dimarts, 20 de juliol de 2021

TRISTESA.

 -"Hola, bon dia, endavant."-

-"Hola."-

Aire juvenil, faldilla ampla i curta, sembla còmoda, samarreta blau marí, sabates planes, sense maquillatge, blanca, no ha pres el sol. Mascareta ffp2, blanca.

-"Quina edat tens?"

-"Trenta-set anys."-

-"Quina professió?"-

-"Bibliotecària"-, dubtant, -"... però ara estic de baixa."-

-"Fumes?"-

-"No, mai he fumat."-

-"Tens fills?"-

-"No."-

-"Fas esport?"-

-"No, no, camino molt."-

-"Prens algun medicament regularment."-

-"Si, prenc un comprimit diari, de xxxx."-

-"Per a què serveix, no el conec."-

-"És un antidepressiu."-

-"Fa molt temps que el prens?"-

-"Uns dos anys."-

-"Has tingut alguna malaltia important?"-

-"Una apendicitis als deu anys."-

-"I per què vens a la consulta?"-

-"Falta d'aire."-

-"Has tingut Covid?"-

-"No."-

-"Estàs vacunada?"-

-"Que va..."-

-"T'han fet proves?"-

-"M'han fet al CAP una radiografia i una espirometria. M'han dit que no hi veien res."-

-"Per què prens antidepressius?"-

-"Tristesa, tristesa. Sempre estic en un núvol de tristesa. No la puc controlar i jo mateixa em faig por."-

-"Vius sola?"-

-"Si, visc en un apartament no lluny de la platja."-

-"Tens parella?"-

-"Si, si."-

-"Us veieu sovint."-

-" Si, si, vivim a 40 m."-

-"???"-

-"Si, si, vivim a prop, però no vivim junts."-

-"???"-

-"Ell té 3 eriçons i jo 3 gats:. Els eriçons que són tranquils i solitaris, s'estressen molt quan estan amb els gats, i per això preferim conservar la independència."-

-"Ja veig, no s'entenen gaire. I tu amb la parella?"-

-"Si, amb aquesta parella m'hi avinc força, millor que amb les anteriors, i estic segura que tot anirà bé, a més a més comprèn la meva tristesa..."-

 Va fer una mirada, com si fos a l'infinit i va somriure per primera vegada.

-"Mira, et veuré en dues setmanes, em portaràs les anàlisis i el TAC que ara et demanaré."-


L'acomiado.

Quan surto per donar instruccions a la Mònica, veig a la pacient amb la seva mare, ulleres de color vermell, expressió preocupada.


dimarts, 18 de maig de 2021

SPLEEN.

 
Spleen, literalment vol dir melsa en català.

La melsa és un òrgan de forma ovoide situada simètrica del fetge al costat esquerre i té funcions bàsicament hematològiques. Aquesta funció no té res a veure amb el sentit que li va donar Baudelaire.
Ell es referia a una atmosfera melancòlica que envaïa els hereus burgesos del final de segle XIX, afectats directa o indirectament per l'epidèmia de tuberculosi a Europa, batejada durant aquest període com la pesta blanca, "mal de viure" o "mal du siècle", on es mitificava la malaltia i fins i tot es creia que el seu patiment provocava "raptes" de creativitat o eufòria més intensos a mesura que la malaltia avançava, fins al punt de produir-se una fase final de creativitat i bellesa supremes just abans de la mort.

Bé això era la teoria, és probable que l'Spleen estimulés el geni creatiu, especialment i potser si s'hi barrejava el sexe i l'absenta.

En aquests moments de pandèmia mundial per covid, i salvant les distàncies i les enormes diferències, la condició de tristesa, d'angoixa, melancolia i aprensió que experimenten milers de persones un cop superada la malaltia a conseqüència de la Pandèmia, pot formar part de l'ampli espectre de símptomes multiorgànics que configuren la denominada síndrome Post-Covid o Long Covid.

