divendres, 22 de març de 2019

BUSINESS.

Ja fa uns quants anys, més de 10.
Havia arribat feia unes hores d’un viatge transoceànic a Barcelona, i per dolor toràcic durant el viatge de tornada va anar directe a ingressar a una clínica de Barcelona.
Quant el vaig passar a veure a l’habitació, ja tenia feta la radiografia de tòrax, que no era del tot normal.
Havia tingut alguna esgarrifança i podia tractar-se d’una pneumònia, però calia descartar altres entitats, concretament l’embòlia pulmonar, donat l’antecedent d’un llarg viatge amb avió.
De color groguenc, uns cinquanta anys, pentinat engominat, que estratègicament  començava a blanquejar, amb bons resultats estètics. 
Enraonar amable però distant i prepotent.
-"¿Cuantos días ha estado en X?"-
-"Un par de noches. Supervisar los negocios solamente."-

Era estiu i havia Dengue on ell havia estat.
-"¿Le pudo picar algún mosquito?"-
-"No, no me moví del Sheraton."-
-"Fuma?"-
-"Si, si, una cajetilla."-
-"¿Se hace chequeos?"-
-"Anualmente en la Clínica …"-
-"¿Y le han encontrado alguna alteración?"-
-"Colesterol y las malditas transaminasas."-
-"¿Está vacunado de neumonía?"-
-"No lo sé."-
-"¿Tiene varices?"-
-"No, que va..."-
-"El dolor le aumenta al respirar?"-
-"Si, si."-
-"¿Nota falta de aire?"-
-"Tal vez."-

Fent una mica de broma: 
-"¿Debe haber viajado en business?"-
-"No."-

Pausa amb cara interrogativa meva
-"No, no, viajo en mi avión particular."-

Immediatament va quedar descartat el Síndrome de la Classe Turística, no tenia una embòlia pulmonar, tenia una pneumònia.

Si jo hagués llegit més revistes del cor i no tantes de cardiologia, hagués anat més directa al diagnòstic!

diumenge, 10 de març de 2019

CRISI.

 Ara diuen que tornarà la crisi. Els titular d’alguns diaris d’avui diumenge ho destaquen.
Molts historiadors des de Toynbee al mateix Marx ho han teoritzat.
Ara mateix hi ha una pugna als diaris europeus,  tant Piketty com Varoufakis practiquen l’esgrima oratòria proposant solucions oposades. 
Algunes veus escasses, des de les llistes de Forbes, com per exemple Warren Buffett, proposarien “el buenismo” que ben pocs estan disposats a seguir.
I els metges?
Els metges, juntament  amb les farmacèutiques anem avançant ràpidament amb els diagnòstics i tractaments de les malalties, gràcies a la ultimes tecnologies aplicades a la salut.
Evidentment això implica un augment considerable de les despeses en el àmbit sanitari.
Per bé o per malament, els metges en general, sempre estem al marge de qualsevol guany generat en aquest macronegoci.

Per què parlo de crisi?
Perquè recordo la crisi passada, iniciada sobre els anys 2008.
Tinc una anècdota d’aquella època.

Una tarda a primera hora, un pacient no acompanyat, corbata italiana, impecable vestit de gales de qualitat.
-"¿Su edad?"-
-"61 años."-
-"¿Fuma?"-
-"Solo puros."-
-"¿Su profesión?"-
-"Notario."-
-"¿Por qué consulta?"-
-"Hace tiempo que no me hecho ninguna revisión."-

Aquella tarda vaig veure tres notaris.
El segon:
-"Per què ve?"-
-"Per que la meva secretaria diu que estossego."-
El darrer:
-"¿Qué edad tiene?"- 
-"63 años."-
-"¿Fuma?"-
-"2 cajetillas."-

Tòrax ample, llavis carnosos, mocador a la butxaca, anells 3 ó 4, ulleres amb el màxim de diòptries, veu ronca.
-"¿Y por qué viene?"-
-"¿Pregúnteme por que no vine antes?"-

Uf! Ja havia acabat. 
Era quasi estiu i la claror em deixava veure les palmeres i el jardí.
Vaig repassar la tarda.
Tres notaris? 
Era una situació francament excepcional, era un col·lectiu que fins a les hores no disposaven ni un minut lliure.

Era la crisi!