Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris peak-flow-meter. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris peak-flow-meter. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de setembre de 2020

SEMÀFORS.

Durant el període del confinament, al cap d’un parell de setmanes d’inactivitat professional total, vaig decidir visitar telemàticament, amb el telèfon i ajudat per la meva secretaria que viu al Vallès. 

Ho vaig organitzar per poder revisar des de casa la radiologia i l’analítica que aportaven els pacients, així com sol·licitar-ne de noves quan era necessari.

La majoria de les trucades eren de pacients de covid donats d’alta amb una certa precipitació, o casos lleus de covid, o persones que creien que el tenien. 

Malgrat que jo no estava a primera línia, va ser un període estressant (a vegades acabava a les 12 de la nit), però també molt fèrtil i satisfactori en aprenentatge.

Sovint aconsellava als pacients de comprar pulsioxímetres, i de vegades un peak-flow-meter, enviant un tutorial de Google de funcionament. Senzilles tecnologies molt útils en aquestes circumstàncies.

Un dia truco a un pacient de covid, que m’havia dit la meva secretaria que era urgent.

-"Hola, ets en Joan X?"-

Veu femenina

-"No, no, sóc la seva dona."-

-"Ja. Puc parlar amb ell."-

-"Es que és a la feina, està sempre molt ocupat."-

-"Doncs faré la història i tu em contestes per ell. Quina edat té?"-

-"35 anys."-

-"Professió?"-

-"Empresari. Tenim una constructora i una immobiliària que la porto més jo."-

-"És esportista?"-

-"Sí, molt, ho era molt. Futbol i muntanyisme."-

-"Té alguna malaltia, diabetis, hipertensió, o feia algun tractament abans del covid?"-

-"No."-

-"Mida i pes?"-

-"75 kg i 1,80 m."-

-"I ara expliquem el problema actual."-

-"A final de maig jo vaig perdre l’olfacte i la PCR fou positiva. Jo estava bé, ni febre ni tos, però al cap de dues setmanes, el meu marit va començar a tenir febre alta i tos. Vàrem anar a l’hospital H, tenia PCR positiva i el van tenir ingressat per pnemonia covid una setmana. A l’alta li van dir que l’evolució era molt bona, però que necessitava control per un pneumòleg. Per això l’hem contactat."-

-"El van tractar amb oxigen?"-

-"Crec que només un parell de dies."-

-"Val, perfecte, però de totes maneres hauré de parlar amb el teu marit."-

-"Ja, bé, però és que no li he dit tot."-

-"Ahir, en anar a dormir em va dir:

Irene, crec que em moriré aviat, aquesta tarda he volgut pujar a una bastida i no he pogut."-


Mig plorant, la seva dona continua explicant-me:

-"... i aleshores aquest matí ha anat a l’hospital, li han fet una radiografia i li han dit que probablement té una fibrosi pulmonar i que això no es cura."-

-"És poc probable i espero que no ho sigui. Envia a la meva secretaria tota la documentació que tingueu. Ella us enviarà les peticions d’analítiques i d’un Tac, que s’haurà de fer. Demà al matí m’aviseu immediatament que ja s’hagi fet el Tac. Teniu pulsioximetre?"-

-"No."-

-"Us enviaré fotos del model que va millor. Us serà útil."-


En el TAC es veien unes poques opacitats que en diem en “Ground glass”

Li truco per comunicar-li. Veu femenina, la Irene altra vegada.

-"Hola, alguna vegada podré parlar amb el protagonista?"-

-"D’aquí uns segons. S’acosta un semàfor."-

-"Hola Dr., encara no havíem tingut ocasió de parlar."-

-"Tinc bones noticies, el Tac està moderadament afectat i t’acabaràs curant en uns mesos."-

-"Oh!, quina alegria, gràcies Dr. Continuarem enraonant, el semàfor es posa verd."- 


Va fer tractament, vam repetir anàlisis ,TAC, i seguiment de pulsioximetria i l’evolució era força bona. La Irene continuava sent la interlocutora, i jo ja m’hi havia acostumat.

Finalment, ja desconfinat, li truco un dia per veure com anava, i si va posar ell.

-"Hola Dr. Morera, estic preocupat. Estava creuant un semàfor en verd i he arribat en vermell. Abans m’ofegava i ara tinc poca força a les cames."-

-"Es també pel covid, vine dilluns a les 9h."-


Dilluns puntual, alt atlètic, amb corbata, cartera d’executiu, sorprenentment no acompanyat. Vaig repassar amb ell el seu cas, li vaig donar bones perspectives.

-"Ara et miraré les cames."-


Reflex rotulià mínim i panxells moderadament atròfics, el covid li havia afectat la musculatura.

-"Ostres si, ara m’adono."-

-"Tens algun altre símptoma?"-

-"Doncs he notat, no se si és aprensió o real, que conduint a vegades, en rutes perfectament conegudes, tinc dubtes de si haig de girar cap a la dreta o a l’esquerra."- 

-"No és impossible, el covid gairebé ho pot fer tot. Si no millora ho haurem de mirar. Però, pensa, que això els hi passa a la majoria dels polítics."-

Va somriure, bon senyal.