dimarts, 13 d’agost de 2019

WALLAPOP.

La vaig visitar per primera vegada quan ella estava a punt de complir els cinquanta.
La coneixia superficialment perquè era una col·lega d'algun hospital en què havíem coincidit.
El motiu de la visita era que tenia tos i també perquè fumava massa.
Jo ja sabia que en aquell moment estava de baixa per esquizofrènia. Mai sabrem la causa de l'esquizofrènia però ella arrossegava una vida de gran timidesa, bullyng, desamors, i finalment un intens mobbing a la feina.
Família de l'eixample, el pare la va tenir quan era bastant gran.
Òbviament tenia psiquiatra responsable. Mai havia sigut agressiva, ni havia fet intents d'autòlisi.
L'havia vist passejar pel carrer un gos que devia ser la màxima companyia. Feia brots de mania persecutòria.
-"Hola, Morera, vinc perquè el meu pare em fa visitar per tos i perquè fumo massa."-

Vam parlar del mobbing que li feien, de la seva darrera època d'especialitat mèdica activa, potser també de cinema, aparentant tenir tema.
Sabia que no deixaria de fumar i em vaig limitar a comprovar que no tenia cap malaltia greu. L'anava citant unes 4 o 5 vegades per any, conversàvem, ella coherent però massa obsessiva.
El temps passava i un dia va entrar amb un embalum de metre per metre. 
-"Te, t'he portat un regal. És un quadre d'un pintor que m'agrada."-

La pintura, acadèmica, totalment kitsch, representava una noia menjant-se un ou ferrat. De tan acadèmica impossible que m'agrades. Vaig identificar el pintor perquè sovint exposava a una galeria a prop d'on ella vivia.
-"Oh, que maca, et fa venir ganes de menjar un ou ferrat!"-
-"Te l'he comprat perquè a mi m'encanta i com a mostra de l'estimació que et tinc. També com a acomiadament, ja no tornaré a la consulta. M'internen."-
-"Ostres, que dius?"-
-"El pare és ja molt gran i el meu psiquiatre ho considera convenient."- 
-"I el teu gos?"-
-"El Black es va morir fa un mes. Sospito que algú el va enverinar."-
-"Ho sento molt."-
-"Et podré telefonar?"-
-"Si, clar."-

En aquell temps jo tenia el meu primer mòbil, un Erikson. A partir d'aleshores em trucava amb una freqüència d'un parell de vegades per mes.
Costava mantenir una conversa de deu minuts, tractament, menjar, alguns símptomes, el fred, rarament al·lusions al seu nèmesi del mobbing final.
-"Un dia Morera, ja no et podré trucar més. La família em diu que gasto massa amb el mòbil."-

Ara ja fa anys que no sé res d'ella.
Crec que malgrat ser bastant gran, encara deu ser viva.
Recordo haver vist l'esquela del pare ja fa temps.
La pintura mai la vàrem penjar, la vàrem deixar recolzada a la paret d'un lloc molt poc visible.

-"I si la posem a Wallapop?"-, em diu la meva dona.
-"No, no, és un record."-

A la pacient l'havien posat a Wallapop ja feia molts anys!

dimarts, 30 de juliol de 2019

DR. GOOGLE.


80 anys,1,90 m, fort, antic militar angles retirat. Entén i parla castellà però es resisteix a fer-ho, i ni tan sols s’esforça perquè l’entenguin. Espantat, sense cap sentit de l’humor. La meitat de l’any se la passa a Barcelona.
-"¿Vive solo?"-
-"Con mi esposa, pero ella tiene muchas enfermedades. La paseo en silla de ruedas."-

Porta molta documentació sobre la seva malaltia cardíaca: Proves d’esforç, diversos angiotacs( on se li veuen els stents coronàris), electrocardiogrames amb arrítmia per fibril·lació auricular...
-"¿Su cardiologo donde lo tiene?"-
-"En London."-
-"Muy bien. ¿Porque motivo viene?"-
-"Porque tengo una sarcoidosis. Tenga."-

I em dóna  un paper quadriculat, escrit a màquina, amb un seguit de símptomes: tos, expectació, fatiga, inapetència, i tendència al vertigen.
Aquí jo li vaig preguntar si li havien suggerit aquest diagnòstic algun dermatòleg, o radiòleg o pneumòleg. 
Aleshores ell amb va contestar enèrgicament: 
-"No, no, lo he buscado yo mismo en internet."-

Em seguretat li vaig contestar: 
-"Entonces usted no tiene una sarcoidosis."-

Va somriure amb escepticisme.
Jo li dic: 
-"Y si quiere podemos apostar..."-

Ell em pregunta: 
-"¿Me pueden hacer ahora mismo un TAC?
-"Sí, sin duda, le acompañaremos."-

Vaig fer-li una petició d’escàner una mica surrealista: "prego realitzar TAC toràcic per sospita de sarcoïdosi per Google."

