divendres, 12 de gener de 2018

LA IMPORTÀNCIA DE LA U.

Enrenou a Urgències. Un divendres tarda. Començament dels setanta.
Passa al box 7 un pacient, uns quaranta anys, mudat com si fos un festiu. 
Els zeladors el col·loquen a la llitera, ja que a primera vista semblava que el pacient no podia caminar. 
L'esposa i els altres acompanyants que immediatament apareixen, també van mudats, de gris o de negre, alguna flor blanca a les americanes. 
El resident i la infermera entren al box. La historia clínica es fa amb el pacient i amb l'esposa. 
-"Baixàvem després del casament d'uns amics, els esgraons de l’església de Sitges ( no vaig poder evitar pensar en Berlanga quan m'ho explicaven), i les cames m'han fallat. Poc a poc. Per això no he pres mal. He perdut la forca als “rems de les cames”. -
-"Ara té les notes?"-
-"Si, si."-
-"No les pots moure gens?"-
-"Gens si, però sense força."-
-"Els braços?"-
-"Si, si."- Va fer gests de ventilador amb els braços.
-"Pots enraonar sense dificultat?"-
-"Si, clar, gracies a Deu."-
-"Has perdut el coneixement?"-
-"No, no."-
-"Estaves bé abans?, t'has marejat?, t'ha rodat el cap?"-
-"No, filant prim potser aquest mati em notava les cames més febles. Ho he notat al pujar les escales de l’Església. He pensat que tenia manies."-
-"Estaves malalt?"-

L'esposa:
-"No, no, estava sà. En una revisió li van trobar la mínima alta, a 10."-
-"Ha tingut febre?"-
-"No."-
-"Algú més a la família ha tingut alguna cosa semblant?"-
-"No, no."-
-"Esta vacunat?"
-"vol dir de la polio? "-
-"Si, si."-, (era llesta)
-"Alguna picada de paparra o d'insecte?"-
-"No que sapiguem."-
-"Teniu mascota?"-
-"No, no, el fill."-
-"Ja, l’exploraré."-

El resident era bo i expert. El va explorar. Força conservada menys a les cames. Parells cranials normals. No rigidesa del clatell. Empassava be. Sensibilitats, inclosa la profunda, normal.
-"Dolors, tenim un diapasó?"-
-"Ara n'hi busco un."-
-"Que nota?"-
-"Una vibració."-
-"Fons d'ull, normal."-
-"Dolors, pren- li la tensió arterial i feu-li un electro. No el punxeu encara."-
-"Si, d'acord."-

Esperant, el resident va venir a la sala que servia de descans i discussió. El 7 era el pacient estrella.
-"Que penseu? "-, vaig dir jo.
-"No ho se."-, la majoria.
-"No serà un histèric?. Igual tenia una historia amb la novia."-
-"No, sembla seriós."-

Entra la Dolors, amb l'electrocardiograma ben grapat
La tensió es de 150/ 110. Me'l miro, un detall.
-"Que hi veieu?"-

Se'l miren.
-"Res de particular."-
-"Segurs?, fixeu-vos, te una ona U molt prominent."-
-"Que penses?"-
-"Hipopotasemia, paràlisis per hipopotasemia."-
-"Dolors, feu-li analítica completa, amb Ionograma."-

No hi havia Google, ni Wiquipedia, ni pub.med, i el Harrison a la biblioteca, tancada.
Telefonada des del laboratori: 
-"Vigileu el potassi del malat que heu remés, és només de 1.9 meq. Ho hem repetit. S'hi pot quedar!!"-
-"Dolors, 500 de glucosat i 50 meq.de potassi, que baixin ràpid, i quan acabi li passeu un altre, i després li repetiu l’analítica."-

Al cap d'una hora ja movia les cames.
-"Ingresseu-lo. Si pot ser a un llit meu."-

