HISTORIES DE COVID 19 (4).

Dilluns mati, 13 de juliol, primer pacient, caminar elegant, ben arreglada, sense cap luxe, ulls clars, prima, més de 1,70, no passarà de 60 kg.

-"Hola, bon dia. Abans de res li faré la història clínica: Quants anys té?"-

-"75 anys"-

-"Ha fumat mai?"-

-"No, no, mai."-

-"Quina professió?"-

-"He sigut professora d'història a la Universitat."-

-"Practica o ha practicat algun esport?"-

-"No, però sóc molt caminadora. Sóc de pagès, nosaltres caminem molt."-

-"D'on és?"-

-"Soc de...l'Anoia."-

-"Vau està confinats?"

-"No, a nosaltres no ens va arribar el confinament."-

-"Pren algun medicament?"-

-"No, no."-

Sense quasi mirar- la:

-"Jo també sóc de l'Anoia, d'Igualada i d'Òdena, i també son caminador. Ha tingut alguna malaltia?"-

-"Cap d'important."-

-"Que és el que li passa? per què ve?"-

-"M'envia una pneumòloga d'Igualada."-

-"La Dra. X.?"-

-"Si."-

-"Ah, si, és molt bona professional, ha estat resident meva. Però quins símptomes té vostè?"-

-"No sabria dir-li. He perdut pes, el metge de família em va fer una radiografia de tòrax i es veu que no ha sigut normal. Vaig anar a l'especialista."-

-"Que li va dir la pneumòloga?"-

-"Que tinc fibrosi pulmonar, però que és, una fibrosi rara?"-

-"Es cansa el caminar?"-

-"No. Pujo tres pisos sense cansar-me i camino diàriament més de deu kilòmetres."-

La pneumòloga, me la dirigia amb una breu nota de fibrosi pulmonar a estudiar.

-"Suposo que no ha tingut la covid 19?"-

-"No, no, que va, impossible. Em vaig autoconfinar sola durant quatre mesos, i em feia portar el menjar. Després gairebé no he tingut contacte amb ningú."-

-"Doncs miri, farem el següent, com que li haig de fer un estudi de la funció respiratòria que consisteix en respirar profundament i exhalar l'aire amb força vàries vegades. És una prova amb molt de risc per la persona que la fa, i per això li demano que es faci primer una serologia de la covid, ara, i demà passat li farem l’estudi respiratori. Encara que li sembli impossible, vostè també podria ser covid positiva."-

A casa em vaig mirar el Cd del TAC que li havien fet. Tenia línies de fibrosi pels dos pulmons, i imatges en "panal" o rusc, només a les bores de les bases, que indicaven fibrosi.

Dimecres, a mig mati:

-"Bon dia, vostè tenia tota la raó doctor, sóc positiva de la covid. Tinc la IgG positiva i la IgM negativa. Encara no m'ho puc creure, si no vaig enlloc!!, com li pogut agafar?"-

-"Pensi. Pensi en les vegades que va anar a Igualada. Això li ve almenys des de febrer."-

-"Ara que ho diu, a finals de febrer vaig anar a l'Hospital d'Igualada a visitar una amiga meva."-

-"Doncs ja ho tenim, allà es va infectar."-

-"Però no vaig tenir cap símptoma!"-

-"És una malaltia molt variable, i pot ser difícil de diagnosticar quan és atípica."-

Adreçant-me a la tècnica: 

-"Si us plau, li vols fer l'espirometria?, tranquil·la que no és contagiosa."-

Al cap de poc veia el resultat, la funció respiratòria va sortir normal.

Vam distendre'ns.

-"Tu ets del 45 i jo del 44. Jo vaig anar als Escolapis, potser tu anaves a les Escolàpies?"-

-"No, no! A l’escola pública del meu poble."-

-"Potser alguna vegada ens havíem creuat a la rambla..."-

-"No és impossible..."-

I aleshores, la malalta després d'un minut de silenci em diu: 

-"Em va passar una cosa molt rara doctor, fa uns mesos, a la nit tenia pessigolles a les cames i l'endemà se'm fonia la musculatura. M'ha passat a tot el cos. Ara em veus prima com una canya, però fins fa poc, jo era molt atlètica, amb una bona massa muscular a cames i braços, ara han desaparegut."-

-"Perquè no m'ho vas dir el primer dia?"-

-"Vaig pensar que em prendries per boja."-

-"Doncs és un símptoma típic de Covid 19."-

-"Els teus pulmons són com un cotxe amb la carrosseria ratllada i el motor que funciona bé. Hem d'evitar que s'estengui."-

-"Podem?"-

-"Crec que si, fes aquest tractament i ens veiem en quatres setmanes."-

Ja ens acomiadàvem, l'acompanyava a la porta.

-"Per curiositat, quina especialitat d'història és la teva?"-

-"La contemporània."-

-"Algun motiu?"-

-"Si, el meu pare va estar al camp de concentració d'Argelers, ho vaig considerar un deure."-