dissabte, 11 de novembre de 2017

PODEMOS.

Ha estat un dels pacients que he seguit durant més anys.
El vaig visitar per primera vegada, fa uns 35 anys, perquè un col·lega meu me'l va remetre per una segona opinió, per si calia fer una biòpsia quirúrgica pulmonar.
Al TAC toràcic s’havia detectat un possible "patró intersticial", però les imatges del TAC d’aquells anys eren de poca definició i tant els radiòlegs com els pneumòlegs no havíem tingut temps d’adquirir prou experiència.

El Sr. Ph. uns 55 anys, aleshores potent empresari català, anys després l’empresa va ser fusionada o comprada per una multinacional.
Molt educat, elegant, ja canós, caminar i postura sempre recte, hagués pogut passar per un empresari de New-York. 
No queia mai en el parany de enraonar català, tot i parlar-lo. 
Afegia sempre alguna "muletilla" al final de les frases que crec que era una manifestació subtil de la malaltia de La Tourette. 
Com empresari, era exemplar, treballant sempre colze a colze al costat dels seus obrers.
Des del primer dia va venir a la consulta acompanyat  de la seva esposa, uns 15 anys més jove, elegant i discreta.
La historia clínica era molt explicita. Mai cap malalt no m'ha portat una gràfica de temperatura tan detallada, de més de dos anys d’evolució, amb diversos fulls de doble pagina quadriculada, 
on s'hi veien fàcilment múltiples episodis de febre alta d'una setmana, i que eren una demostració de que la seva malaltia era en part infecciosa i que a la vegada mostrava el  caràcter obsessiu del pacient.
Als 20 anys, amb una enginyeria acabada, s'havia incorporat a l'empresa familiar que després va heretar. Sempre embrutant al final del dia el seu "mono de feina" com qualsevol dels seus obrers.
Als 25 anys va començar a tenir secreció nasal purulenta, que es va etiquetar de sinusitis crònica. 
Als 35 anys va aparèixer tos i expectoració abundant. 
Als 45  li van fer una espirometria a la Clínica Universitària de Pamplona, amb el resultat d’obstrucció bronquial.
Quan va venir a veurem, als 55, vaig orientar el pacient com unes bronquièctasis bilaterals i al cultiu d’esput li va sortir que tenia pseudomona.
Vaig comunicar-li que no era necessari fer cap biòpsia pulmonar per diagnosticar  la seva malaltia, i sobretot que no podia continuar exposant-se a la contaminació de la fabrica com fins aleshores.
Va viatjar a la Clínica Mayo en busca d’una tercera opinió, i allí amb estudis més sofisticats li van confirmar el meu diagnòstic.
En aquells anys van aparèixer al mercat els antibiòtics inhalats i va millorar extraordinàriament, la febre va desaparèixer, l'espirometria va remuntar, superant a la dels començament dels anys setanta. Ni jo m'ho creia...
-"Que, vens a Lourdes?"-, li deia.
-"Si claro, cada 4 meses."-

El temps va anar passant, sempre em van ser fidels.
Fa una mica més de dos anys, em truquen.
-"Hola, soc l'esposa del Sr Ph..."- , (ella si em parlava en català).
-"Doctor, estic molt espantada, el meu marit esta al·lucinant!"-
-"No perdis la calma, ja saps que fa anys li va passar un parell de vegades, coincidint  amb febre alta. Té febre ara?"-
-"Si, si, 39 i mig. Té una grip."-
-"Me'l vols passar.?"-
-"Si, li passo."-

Vaig sentir la seva veu que li deia:
-"...és el Dr. Morera."-
-"Hola, que es lo que pasa?".
-"Nada, que los de Podemos nos están invadiendo y atacando!"-
-"Estás seguro Ph? "-
-"Si, si. Nos cogerán y se quedaran con nuestro dinero y nuestro patrimonio!"-
-"Bueno, tranquilo que tienes mucho patrimonio. Pásame de nuevo a tu esposa."-
-"Hola, mira, no et preocupis, segur que és degut a la febre, fa anys havia tingut un quadro similar. Dóna-li un gram i mig de Paracetamol i si al vespre no li ha passat truca'm."-
-"Val, et trucaré també si esta bé."-

Un parell d'hores després em va trucar.
-"Hola Dr. Morera. Està sense febre i ja s’ha calmat."-

Encara el vaig veure una altre vegada un parell de mesos després.
Ja havia complert els 90, sabíem que estava greu per una malaltia digestiva.
-"Hola Dr Morera. Vengo a que me mires como estoy de oxígeno."-
-"Vas a estar bien, mira estas a 97 %."-
-"Ah, estupendo!"-
I canviant

-"Y que te ocurrió el otro dia con los de Podemos?"-
-"Si, no te rias, se que el otro dia deliraba. Pero estoy seguro que los de Podemos nos incautaran!"-
-"Va, cuídate."-

Si ara visques, ja no patiria per això.
Sembla que els seus estan guanyant.

divendres, 3 de novembre de 2017

ELS COGNOMS.