El més espavilat em pregunta:
-"Que penses?, paràlisis periòdica familiar?"-
-"No, no té antecedents."-
-"En que penses, doncs?"-
-"En un Conn, un tumor suprarrenal, secretor d’aldosterona."-
-"I per que ho penses?"-
-"Per que fa poc que ho he repassat. Ah, i perquè és hipertens."-

Ja ingressat: malalt recuperat. Aldosterona: molt alta
El meu resident: 
-"Que penses fer?"-
-"Un Retropneumoperitoni diagnòstic."-
-"Te'l faran? "-
-"Si, el Dr P me'l farà, si jo li demano, tinc influencia, tinc cosins peruans també amb cara d'inques."-  

El Dr P, era un radiòleg peruà amb cara d'inca, gravada, crec que per acne, o potser de verola. Crec que no em van creure.

Retropneumoperitoni: tumor de suprarrenal esquerre.
Intervingut. Happy end.

Ara, cada dia veiem tumors suprarenals benignes al TAC de tòrax, i no els hi fem cas.
Ah, però jo sempre demano ionograma i electrocardiograma, ara ja per lectura automatitzada t'alerten de l'ona U.
Però sobretot que no ens endevinin els somnis, en tot cas, que és compleixin. 



divendres, 5 de gener de 2018

L’HOME QUE FUGÍ A L'ÀRTIC.

31 de desembre. Mitja tarda. Un guasap de J.B. Em vaig alarmar una mica.
Ja fa dos anys, per Novembre, un dijous al migdia vaig acceptar-lo com a pacient.
La Carmen entra prudentment al despatx.
-"¿Podria ver un extra? Parece que está mal. Se le ve que se ahoga. Además viene recomendado por el Dr. F." (un neurocirurgià amic)
-"Si, si, pásalo ahora mismo."-
Entra caminant una mica vacil·lant. Elegant, se li nota que intenta dissimular la seva situació. 
71 anys. Advocat. Ex- fumador de fa temps. Practica esport, va al gimnàs regularment. 
Poques malalties. La historia és confosa, no queda clar el perquè fa uns pocs dies li havien practicat en un altre centre un cateterisme cardíac, sense que després se li poses un stent o se li fes una ablació.
-"Cada dia m’ofego més, tinc com una pressió a l'estern. No puc omplir els pulmons."-
-"Has tingut febre?"-
-"No ho se, alguna esgarrifança i mal de cap."-

Li poso el pulsioxímetre. Uf, esta només a 84 % de saturació.
-"Et demanarè un TAC urgent. Hauràs d'anar amb cadira de rodes. Probablement t’ingressaré."-
Ja me'n començo a cuidar. Li faig un parell de preguntes dirigides.
Tot va ràpid. En 30' el torno a tenir al despatx.
Et deixo mirant les palmeres. Vaig a RX a veure el TAC. 
El TAC esgarrifós. Pulmons blancs.
Amb el radiòleg: és difícil de dir, pneumònia vírica?, pneumònia intersticial aguda?
-"Tens pistes?"-, em pregunta.
-"No, no tinc pistes"- , fora de que hi ha grip, i fa poc li han fet un cateterisme. 
No ho sé, s’haurà de tractar amb perdigonada, bolus de corticoides, Amantadina, cobrir-lo amb antibiòtics, i esperar els anàlisis i les mostres. 
No en vull allargar amb dades tècniques. Anàlisis no concloents de grip, .., però el malalt va millorar dia a dia, hora a hora. 
Abans de 20 dies, el tenia davant meu al despatx. 
-"Hola, t'estic molt agraït."-
-"No, no m'ho estiguis, hem tingut sort, altres vegades fem el mateix, i..."-
-"Ja, però m'alegro que el Dr. F. em fes venir-te a veure."-
-"Pulsioxímetria % i TAC després de 45 dies, perfecte."-
-"Ja torno a treballar."-
-"Molt bé."-
-"Puc jugar a tenis?"-
-"Espera una miqueta."-

