dimarts, 22 de setembre de 2020

SEMÀFORS.

Durant el període del confinament, al cap d’un parell de setmanes d’inactivitat professional total, vaig decidir visitar telemàticament, amb el telèfon i ajudat per la meva secretaria que viu al Vallès. 

Ho vaig organitzar per poder revisar des de casa la radiologia i l’analítica que aportaven els pacients, així com sol·licitar-ne de noves quan era necessari.

La majoria de les trucades eren de pacients de covid donats d’alta amb una certa precipitació, o casos lleus de covid, o persones que creien que el tenien. 

Malgrat que jo no estava a primera línia, va ser un període estressant (a vegades acabava a les 12 de la nit), però també molt fèrtil i satisfactori en aprenentatge.

Sovint aconsellava als pacients de comprar pulsioxímetres, i de vegades un peak-flow-meter, enviant un tutorial de Google de funcionament. Senzilles tecnologies molt útils en aquestes circumstàncies.

Un dia truco a un pacient de covid, que m’havia dit la meva secretaria que era urgent.

-"Hola, ets en Joan X?"-

Veu femenina

-"No, no, sóc la seva dona."-

-"Ja. Puc parlar amb ell."-

-"Es que és a la feina, està sempre molt ocupat."-

-"Doncs faré la història i tu em contestes per ell. Quina edat té?"-

-"35 anys."-

-"Professió?"-

-"Empresari. Tenim una constructora i una immobiliària que la porto més jo."-

-"És esportista?"-

-"Sí, molt, ho era molt. Futbol i muntanyisme."-

-"Té alguna malaltia, diabetis, hipertensió, o feia algun tractament abans del covid?"-

-"No."-

-"Mida i pes?"-

-"75 kg i 1,80 m."-

-"I ara expliquem el problema actual."-

-"A final de maig jo vaig perdre l’olfacte i la PCR fou positiva. Jo estava bé, ni febre ni tos, però al cap de dues setmanes, el meu marit va començar a tenir febre alta i tos. Vàrem anar a l’hospital H, tenia PCR positiva i el van tenir ingressat per pnemonia covid una setmana. A l’alta li van dir que l’evolució era molt bona, però que necessitava control per un pneumòleg. Per això l’hem contactat."-

-"El van tractar amb oxigen?"-

-"Crec que només un parell de dies."-

-"Val, perfecte, però de totes maneres hauré de parlar amb el teu marit."-

-"Ja, bé, però és que no li he dit tot."-

-"Ahir, en anar a dormir em va dir:

Irene, crec que em moriré aviat, aquesta tarda he volgut pujar a una bastida i no he pogut."-


Mig plorant, la seva dona continua explicant-me:

-"... i aleshores aquest matí ha anat a l’hospital, li han fet una radiografia i li han dit que probablement té una fibrosi pulmonar i que això no es cura."-

-"És poc probable i espero que no ho sigui. Envia a la meva secretaria tota la documentació que tingueu. Ella us enviarà les peticions d’analítiques i d’un Tac, que s’haurà de fer. Demà al matí m’aviseu immediatament que ja s’hagi fet el Tac. Teniu pulsioximetre?"-

-"No."-

-"Us enviaré fotos del model que va millor. Us serà útil."-


En el TAC es veien unes poques opacitats que en diem en “Ground glass”

Li truco per comunicar-li. Veu femenina, la Irene altra vegada.

-"Hola, alguna vegada podré parlar amb el protagonista?"-

-"D’aquí uns segons. S’acosta un semàfor."-

-"Hola Dr., encara no havíem tingut ocasió de parlar."-

-"Tinc bones noticies, el Tac està moderadament afectat i t’acabaràs curant en uns mesos."-

-"Oh!, quina alegria, gràcies Dr. Continuarem enraonant, el semàfor es posa verd."- 


Va fer tractament, vam repetir anàlisis ,TAC, i seguiment de pulsioximetria i l’evolució era força bona. La Irene continuava sent la interlocutora, i jo ja m’hi havia acostumat.

Finalment, ja desconfinat, li truco un dia per veure com anava, i si va posar ell.