M'hi fixo. Diuen coses i més ara amb la globalització. 
A vegades, exagerant, dic que es poden fer diagnòstics només amb els cognoms.
Degut a això, i perquè òbviament els policies d’immigració d'Estats Units també s'hi fixen, dur segons quin cognom, com per exemple Escobar, pot ser un problema. 
A un col·lega meu amb aquest cognom, li van obstaculitzar 
una bona estona l’entrada a USA a la duana de l’aeroport, amb el conseqüent ensurt!
De fet, el meu pare m'ho va transmetre quant era petit. Dos cognoms idèntics significaven parentesc o consanguinitat, i per tant,  major probabilitat de patir alguna malaltia de transmissió hereditària.
Tinc que dir que abans d'entrar a la consulta vaig diagnosticar de Microlitiasi Pulmonar a un pacient amb un cognom extremadament inusual.
El motiu va ser que uns anys abans havia tingut un pacient amb el mateix cognom i la mateixa malaltia.
N'hi ha un cognom a les illes Pitiüses d'Eivissa, que especialment si és repetit, es pràcticament diagnòstic d'una malaltia no letal i que jo, alguna vegada a la consulta, he utilitzat per impressionar alguns pacients que m’han arribat a atribuir poders de mag!!!.
Arriba a la consulta una pacient, 40 anys, una mica de tos, però persistent i repetitiva, fumadora. Nascuda a un país llatinoamericà. De cognoms, B, B, típics d'origen basc.
-"¿Tu padre vive?"-
-"No, no, hace años ya murió."-
-"¿De qué?"-
-"Los médicos decian que tenia enfisema."-

Vaig demanar-li una determinació de genotipat d'alpha-1- antitripsina, per confirmar les meves sospites.
Efectivament, era tipus ZZ, una varietat d’emfisema hereditari.
Tot molt tècnic pel lector, però comprensible en el seu context.

Cognoms...


divendres, 27 d’octubre de 2017

EL CEMENTIRI DE PÈRE LACHAISE.

S’acosta la setmana de la castanyada i la del dia dels difunts.

Aquesta anècdota sembla adequada per a aquestes dates.

Planta primera de l'hospital CIMA. 
Abans d'entrar, sabia que era francesa pel nom i cognom. 
Tenia 45 anys. 
També abans de que entres, perquè la vaig anar a buscar i vaig deixar-la passar davant meu, sabia que tenia una síndrome de Simmons-Barraquer. Ni li vaig preguntar i no m'ho va dir . No venia per això, i vaig obviar-ho.
-"Hola, ¿como está?"-
-"Bien."-
-"De donde es?"-
-"Nací en Paris."-
-"¿Le gusta Barcelona?"-
-"Si, hace unos 8 años que vivo aqui, en Pedralbes."-
-"¿Cuantos años tiene?"-
-"Cuarenta y cinco."-
-"¿Que profesión?"-
-“Bussiness.”-
-"¿Fuma?"-
-"Si, un paquete al día. Es por ésto que vengo."-
-"Tiene algún síntoma?"-
-"No, empiezo a tener tos."-
-"¿Toma algun fármaco?"-
-"No, antes de dormir fumo un porro."-
-"¿Tiene hijos?"-
-"No, no tengo."-
-"¿Alguna enfermedad?"-
-"No ninguna."-
 (no mencionó el Sindrome de Barraquer- Simmons, una obesidad de caracter localizado).
-"¿Es hipertensa?"-
-"No."-
-"Le haremos la ITV."-

Vam parlar una mica  de literatura i de museus. Era culta.
De cop, em va preguntar: 
-"¿Conoce el cementerio de Père Lachaise?"-
-"No, ¿hay que conocerlo?"-
-"Está en las rutas turísticas."-
-"¿Por qué?"-
-"Tiene monumentos y tumbas interesantes y están muchos "maudits". -
-"Por ejemplo?"-
-"Por ejemplo Jim Morrison."-
-"No lo sabía."-
-"Si, falleció en Paris."-
-"¿Sabe que es del club de los 27?"-

Si lo se, y se que " The doors" proviene de Huxley, “las puertas del conocimiento” y que es una cita de Blake.