L'he anat controlant, amb molta freqüència. 
Sempre una mica amb un ai al cor. No haver tingut un diagnòstic segur sempre et deixa una certa inseguretat. Però tots els controls son normals.
A mitjans d'octubre d’enguany acudeix a control.
-"M'haig de vacunar de la grip?"-
-"Si, si, clar."-
-"Bé, em vacunaré, però també faré una altre sistema."-
-"Un altre sistema, que vols dir?"-
-"Ah, ja t'ho faré saber."-
Obro el guasap ahir, dia 31.
4 fotografies de neu, bosc pelat i boira. En dues d'elles, es veu una figura humana, coberta amb una casc blanc, conduint un vehicle vermell semblant a una llanxa.

Peu de les fotos:
- Fantàstic Àrtic polar. Feliç any nou.-
-Ets tu?-
-25 km en moto, - 21º ! - 
-Et felicito.-
- Això son 73 anys ben aprofitats!!! I tot gracies a tu.-
- Cuida't!-
- Tranki, aquí no hi ha grip.-


Dimecres agafaré un altre vegada el fonendo després d’uns dies de festa.
Li tinc por. A Catalunya haurem entrat en fase de grip epidèmica.

Cordills! amb en J.B. Va quedar escarmentat!

divendres, 29 de desembre de 2017

EL REMOLÍ.

Érem molt joves. No més de 10 anys.
Per nosaltres era un dia de festa. 
Els Escolapis, cosa no freqüent, ens duien d’excursió. Una excursió parcialment tendenciosa, de proselitisme.
Estàvem a Alella, a la part alta, al Seminari, una àrea extensa de terreny ajardinat, encerclat d’una espessa arbreda, un edifici noble, un rierol que creuava la pendent de la propietat. Tot molt bucòlic i senyorívol.
fotografia de Javier Fraile.

Primera hora de la tarda, assolellada, els capellans ens varen animar a banyar-nos. 
Els d'Igualada, Catalunya profunda, aleshores, pocs sabíem nedar. 
Qui primer s'hi va ficar, fou un company de classe que es deia Pou. 
De cal Pou de la plaça de la Vila, on hi tenien una botiga. Aquest nen tenia una coixesa seqüela d'una poliomielitis i degut a la intensa rehabilitació que feia,  sabia nedar molt bé. 
També s’hi van ficar algun altre company de classe més avançada.
De sobte, en Pou va començar a demanar auxili amb desesperació. Bracejava amb força, però l'aigua se l'empassava.
Es va llençar a l’aigua un professor. També algú va tirar una corda. 
Finalment després d’uns minuts angoixants per tot el grup, es va aconseguir rescatar-lo.
 Jo no acabava d'entendre el que passava.
Un remoli, s'ha ficat en un remoli, anaven cridant!!!.
Havíem estat a punt de perdre un company.

La poliomielitis era una malaltia devastadora, i que gràcies a las vacunes descobertes per Jonas Salk al 1955 i per Albert Sabin, que va desenvolupar la vacuna oral al 1966, actualment està pràcticament eradicada. 
La poliomielitis com a contrapartida, va propiciar l’inici de la ventilació mecànica i de les cures intensives.

Ara  entrem al 2018. També, un remolí...

divendres, 22 de desembre de 2017

CONTE DE NADAL.

Vaig agafar el taxi, ahir, a les 20.10 h, sortint de la consulta. Estava cansat, tenia ganes d’arribar aviat a casa. Potser posaria la tele per veure algun debat de darrera hora. Soparia sol, la meva dona havia anat a un sopar de Nadal de la feina. 
-"Voy al pueblo de El Masnou."-

Sempre dic el poble del Masnou. Una vegada em varen dur al carrer Masnou d’Hostafrancs.
-"¿Sabe dónde es?"-
-"Si, si, yo se."-
-"Vale."-
-"¿No le saldría mas barato ir en su coche?"-
-"Tal vez, pero no se conducir."- 
-"Ah!"-