Estic segur que aquest present de mascaretes, hidroalcohòlic, distancia, restricció social, i por, no ha afavorit ni el clima de romanticisme, ni esclat creatiu similar al segle XIX.
Les terribles conseqüències econòmiques i sanitàries actuals no estimulen ni l'art ni la psicodèlia i si en canvi els antidepressius. Les estadístiques ho diuen.


dilluns, 16 de novembre de 2020

ORGULL.


Setanta-dos anys. Uns 1.60. Pentinat “estilos”. Ben maquillada. Vesteix molt elegant.
La visito des de fa uns sis anys, però no li agrada gens anar a metge. 
És distant, i tot i els cognoms mai parla en català. És extremadament educada.
Sempre s'ha dedicat a la família i cultiva les amistats femenines jugant al bridge.

-"Encara jugues al bridge?"-
-"Sí i tant, però ja no és el mateix. Abans jugant es fumava molt, totes fumàvem, però ara ja no. I és una llàstima perquè la nicotina ajuda a concentrar-te."-
-"Has de plantejar-t'ho seriosament, qualsevol edat és bona per deixar de fumar."-
-"No, no penso fer-ho, és que m'agrada massa."-
-"Ja saps que tens emfisema i que el teu oxigen ha començat a caure."-

Mira al sostre, imagina el cel, i sembla que de pensament expressa un desig.
-"Bé, farem una altra ITV. Has tingut algun problema mèdic en aquest darrer any?"-
-"Uf! Molts. Al febrer vaig caure a les galeries... i em vaig fracturar l'húmer dret. Per sort no em varen haver de posar cap clau."-
-"Has de vigilar, les persones a partir dels setanta anys, estadísticament caiem una vegada a l'any."-
-"I espera, al juliol, no sé encara com, vaig relliscar i em vaig fracturar la pelvis. Això sí que ha sigut terrible, dos mesos immobilitzada i després en bastó. Ja fa tres mesos que l'he deixat."-
-"Déu n’hi do! Has tingut més ofec?"-
-"No, no. A més a més em porta el xofer del meu fill."-
-"Et demanaré un TAC. Vine d'aquí a una setmana amb el resultat."-
-"I no puc enviar-te'l? Em fa por anar per hospitals."-
-"D'acord, només quedaràs pendent de fer-te les proves de capacitat pulmonar."-
-"Oi, que contenta em fas!"-
-"Sobretot no caiguis, intenta fumar el mínim i no t'oblidis de donar menjar al teu àngel de la guarda."-
-"T'ho agraeixo molt. És tan perillós venir. Tornaré l'any vinent."-

Mentre la meva secretaria li feia les peticions de les proves, jo vaig creuar el passadís per recollir a recepció uns nous protocols de la Clínica.
Tornant, tot just ella sortia del despatx, i alentint el pas la vaig veure caminar uns quants metres. Caminava amb una certa solemnitat, el cap dret, mínimament inclinat a la dreta, mirada al cel infinit, i els raigs del sol, que les portes de l'entrada deixaven passar, li feien brillar el maquillatge del coll.
La vaig aturar: 
-"Escolta, has de mirar cap a terra, si no tornaràs a caure!"-
-"No puc, jo no sabria caminar mirant cap a terra, no ho he fet mai."-

(Em sembla que sé perquè)

dimarts, 22 de setembre de 2020

SEMÀFORS.

Durant el període del confinament, al cap d’un parell de setmanes d’inactivitat professional total, vaig decidir visitar telemàticament, amb el telèfon i ajudat per la meva secretaria que viu al Vallès. 

Ho vaig organitzar per poder revisar des de casa la radiologia i l’analítica que aportaven els pacients, així com sol·licitar-ne de noves quan era necessari.

La majoria de les trucades eren de pacients de covid donats d’alta amb una certa precipitació, o casos lleus de covid, o persones que creien que el tenien. 

Malgrat que jo no estava a primera línia, va ser un període estressant (a vegades acabava a les 12 de la nit), però també molt fèrtil i satisfactori en aprenentatge.

Sovint aconsellava als pacients de comprar pulsioxímetres, i de vegades un peak-flow-meter, enviant un tutorial de Google de funcionament. Senzilles tecnologies molt útils en aquestes circumstàncies.

Un dia truco a un pacient de covid, que m’havia dit la meva secretaria que era urgent.

