dimarts, 5 de novembre de 2019

HALLOWEEN.

Aquesta anècdota ens dimensionarà els progressos en medicina al tombant de segle.
1969. Planta 0, de pacients varons. Clínica de Patologia General. Hospital Clínic. 
Llit 30, mínimes separacions, gran sala sense habitacions, només llits, com a les postals en blanc i negre.
Ingressa un pacient en coma. Més aviat prim, prop dels seixanta, mans de pagès d’haver treballat la terra. 
Antic hipertens se’l diagnostica d’ictus trombòtic a nivell de tronc cerebral. No hi havien altres mètodes que l’exploració física i com a molt se li podria haver practicat una punció lumbar per a descartar hemorràgia cerebral.
Tractament conservador, control de tensió arterial, subministrar líquids i glucosa... 
Poca família, un fill atribolat li feia companyia alguna tarda.

Al quart dia, sense haver fet cap senyal de despertar del coma va començar a fer estertors, estertors de l’agonia. 
Vaig advertir als metges de guàrdia sobre l’empitjorament. 
Es va col·locar una mampara per evitar l’escena a la resta de malalts i familiars. 
Se li va fer una traqueotomia amb la finalitat d’aspirar-li secrecions.
A l’endemà el llit ja estava vuit. El metge de guàrdia, GV que més tard va ser pioner amb algunes tècniques d’UVI, em va explicar: 
-"A eso de las doce de la noche la respiración era aún más estertorosa y con la familia se acordó que muriera en casa."-
-"Si, si,me parece bien, no podíamos hacer nada mas."-

En aquella època de forma molt disciplinada es feia un tancament d’històries dels pacients donats d’alta, amb la finalitat de conèixer tots els malalts i de fer un control de qualitat.
El cap d’un parell de setmanes, en dimecres, vaig presentar entre d’altres, aquell pacient i vaig acabar dient: 
-"...i se’n va anar a morir a casa."- 

Sortint de la sessió al voltant de les onze hi havia un sorollós grup de familiars o pacients que esperaven que sortíssim de la reunió.
Se’m va acostar un home, tot decidit, que amb una veu metàl·lica em va dir
-"Doctor, que hacemos con ésto?"-, senyalant-se una mena de medalla al coll, la traqueostomia!- 
Amb segons vaig lligar caps, era el pacient suposadament mort. 

Si em punxen no em treuen sang. 

El seu fill em diu:
-"Nos lo llevamos a morir a casa, al poco rato dejó de respirar con aquel ruido y al dia siguiente desperto del coma. Poco a poco fue mejorando. Un milagro!"- 

No era un miracle, era una excepció.
Vaig mirar el finestral que tenia enfront. Vaig pensar en Poe i en el poema The Raven.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:George_Hazelton%27s_The_Raven_(Edgar_Allan_Poe)_1908.jpg

dilluns, 28 d’octubre de 2019

CORDA.


81 anys. Rabassut, amb sobrepès, nas de boxejador, front ample, no aparenta l’edat. Mai va ser fumador i tota la vida fins a la jubilació va treballar a la construcció.
Enraona amb vehemència, malhumorat.
L’acompanya el seu fill, d’uns cinquanta anys, ha assolit l’ascensor social. Prim, color citrí, amb corbata, gesticulació continguda, en el fons vehement com el seu pare.
Començo la historia clínica i el fill m’interrompeix:
-"Doctor, ¿qué es la fibrosis pulmonar? mi padre tiene fibrosis, lo dice el informe del TAC."-

(el fill està molt angoixat, segurament ha cercat a Google).

-"Después le explico. Vamos a continuar con su padre. ¿Tiene ahogo al andar?"-
-"No, no. No me ahogo."-
-"¿Tiene tos?"-
-"No, no."-
-"Digame lo que le pasa."-
-"Que tengo la nariz tapada, no puedo respirar, moqueo continuamente y todo el rato me baja moco de aquí."-

Es senyala el front i el nas.
Li poso el pulsioximetre: 98 %.