Va ser un TAC no normal, però quedava descartada la sarcoïdosi.
Un pic fet, vaig entrar a saludar-lo, quan encara estava a la sala del TAC, per avançar-li que no tenia una sarcoïdosis i que en 30’ sortiria l’informe radiològic.
Mentrestant li vàrem fer una funció respiratòria i tenia una obstrucció lleu.
-"Pues entonces que tengo?"-
-"Tiene algunas bronquiectasia moderadas bilaterales. De vez en cuando deberá tomar antibioticos, hoy mismo le haré una receta."-
-"¿Y de que me vienen?"-
-"Muchas veces desconocemos el origen, quizás de infecciones en la infància."-
-"De niño tuve una infección por hongos en los pulmones."-
-"¿En London? Poco probable."-
-"Bueno, entonces vivia en California, tuve una histoplasmosis."-
-"¿Seguro que no fue en Arizona?"-
-"Puede ser, haciamos excursiones a Arizona."-


Finalment jo havia guanyat la partida al Dr Google

Es va acomiadar somrient.
I mentre marxava li vaig preguntar: 
-"Por cierto, ¿qué opina del Brexit?"-

I em va contestar amb el polze cap amunt.


divendres, 19 de juliol de 2019

ATZAR.

 En la primera part del meu anecdotari vaig incloure algunes històries en què l'atzar tenia un protagonisme destacat.

Com que filosòficament , (que pretensiós), em considero determinista, vaig incloure en el preludi del llibre una cita dels tres versos darrers del sonet de Borges "Ajedrez II".

Dios mueve al jugador, y éste, la pieza. 
¿Qué Dios detrás de Dios la trama empieza 
de polvo y tiempo y sueño y agonía?


Potser per aquest motiu, ara m'he auto censurat i he evitat explicar massa anècdotes on les casualitats s'encadenin.
Però...
Farà uns cinc anys, primera hora de la tarda, una pacient que veia per primera vegada.
Tos persistent sense més importància. El seu cognom no era gens freqüent.
-"No ets pas germana d'una col·lega?"-
-"No, no, només tinc un germà i no és metge."-

En acabar la tarda, em ve un pacient ja diagnosticat d'una malaltia rara, amb una complicació absolutament inusual. Un amic me l'enviava per una segona opinió.
-"Ostres, quina casualitat! Avui he vist una pacient amb el teu cognom."- 

Comprovo aleshores que el segon cognom també coincideix.
-"Ah, devia ser la meva germana. ¿Es deia Isabel?"-
-"Sí, Isabel, clar és la teva germana. Li havies recomanat tu el meu nom?"-
-"No, no, que va, mai parlem de malalties ni de metges!"-
-"Simpàtica."-
-"Si, molt simpàtica."-

A la germana no la vaig veure més i en canvi al germà, el pacient de la malaltia rara, l'he anat veient fins ara. 
Ens costa no al·ludir a la casualitat del primer dia.
Si, l'atzar.

dimarts, 9 de juliol de 2019

SEXE I ROCK & ROLL.

Varen demanar cita per la web.
Dos joves, els dos molt alts i prims, al menys 1.85. 
El pacient era ell i la noia l’acompanyava. Ell d’un país mediterrani, ella de l’est d’Europa.
Vivien a Barcelona de feia poc i tenien plans per quedar-s’hi uns cinc anys.
-"¿Hola, en inglés o en castellano?"-
-"Podemos hablar en castellano."-
-"¿Que edad tienes?"-
-"35 años."-
-"¿Fumas?"-
-"Si, este es el problema, fumo mucho."-

Ella va assentir amb el cap.
-"¿Cuantos cigarrillos?"-
-"Yo solo fumo cannabis."-

Ella va tornar a assentir amb el cap, reprenent-lo amb els seus gestos.
-"¿Que profesión?"-
-"Informático. Tengo una empresa de informàtica."-
-"¿Cual es el motivo de la visita?"-
-"Hace tres años tuve un neumotorax en el pulmón derecho. Estoy preocupado porque ahora toso mucho."-
-"¿Te operaron entonces?"-
-"Sí, me operaron."-
-"¿Te pusieron talco?"-
-"No lo sé. ¿Verdad que fumar marihuana no es malo para los pulmones?"-
-"Estás equivocado, el cannabis te perjudica."-

La Laia li va practicar un estudi funcional respiratori. Els valores espiromètrics eren pràcticament normals, però en canvi la DLCO era només del 50 %. 
-"Mira, este parámetro del 50% nos induce a pensar que tienes enfisema. Te pediré un TAC."-
-"¿Para que? ¡No quiero irradiarme! "-
-" Si tu vienes a consultarme, yo tengo la obligación de dar mi opinión y recomendarte lo que creo que nos dará mas información sobre el grado de afectación pulmonar que padeces."- 

Als dos dies va tornar amb el TAC: Emfisema centroacinar difús.
-"Eres muy joven, si continuas fumando cannabis harás insuficiencia respiratoria en unos 10-20 años."-
-"No me lo creo."-
-"Te puedo facilitar,si quieres, muchas publicaciones científicas actuales que relacionan  la aparición de enfisema pulmonar y los cigarrillos de cannabis."-
-"Vale,vale, ¿qué me receta pues?"-
-"Sexo y rock and roll."-

L’acompanyant  va somriure complaguda.  Amb aquesta frase, ja els havia fidelitzats.
-"Ven en septiembre, espero que me des buenas noticias."-
-"Ok. Volveremos en septiembre."-
-" La frase de “Drogas Sexo y Rockand Roll”, ¿sabéis de quién era?"-
-"¿De Frank Zappa?"-
-"Nooo... Zappa era contrario a las drogas!"- 
-"La frase pertenece a los sesenta, que nunca volverán."-