dimarts, 22 de setembre de 2020

SEMÀFORS.

Durant el període del confinament, al cap d’un parell de setmanes d’inactivitat professional total, vaig decidir visitar telemàticament, amb el telèfon i ajudat per la meva secretaria que viu al Vallès. 

Ho vaig organitzar per poder revisar des de casa la radiologia i l’analítica que aportaven els pacients, així com sol·licitar-ne de noves quan era necessari.

La majoria de les trucades eren de pacients de covid donats d’alta amb una certa precipitació, o casos lleus de covid, o persones que creien que el tenien. 

Malgrat que jo no estava a primera línia, va ser un període estressant (a vegades acabava a les 12 de la nit), però també molt fèrtil i satisfactori en aprenentatge.

Sovint aconsellava als pacients de comprar pulsioxímetres, i de vegades un peak-flow-meter, enviant un tutorial de Google de funcionament. Senzilles tecnologies molt útils en aquestes circumstàncies.

Un dia truco a un pacient de covid, que m’havia dit la meva secretaria que era urgent.

-"Hola, ets en Joan X?"-

Veu femenina

-"No, no, sóc la seva dona."-

-"Ja. Puc parlar amb ell."-

-"Es que és a la feina, està sempre molt ocupat."-

-"Doncs faré la història i tu em contestes per ell. Quina edat té?"-

-"35 anys."-

-"Professió?"-

-"Empresari. Tenim una constructora i una immobiliària que la porto més jo."-

-"És esportista?"-

-"Sí, molt, ho era molt. Futbol i muntanyisme."-

-"Té alguna malaltia, diabetis, hipertensió, o feia algun tractament abans del covid?"-

-"No."-

-"Mida i pes?"-

-"75 kg i 1,80 m."-

-"I ara expliquem el problema actual."-

-"A final de maig jo vaig perdre l’olfacte i la PCR fou positiva. Jo estava bé, ni febre ni tos, però al cap de dues setmanes, el meu marit va començar a tenir febre alta i tos. Vàrem anar a l’hospital H, tenia PCR positiva i el van tenir ingressat per pnemonia covid una setmana. A l’alta li van dir que l’evolució era molt bona, però que necessitava control per un pneumòleg. Per això l’hem contactat."-

-"El van tractar amb oxigen?"-

-"Crec que només un parell de dies."-

-"Val, perfecte, però de totes maneres hauré de parlar amb el teu marit."-

-"Ja, bé, però és que no li he dit tot."-

-"Ahir, en anar a dormir em va dir:

Irene, crec que em moriré aviat, aquesta tarda he volgut pujar a una bastida i no he pogut."-


Mig plorant, la seva dona continua explicant-me:

-"... i aleshores aquest matí ha anat a l’hospital, li han fet una radiografia i li han dit que probablement té una fibrosi pulmonar i que això no es cura."-

-"És poc probable i espero que no ho sigui. Envia a la meva secretaria tota la documentació que tingueu. Ella us enviarà les peticions d’analítiques i d’un Tac, que s’haurà de fer. Demà al matí m’aviseu immediatament que ja s’hagi fet el Tac. Teniu pulsioximetre?"-

-"No."-

-"Us enviaré fotos del model que va millor. Us serà útil."-


En el TAC es veien unes poques opacitats que en diem en “Ground glass”

Li truco per comunicar-li. Veu femenina, la Irene altra vegada.

-"Hola, alguna vegada podré parlar amb el protagonista?"-

-"D’aquí uns segons. S’acosta un semàfor."-

-"Hola Dr., encara no havíem tingut ocasió de parlar."-

-"Tinc bones noticies, el Tac està moderadament afectat i t’acabaràs curant en uns mesos."-

-"Oh!, quina alegria, gràcies Dr. Continuarem enraonant, el semàfor es posa verd."- 


Va fer tractament, vam repetir anàlisis ,TAC, i seguiment de pulsioximetria i l’evolució era força bona. La Irene continuava sent la interlocutora, i jo ja m’hi havia acostumat.

Finalment, ja desconfinat, li truco un dia per veure com anava, i si va posar ell.

-"Hola Dr. Morera, estic preocupat. Estava creuant un semàfor en verd i he arribat en vermell. Abans m’ofegava i ara tinc poca força a les cames."-

-"Es també pel covid, vine dilluns a les 9h."-


Dilluns puntual, alt atlètic, amb corbata, cartera d’executiu, sorprenentment no acompanyat. Vaig repassar amb ell el seu cas, li vaig donar bones perspectives.

-"Ara et miraré les cames."-


Reflex rotulià mínim i panxells moderadament atròfics, el covid li havia afectat la musculatura.

-"Ostres si, ara m’adono."-

-"Tens algun altre símptoma?"-

-"Doncs he notat, no se si és aprensió o real, que conduint a vegades, en rutes perfectament conegudes, tinc dubtes de si haig de girar cap a la dreta o a l’esquerra."- 

-"No és impossible, el covid gairebé ho pot fer tot. Si no millora ho haurem de mirar. Però, pensa, que això els hi passa a la majoria dels polítics."-

Va somriure, bon senyal.


1 comentari:

  1. Quizá por aquello de "el hambre aguza el ingenio", los profesionales sanitarios estamos incorporando recursos telemáticos a la asistencia. Lo verdaderamente importante es la cualidad emocional empática de la comunicación directa, generadora de contención del sufrimiento y esperanza. Acertado ejemplo. El interés y persistencia del Dr. Morera ayuda a la atribulada esposa y alivia la ansiedad del huidizo enfermo capaz ahora de aceptar la realidad.

    ResponSuprimeix