-"També li he mirat les ungles, cap deformació, tampoc dels dits.
Vamos a mirar su capacidad respiratoria."-

Tot és normal, fins i tot jo diria que superior a la normalitat.
Repasso el TAC: pràcticament és normal. Mínimes ratlles a les bases que son informades com fibrosi pulmonar.
-"Buenas noticias"- , li dic.

La frase és rebuda amb escepticisme per part dels dos.
Intento convèncer al fill que el seu pare no té fibrosi pulmonar i que és una persona globalment sana.
Insisteix: 
-"He consultado Google. No tengo miedo a que me diga la verdad."-

(A Google pots trobar-hi que la supervivència dels malalts amb fibrosi és de dos anys).
Le pido un TAC de senos y unos análisis de alergia. Les veo el próximo lunes. 
-"Esté tranquilo por su padre, no tiene fibrosis pulmonar y aunque la tuviera tampoco las cosas son como dice Google."- 

Al següent dilluns em porten resultats. Té una desviació moderada de l’envà nasal i signes de sinusitis pràcticament a tots els sins. A l’analítica potser hi ha la clau, una forta elevació de la IgE que indica al·lèrgia.
Li dic: 
-"Empezaremos con un tratamiento."-
-"¿Cuál?"-
-"De momento un inhalalador nasal."-
-"No me hacen nada. Ya los he probado."-,  (només havia provat els antihistaminics nasals).

A l’acomiadar-me, ells com si fossin un duo tocant una peça dodecafònica:
El fill: 
-"Doctor, que es una fibrosis pulmonar? Está seguro que mi padre no tiene fibrosis pulmonar?"-
El pare: 
-"Doctor, si usted no me cura, cojo una cuerda y me cuelgo. Así no puedo vivir."-

Ahir, dia de manifestacions a Barcelona, també a tot Catalunya, estic baixant per Balmes, tocant a Gran Via. 
-"Hola Morera, que tal?"-

Quasi topo amb un col·lega que ha ostentat tots el càrrecs possibles al Departament de Salut.
-"Yo muy bien, me alegro de verte, y a ti ¿cómo te va?"-

Està afable. Suaument m’agafa l’avantbraç amb una ma per que no m’escapi, mentre amb l’altra sosté un dossier immens.
-"Bien, però aquí ...(es refereix a la Direcció de l’ICS i fa un gest senyalant la gran porta del xamfrà Balmes/Gran Via,- ...estamos muy preocupados. Como tu sabes “fulano” (un prestigiós col·lega) falleció de fibrosis pulmonar y ahora mismo a “zutano” (un alt directiu) recientemente le han diagnosticado una fibrosis pulmonar. ¿Crees que la fibrosis està aumentando?"-

-"Efectivamente, su tasa ya no es de enfermedad minoritària, cada vez se diagnostican mas casos. Hemos pasado de la radiografia de tòrax , con baja sensibilidad, en los años 40, cuando se describen los cuatro primeros casos, hasta la actualidad, con equipos de TAC muy sensibles, con la poblacion mucho más longeva, y con el tabaquisme, que es una causa directa, aun muy en auge.
Probablemente hemos de sumar el impacto de décadas en el pasado con deficiente protección laboral.
Por otro lado, hay que tener presente que el 15% de la población con riesgo cardiológico tienen lesiones mínimas de fibrosis que no tienen importancia."- 

Continuem enraonant.

De cop penso en el meu pacient, que veuré demà passat.

...Doctor, si no me cura, cojo una cuerda...

divendres, 27 de setembre de 2019

BOLONYA I EL DIA MUNDIAL DEL PULMÓ.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Asinelli_Bolonia_02.jpg
Aquest “pont” l’hem aprofitat per anar a Bolonya i de passada a Ferrara. 
Ciutats històriques de l’Emília Romanya, menys conegudes que d’altres com Roma, Florència o Venècia. Ambdues tenen belleses pròpies i úniques. 
Bolonya té a més a més el mèrit intel·lectual d’haver sigut el bressol de la primera Universitat Europea, l’any 1088,  fet de gran valor, sobretot ara que estem en perill de desintegració a Europa.