-"Hola Dr. Morera, estic preocupat. Estava creuant un semàfor en verd i he arribat en vermell. Abans m’ofegava i ara tinc poca força a les cames."-

-"Es també pel covid, vine dilluns a les 9h."-


Dilluns puntual, alt atlètic, amb corbata, cartera d’executiu, sorprenentment no acompanyat. Vaig repassar amb ell el seu cas, li vaig donar bones perspectives.

-"Ara et miraré les cames."-


Reflex rotulià mínim i panxells moderadament atròfics, el covid li havia afectat la musculatura.

-"Ostres si, ara m’adono."-

-"Tens algun altre símptoma?"-

-"Doncs he notat, no se si és aprensió o real, que conduint a vegades, en rutes perfectament conegudes, tinc dubtes de si haig de girar cap a la dreta o a l’esquerra."- 

-"No és impossible, el covid gairebé ho pot fer tot. Si no millora ho haurem de mirar. Però, pensa, que això els hi passa a la majoria dels polítics."-

Va somriure, bon senyal.


dimarts, 8 de setembre de 2020

HISTÒRIES DE COVID 19 (5) - Narratives

 Era primera visita. Ni alt ni baix, pes correcte, cognoms catalans, vestit de gris fosc, bigoti Clark-Gable. 

-"Permís?"-

Emanava un aire anys cinquanta.

-"Si, si,  passa, i si no t’importa, posa’t bé la mascareta."-

La portava sota bigoti i era obvi que estava deteriorada  i no massa neta. Unes formes exquisides.

-"Edat?"-

-"40 anys."-

-"Quina professió?"-

-"Mestre de primària."-

-"Esport?"-

-"Poca cosa."

-"Fas algun tractament?"-

-"No, no."-

Vaig pensar, ostres dos mestres al matí! Una hora abans havia vist una mestra molt motivada de l’àrea de Girona

-"Quines malalties has tingut?"-

-"Doncs tota la vida he sigut una mica malaltís. Res important. Angines, refredats, tos que s’allargava. Però ara, i potser des de fa tres anys, cada matí expectoro en gran quantitat."-

-"De quin color?"-

-"Groguenc."-

-"Fa mal olor?"-

-"No, no."-

-"N’has fet fotos?"-

-"No."-

-"El pròxim dia porta’ns."-

Després d’auscultar-lo: 

-"Mira, l’auscultació és molt normal, però per història clínica podries tenir bronquièctasis, que són dilatacions de bronquis que s’infecten més fàcilment."-

-"I això com s’arregla?"-

-"Primer de tot s’ha de confirmar, i per això cal fer un TAC. Et veuré la setmana vinent. T’has fet la PCR o algun test de covid?"-

-"No, no."-

-"Mira, a mi m’aniria bé que t’ho fessis. Aquí a la clínica costen 30 €. I així el pròxim dia et podré fer una espirometria per veure’t la funció respiratòria, si la PCR és negativa. I a tu també et serà útil donat que esteu a punt d’obrir les escoles."-

Una mica nerviós i incòmode, i fent moure nerviosament el coll de camisa, va i diu:

-"És que jo no hi crec en tot això."-

Va començar aixecar el braç esquerre amb timidesa i rígid per adquirir un aire educador/predicador. I va continuar: 

-"...és que ara la narrativa ja no és la narrativa d’abans. He llegit molt sobre la situació actual de la pandèmia i les mesures adoptades i francament no hi crec. Tots plegats hem perdut la llibertat!"-

La mascareta ja li havia caigut del tot.

M’havia equivocat, els aires no eren dels cinquanta, eren dels anys quaranta. 


diumenge, 2 d’agost de 2020

HISTORIES DE COVID 19 (4).

Dilluns mati, 13 de juliol, primer pacient, caminar elegant, ben arreglada, sense cap luxe, ulls clars, prima, més de 1,70, no passarà de 60 kg.