Des de darrera no el veia bé. 
Morè, cabell negre i arrissat, semblava que duia bigoti, era alt, ample d'espatlles, americana "pata de gallo", antiga, potser donada per alguna ONG.
-"¿Es usted médico?"-
-"Si, si."-

Al cap d'una estona de silenci.
-"¿Usted, tiene alguna especialidad?"-
-"Si, si, soy especialista de pulmón."-
-"Ah!"-
-"¿De qué país es usted?"-
-"Soy de Pakistán."-

No portava la radio posada.
Una estona després: 
-"¿Usted conoce ginecología?
-"Bueno, nunca voy al ginecólogo."- (no sé fins on arriba el sentit d'humor d'un pakistanès)

-"Ah, ya, ya. Es que mi señora y yo, tenemos 8 años de casados y no tenemos hijos. ¿Es muy caro?"-

Vaig imaginar que es referia a un tractament de fertilització.
-"¿Pero ustedes ya se han mirado antes?"-
-"Si, si, y todo normal."-

Havia estat atès a un hospital públic competent de primer nivell
-"¿Y les han mirado bien?"-
-"Si, si, ellos hacer todas las pruebas, todas salir bien. Incluso a mi esposa hicieron una prueba complicada."-

Vaig pensar que li havien practicat una salpingografia. 
-"Todo, todo normal pero no hijos."-
-"Ya sabrá que en la medicina pública hacen también la fertilización."-
-"Si, pero ellos decir que nos avisarían en cuatro meses, y aun no nos avisaron. Además no estamos muy contentos del trato. Queríamos probar un medico particular. No podemos esperar más. ¿Es muy caro? ¿Sabe de alguno?"-

Vaig pensar un moment. Una ex -secretaria meva, excel·lent persona, treballa a un gabinet privat molt competent i honest de fertilització.
-"Mire, voy a llamar a una amiga que trabaja en ésto."-
-"Ah, vale."-

Faig una trucada.
-"Hola, perquè truques?"-
-"Hola, truco per dues coses, una per desitjar-te bon Nadal i bones festes i agrair-te que en el darrer guasap em diguessis guapo, i en segon lloc per demanar-te un favor una mica peculiar. Estic tornant a casa amb un taxista del Pakistan, que necessiten el consell d’un grup de fertilització. No crec que us importi... 

(la mare de la meva amiga  es jueva ashkenazi i algun dels col·legues del centre, son jueus sefardites.)
-"No, no, aquests aspectes no es contemplen, i no ens importen."-
-"Lògic. Passa’m el telèfon del despatx."-
-"No me’l sé de memòria. Passa-li el meu."-
-"No dona, ja li enviaré demà."-
-"Saps què?, et passaré una foto de la nostra Web i allí està el telèfon."-
-"Bona idea."-

Mentrestant havíem tingut unes tres interrupcions telefòniques, passant pels túnels de la Ronda de Dalt.
-"Si em queda tallat, et torno a trucar."-
-"Com dius?"-

Repetidament...
-"Dóna-li el meu nom. Estic de 8 a 15 h."-
-"Ok, li diré. Gràcies, ...“te debo una”-

Ja arribàvem a casa.
-"Pare aquí. No me ha llegado aún la foto. Ahora!"-

El número de la foto de la web es veia perfecte.
Ens “piten” de darrera.
-"Póngase un poquito más adelante, en el vado. Le dicto."-
-"No, mejor..."- i es treu el seu mòbil.
-"Mejor hacer foto."-
-"Ah, buena idea."-
-"Pregunte por la Sra M."-
-"De acuerdo. Mañana llamo."-
-"Tengo que pagarle."-
-"Son XX €"-

Els hi dono exacte
-"No se olvide, lleve todos los resultados que tenga para ahorrarse dinero."-
-"Vale. Gracias."-
-"Cuando tengas un hijo, me lo dice. Me llamo Morera."-

Que fàcil, des d'un taxi, lliurar-nos del odis entre ètnies i religions. 
O era un conte? 
Un conte de Nadal