BUSINESS.

Ja fa uns quants anys, més de 10.
Havia arribat feia unes hores d’un viatge transoceànic a Barcelona, i per dolor toràcic durant el viatge de tornada va anar directe a ingressar a una clínica de Barcelona.
Quant el vaig passar a veure a l’habitació, ja tenia feta la radiografia de tòrax, que no era del tot normal.
Havia tingut alguna esgarrifança i podia tractar-se d’una pneumònia, però calia descartar altres entitats, concretament l’embòlia pulmonar, donat l’antecedent d’un llarg viatge amb avió.
De color groguenc, uns cinquanta anys, pentinat engominat, que estratègicament  començava a blanquejar, amb bons resultats estètics. 
Enraonar amable però distant i prepotent.
-"¿Cuantos días ha estado en X?"-
-"Un par de noches. Supervisar los negocios solamente."-

Era estiu i havia Dengue on ell havia estat.
-"¿Le pudo picar algún mosquito?"-
-"No, no me moví del Sheraton."-
-"Fuma?"-
-"Si, si, una cajetilla."-
-"¿Se hace chequeos?"-
-"Anualmente en la Clínica …"-
-"¿Y le han encontrado alguna alteración?"-
-"Colesterol y las malditas transaminasas."-
-"¿Está vacunado de neumonía?"-
-"No lo sé."-
-"¿Tiene varices?"-
-"No, que va..."-
-"El dolor le aumenta al respirar?"-
-"Si, si."-
-"¿Nota falta de aire?"-
-"Tal vez."-

Fent una mica de broma: 
-"¿Debe haber viajado en business?"-
-"No."-

Pausa amb cara interrogativa meva
-"No, no, viajo en mi avión particular."-

Immediatament va quedar descartat el Síndrome de la Classe Turística, no tenia una embòlia pulmonar, tenia una pneumònia.

Si jo hagués llegit més revistes del cor i no tantes de cardiologia, hagués anat més directa al diagnòstic!