Al Palau de l'Archiginnasio de Bolonya, vaig visitar la seva fantàstica Biblioteca amb més de 35.000 llibres, molts d'ells incunables,  i també vaig entrar al "Teatro Anatómico", una sala dedicada a l’estudi de l’anatomia humana amb forma d’amfiteatre,  prou a prop de les aules d’humanitats.

Més de 40  kilòmetres de carrers porticats amb sostres pintats i calçades de marbres i mosaics. Places per tot arreu, la Piazza Maggiore impactant, meravelloses esglésies, com la catedral dedicada a Sant Petroni, o l’església de San Stéfano entre d’altres..., tot plegat una gran concentració de bellesa.

La Via de la Independència, (la via principal), les làpides a la Piazza  Maggiore recordant als “Partigiani Antifacisti caiguts”  i els “tortellini” grocs visibles als aparadors, ens mantenien la nostàlgia de Catalunya.

L’atzar ha fet, segons la meva convicció determinista, que aquest matí hagi visitat dues pacients, mare i filla, naturals de Bolonya....

Avui, 25 de Setembre, és el Dia Mundial del Pulmó acordat per la FIRS. 

Jo sempre amb esperit pagès, com igualadí que sóc, del Dia de Rams en dèiem el dia de beneir els palmons, i amb el misticisme laic de la meva visió del conjunt de San Stefano, proposaria que el dia Mundial del pulmó fós el dia de beneir els palmons.

Els pagesos també deien: ha mort d’una malura del palmó

dilluns, 9 de setembre de 2019

VAPORS, 4 de Desembre 2013.

Avui: 5 decessos, 450 afectats.
Són notícies alarmants de l'epidèmia a USA de les conseqüències de la moda del vapeig, amb nicotina, o amb cànnabis, o amb una barreja d'addictius.
Hi ha moltes incògnites.
Més freqüentment es presenta com una forma de pneumònia, però en altres casos s'ha presentat com un distress, o una pneumònia oliosa, o una pneumònia organitzada, o una pneumònia eosinofílica aguda.
És degut a una marca, o a diverses?
Què ha causat la malaltia és la incògnita, que les autoritats sanitàries intenten resoldre contrarellotge, però el més probable és que sigui una combinació de diferents substàncies químiques inhalades.

Ja fa temps que les tabaqueres en el permanent rearmament del seu negoci il·legítim, que no il·legal, exploren les noves fórmules de nicotinitzar la població.
Tot i que a USA el cigarret electrònic no està autoritzat fins als 18 anys, la realitat és que han fet l'impossible per fomentar l'addicció, sobretot entre la joventut nord-americana, adornant-ho, per fer el vapeig més atractiu, amb el suggerent glamur dels broquets i dels vapors de les cigarretes de les estrelles del cinema dels anys cinquanta. Es parla d'un 20% d'adolescents nord-americans enganxats.

Es veia venir?
Sens dubte. Estem parlant de la inhalació de diverses substàncies químiques, que a més d'inútils, no han estat ni provades ni testades. Inadmissible al segle XXI!

El col·lectiu mèdic n'hem sigut còmplices? 
Si, ja que hem acceptat la insinuació de què podia ser un mètode útil per a la deshabituació tabàquica. S'han dissenyat assajos clínics per investigar-ho, i no totes les societats científiques han sigut prou contundents en rebutjar aquest nou dribling de les tabaqueres.
No vull ser malpensat, pot ser casualitat, però fins i tot un famós estudi sobre MPOC (COPD) duia el mateix nom que una de les primeres marques de vaporitzadors, coincidint amb el boom d'aquest dispositiu a començaments del XXI.
Amb l'afegit de vapeig de cànnabis, han ampliat molt el negoci.


No m’agrada auto citar-me, però les greus complicacions respiratòries que ara estan apareixen, jo les vaig predir, i així ho vaig expressar en una entrevista a “La Contra” de “La Vanguardia”, que em vam fer a finals del 2013, l’excel·lent periodista Victor Amela:
fragment entrevista Victor Amela a La Contra de la La Vanguardia

Diuen que les hemeroteques les carrega el diable....  Però no sempre.