-"Hola, ets en Joan X?"-

Veu femenina

-"No, no, sóc la seva dona."-

-"Ja. Puc parlar amb ell."-

-"Es que és a la feina, està sempre molt ocupat."-

-"Doncs faré la història i tu em contestes per ell. Quina edat té?"-

-"35 anys."-

-"Professió?"-

-"Empresari. Tenim una constructora i una immobiliària que la porto més jo."-

-"És esportista?"-

-"Sí, molt, ho era molt. Futbol i muntanyisme."-

-"Té alguna malaltia, diabetis, hipertensió, o feia algun tractament abans del covid?"-

-"No."-

-"Mida i pes?"-

-"75 kg i 1,80 m."-

-"I ara expliquem el problema actual."-

-"A final de maig jo vaig perdre l’olfacte i la PCR fou positiva. Jo estava bé, ni febre ni tos, però al cap de dues setmanes, el meu marit va començar a tenir febre alta i tos. Vàrem anar a l’hospital H, tenia PCR positiva i el van tenir ingressat per pnemonia covid una setmana. A l’alta li van dir que l’evolució era molt bona, però que necessitava control per un pneumòleg. Per això l’hem contactat."-

-"El van tractar amb oxigen?"-

-"Crec que només un parell de dies."-

-"Val, perfecte, però de totes maneres hauré de parlar amb el teu marit."-

-"Ja, bé, però és que no li he dit tot."-

-"Ahir, en anar a dormir em va dir:

Irene, crec que em moriré aviat, aquesta tarda he volgut pujar a una bastida i no he pogut."-


Mig plorant, la seva dona continua explicant-me:

-"... i aleshores aquest matí ha anat a l’hospital, li han fet una radiografia i li han dit que probablement té una fibrosi pulmonar i que això no es cura."-

-"És poc probable i espero que no ho sigui. Envia a la meva secretaria tota la documentació que tingueu. Ella us enviarà les peticions d’analítiques i d’un Tac, que s’haurà de fer. Demà al matí m’aviseu immediatament que ja s’hagi fet el Tac. Teniu pulsioximetre?"-

-"No."-

-"Us enviaré fotos del model que va millor. Us serà útil."-


En el TAC es veien unes poques opacitats que en diem en “Ground glass”

Li truco per comunicar-li. Veu femenina, la Irene altra vegada.

-"Hola, alguna vegada podré parlar amb el protagonista?"-

-"D’aquí uns segons. S’acosta un semàfor."-

-"Hola Dr., encara no havíem tingut ocasió de parlar."-

-"Tinc bones noticies, el Tac està moderadament afectat i t’acabaràs curant en uns mesos."-

-"Oh!, quina alegria, gràcies Dr. Continuarem enraonant, el semàfor es posa verd."- 


Va fer tractament, vam repetir anàlisis ,TAC, i seguiment de pulsioximetria i l’evolució era força bona. La Irene continuava sent la interlocutora, i jo ja m’hi havia acostumat.

Finalment, ja desconfinat, li truco un dia per veure com anava, i si va posar ell.

-"Hola Dr. Morera, estic preocupat. Estava creuant un semàfor en verd i he arribat en vermell. Abans m’ofegava i ara tinc poca força a les cames."-

-"Es també pel covid, vine dilluns a les 9h."-


Dilluns puntual, alt atlètic, amb corbata, cartera d’executiu, sorprenentment no acompanyat. Vaig repassar amb ell el seu cas, li vaig donar bones perspectives.

-"Ara et miraré les cames."-


Reflex rotulià mínim i panxells moderadament atròfics, el covid li havia afectat la musculatura.

-"Ostres si, ara m’adono."-

-"Tens algun altre símptoma?"-

-"Doncs he notat, no se si és aprensió o real, que conduint a vegades, en rutes perfectament conegudes, tinc dubtes de si haig de girar cap a la dreta o a l’esquerra."- 

-"No és impossible, el covid gairebé ho pot fer tot. Si no millora ho haurem de mirar. Però, pensa, que això els hi passa a la majoria dels polítics."-

Va somriure, bon senyal.