-"Hola, bon dia. Abans de res li faré la història clínica: Quants anys té?"-
-"75 anys"-
-"Ha fumat mai?"-
-"No, no, mai."-
-"Quina professió?"-
-"He sigut professora d'història a la Universitat."-
-"Practica o ha practicat algun esport?"-
-"No, però sóc molt caminadora. Sóc de pagès, nosaltres caminem molt."-
-"D'on és?"-
-"Soc de...l'Anoia."-
-"Vau està confinats?"
-"No, a nosaltres no ens va arribar el confinament."-
-"Pren algun medicament?"-
-"No, no."-

Sense quasi mirar- la:
-"Jo també sóc de l'Anoia, d'Igualada i d'Òdena, i també son caminador. Ha tingut alguna malaltia?"-
-"Cap d'important."-
-"Que és el que li passa? per què ve?"-
-"M'envia una pneumòloga d'Igualada."-
-"La Dra. X.?"-
-"Si."-
-"Ah, si, és molt bona professional, ha estat resident meva. Però quins símptomes té vostè?"-
-"No sabria dir-li. He perdut pes, el metge de família em va fer una radiografia de tòrax i es veu que no ha sigut normal. Vaig anar a l'especialista."-
-"Que li va dir la pneumòloga?"-
-"Que tinc fibrosi pulmonar, però que és, una fibrosi rara?"-
-"Es cansa el caminar?"-
-"No. Pujo tres pisos sense cansar-me i camino diàriament més de deu kilòmetres."-

La pneumòloga, me la dirigia amb una breu nota de fibrosi pulmonar a estudiar.

-"Suposo que no ha tingut la covid 19?"-
-"No, no, que va, impossible. Em vaig autoconfinar sola durant quatre mesos, i em feia portar el menjar. Després gairebé no he tingut contacte amb ningú."-
-"Doncs miri, farem el següent, com que li haig de fer un estudi de la funció respiratòria que consisteix en respirar profundament i exhalar l'aire amb força vàries vegades. És una prova amb molt de risc per la persona que la fa, i per això li demano que es faci primer una serologia de la covid, ara, i demà passat li farem l’estudi respiratori. Encara que li sembli impossible, vostè també podria ser covid positiva."-

A casa em vaig mirar el Cd del TAC que li havien fet. Tenia línies de fibrosi pels dos pulmons, i imatges en "panal" o rusc, només a les bores de les bases, que indicaven fibrosi.

Dimecres, a mig mati:
-"Bon dia, vostè tenia tota la raó doctor, sóc positiva de la covid. Tinc la IgG positiva i la IgM negativa. Encara no m'ho puc creure, si no vaig enlloc!!, com li pogut agafar?"-
-"Pensi. Pensi en les vegades que va anar a Igualada. Això li ve almenys des de febrer."-
-"Ara que ho diu, a finals de febrer vaig anar a l'Hospital d'Igualada a visitar una amiga meva."-
-"Doncs ja ho tenim, allà es va infectar."-
-"Però no vaig tenir cap símptoma!"-
-"És una malaltia molt variable, i pot ser difícil de diagnosticar quan és atípica."-

Adreçant-me a la tècnica: 
-"Si us plau, li vols fer l'espirometria?, tranquil·la que no és contagiosa."-

Al cap de poc veia el resultat, la funció respiratòria va sortir normal.

Vam distendre'ns.
-"Tu ets del 45 i jo del 44. Jo vaig anar als Escolapis, potser tu anaves a les Escolàpies?"-
-"No, no! A l’escola pública del meu poble."-
-"Potser alguna vegada ens havíem creuat a la rambla..."-
-"No és impossible..."-

I aleshores, la malalta després d'un minut de silenci em diu: 
-"Em va passar una cosa molt rara doctor, fa uns mesos, a la nit tenia pessigolles a les cames i l'endemà se'm fonia la musculatura. M'ha passat a tot el cos. Ara em veus prima com una canya, però fins fa poc, jo era molt atlètica, amb una bona massa muscular a cames i braços, ara han desaparegut."-
-"Perquè no m'ho vas dir el primer dia?"-
-"Vaig pensar que em prendries per boja."-
-"Doncs és un símptoma típic de Covid 19."-
-"Els teus pulmons són com un cotxe amb la carrosseria ratllada i el motor que funciona bé. Hem d'evitar que s'estengui."-
-"Podem?"-
-"Crec que si, fes aquest tractament i ens veiem en quatres setmanes."-

Ja ens acomiadàvem, l'acompanyava a la porta.
-"Per curiositat, quina especialitat d'història és la teva?"-
-"La contemporània."-
-"Algun motiu?"-
-"Si, el meu pare va estar al camp de concentració d'Argelers, ho vaig considerar un deure."-