exposició crònica a metanol. L’obligaven a utilitzar-lo per així netejar més a fons. És molt bèstia!"-
-"Si molt bèstia"-, vaig dir. -"¿Utilizaba también otros productos?"-
-"Si, si, de toda clase."-
-"¿Se acuerda de alguno?"-
-"No, no."-

El pacient estava força absent, potser per la malaltia o potser perquè aquesta situació ja l’havia viscut abans.
-"Vamos a mirar como está de oxígeno."-

 Li vaig posar el pulsioximetre: 96%.
En repòs clar, si l’haguéssim fet caminar hauria baixat ràpidament.

-"Hem portat l’últim TAC"-, em va dir el fill.
-"Ah, molt bé, a veure?"-

Vaig mirar el TAC. 
Efectivament tenia una fibrosi pulmonar molt avançada, que nosaltres en diem un patró en  “honeycombing”, que afectava sobretot al pulmó dret. 
Però hi havia dos detalls que cridaven l’atenció i no quadraven amb les troballes habituals de la fibrosi pulmonar:
1. Les lesions començaven a l’àrea apical, sobretot dreta.
2. La part superior del pulmó esquerre estava gairebé preservat.
Vaig reflexionar. Havia vist coses similars en la meva experiència professional, a l’època que la silicosis malauradament era freqüent. Curiosament en aquests pacients, la distribució de las lesiones pulmonars variaven segons la posició del treballador o el lloc de treball dintre de la mina.
-"¿Trabajaba agachado?"-
-"Si, casi siempre."-
-"¿Y de que lado?"-
-"Del derecho, porque soy diestro. Nos obligaban a limpiar sobretodo la parte inferior de los asientos."-
-"¿Qué les ha dicho el especialista?"-
-"Que tengo una fibrosis pulmonar por metanol."-
-"Bueno por metanol probablemente no sea, pero si por los otros productos químicos o incluso abrasivos que seguramente utilizaba."-

Cap especialista li havia dit al pacient que l’asimetria que es veia al TAC demostrava sens dubte que la inhalació laboral era la causa de la fibrosi.
Els vaig tranquil·litzar una mica : 
-"El hecho que tenga el lobulo superior izquierdo poco afectado mejora el pronóstico."-

El fill va posar cara d’alleujament. 
-"Me gustará verlos el año próximo."- 
-"Si que vendremos."-

... i el fill va afegir: 
-"Vostè també pot acostar-se, tenim les cales més maques i més solitàries de tot Catalunya."-

Tot plegat factures antigues de la postguerra.