-"Qué otros maudits hay sepultados?"-
-"Rimbaud."-
-"Rimbaud, murió muy joven, pero casi a los cuarenta y en Africa."-
-"Si, lo sé, pero fue sepultado en Paris, en Père Lachaise."-
-"Bueno, cítese conmigo en tres semana con estas exploraciones que le solicito."-
-"D'accord. Au revoir"-

Va sortir lentament, dissimuladament, amagant la seva silueta amb una cartera a la mà, Hermes.
A les tres setmanes, la tinc asseguda davant meu
-"¿Cómo va? ¿Se ha hecho todas las exploraciones que le solicité?"-
-"Si, si."-
-"¿A ver? El TAC de Torax, normal. Los análisis están dentro de  la normalidad. La funcion respiratoria que le acaba de practicar Eric, también es normal. ¿Alguna noticia mas? De momento la ITV le salió normal."-
-"Si, dos notícias. La primera, con sus consejos he dejado de fumar. La segunda, me equivoqué, Rimbaud no esta enterrado en La Chaisse como lo dije. Está en el cementerio de Mézière."-
-"Si, yo tambien lo comprobé."-

Hizo cara de sorpresa.
Me encogí de hombros. 
-"¿Tengo que volver?"-
-"Si no recae en el habito de fumar, vuelva en 13 meses."-
-"¿13?"-
-"¿Es supersticiosa?"-
-"No, no, nada."-
-"No, diciendole trece, quiero decir un año sin precisión."-
-"Ah! muy amable."-
-"Au revoir. "-
-"Au revoir."-

Aquesta vegada portava una bossa penjada de Vuitton.
Al Père Lachaise, ella tenia raó, hi ha molts  personatges  enterrats. Oscar Wilde, Proust o Apollinaire entre altres.
Ah! I Edith Piaf .
Les persones de religió jueva no hi podien ser enterrats. 
A fora, enfront dels murs, hi ha la tomba anònima de 147 rebels comuners afusellats al 1871.(Mur des Fédérés).
També hi ha el monument als republicans exiliats de la guerra civil espanyola que van morir lluitant a la resistència, i el  monument d’homenatge als voluntaris francesos de las Brigades Internacionals a Espanya.

“As time goes”. Sempre ens quedarà Paris.

divendres, 20 d’octubre de 2017

DALTÒNIC.

No viu aquí, viu a un país europeu. Es un metge magnífic, com a pràctic, com a teòric científic i com a ponent. Crec que malgrat ha col·laborat amb molts col·legues catalans i de l'estat espanyol, jo vaig ser el primer que el vaig invitar com a ponent en actes científics organitzats per mi.
Li direm D.
Era un ponent tant brillant barrejant saviesa i humor que captivava el públic.
Tant era així, que en un congres, el conferenciant que anava després d’ell, molt bo i amic meu, al descans se'm va adreçar una mica “mosca”
-"Morera, ets un c..., ho has fet expressament, m'has posat darrera del D., per anular-me."-
-"Com pots pensar això, mai se m’hagués acudit!"-

Em va plantar remugant: 
-"Ets un c..,"-

Repeteixo, som amics.

D. no es cansava de repetir al començament de les seves conferències: 
-"Sobretot, no abuseu dels fons i les lletres de múltiples colors. Soc daltònic."-


1280px-Claude_Monet,_Impression,_soleil_levant
Tothom ho sabia.
Jo li dec molt, ell potser no ho sap però gràcies a ell, tot i que jo ja tenia uns 15 anys d’experiència en el tema, vaig ser el primer a l'estat espanyol a introduir el tractament amb CPAP pels malalts amb apnees, actualment tan emprat i divulgat.
A Florència, crec que al 85 sortint ell d'una presentació:
-"Morera, el SAOS lo tenemos resuelto."-
-"No me lo creo."-
-"Sullivan un australiano lo ha presentado."-
-"Ya veremos, no me lo creo."-

D. tenia raó.
Fa uns tres anys, en un congres a Madrid, jo anava després d'ell. No m'importava que m'apagués.
La seva presentació fou diferent, brillant però més continguda, probablement de forma  intencionada. 
Cada diapo, millor dit, pantalles del power point, fons blanc no brillant i en totes elles en un angle, una reproducció d'una pintura, no al·lusiva, principalment de mestres del renaixement italians o d'escola flamenca barroca.
Al sopar el tenia al costat meu:
-"Morera, me he jubilado."-
-"Que dices! Tu no puedes jubilarte."-
-"En mi pais no me han permitido continuar y solo trabajaba para la pública."- 
-"Ya, pero tu eres demasiado bueno..."-,  ( uns 66 anys) 
-"Empiezo otra etapa."-
-"Que haras?"-
-"Me he matriculado en Historia del arte. Mira..."-,  ( va obrir la maleta i em va ensenyar un llibre d'art).
-"Morera, tengo que confesarte que seguramente la conferencia de hoy es la ultima de mi anterior vida professional, tengo demasiados amigos aqui, no podia negarme."-

Em vaig emocionar una mica. No sabia que dir.
Als postres em va dir que tenia una filla a Barcelona. Ens vàrem creuar telèfons. Jo no m'he atrevit a trucar-lo, li tinc massa respecte. A veure...
Probablement per la sorpresa, fins molts mesos després no se'm va acudir.
D? Història de l'art?. Però si és daltònic!!
Coneixent-lo, un repte personal.
Segur que als 80 es matricularà de Física Quàntica.