SEMÀFORS.
Durant el període del confinament, al cap d’un parell de setmanes d’inactivitat professional total, vaig decidir visitar telemàticament, amb el telèfon i ajudat per la meva secretaria que viu al Vallès.
Ho vaig organitzar per poder revisar des de casa la radiologia i l’analítica que aportaven els pacients, així com sol·licitar-ne de noves quan era necessari.
La majoria de les trucades eren de pacients de covid donats d’alta amb una certa precipitació, o casos lleus de covid, o persones que creien que el tenien.
Malgrat que jo no estava a primera línia, va ser un període estressant (a vegades acabava a les 12 de la nit), però també molt fèrtil i satisfactori en aprenentatge.
Sovint aconsellava als pacients de comprar pulsioxímetres, i de vegades un peak-flow-meter, enviant un tutorial de Google de funcionament. Senzilles tecnologies molt útils en aquestes circumstàncies.
Un dia truco a un pacient de covid, que m’havia dit la meva secretaria que era urgent.
-"Hola, ets en Joan X?"-
Veu femenina
-"No, no, sóc la seva dona."-
-"Ja. Puc parlar amb ell."-
-"Es que és a la feina, està sempre molt ocupat."-
-"Doncs faré la història i tu em contestes per ell. Quina edat té?"-
-"35 anys."-
-"Professió?"-
-"Empresari. Tenim una constructora i una immobiliària que la porto més jo."-
-"És esportista?"-
-"Sí, molt, ho era molt. Futbol i muntanyisme."-
-"Té alguna malaltia, diabetis, hipertensió, o feia algun tractament abans del covid?"-
-"No."-
-"Mida i pes?"-
-"75 kg i 1,80 m."-
-"I ara expliquem el problema actual."-
-"A final de maig jo vaig perdre l’olfacte i la PCR fou positiva. Jo estava bé, ni febre ni tos, però al cap de dues setmanes, el meu marit va començar a tenir febre alta i tos. Vàrem anar a l’hospital H, tenia PCR positiva i el van tenir ingressat per pnemonia covid una setmana. A l’alta li van dir que l’evolució era molt bona, però que necessitava control per un pneumòleg. Per això l’hem contactat."-
-"El van tractar amb oxigen?"-
-"Crec que només un parell de dies."-
-"Val, perfecte, però de totes maneres hauré de parlar amb el teu marit."-
-"Ja, bé, però és que no li he dit tot."-
-"Ahir, en anar a dormir em va dir:
- Irene, crec que em moriré aviat, aquesta tarda he volgut pujar a una bastida i no he pogut."-
Mig plorant, la seva dona continua explicant-me:
-"... i aleshores aquest matí ha anat a l’hospital, li han fet una radiografia i li han dit que probablement té una fibrosi pulmonar i que això no es cura."-
-"És poc probable i espero que no ho sigui. Envia a la meva secretaria tota la documentació que tingueu. Ella us enviarà les peticions d’analítiques i d’un Tac, que s’haurà de fer. Demà al matí m’aviseu immediatament que ja s’hagi fet el Tac. Teniu pulsioximetre?"-
-"No."-
-"Us enviaré fotos del model que va millor. Us serà útil."-
En el TAC es veien unes poques opacitats que en diem en “Ground glass”
Li truco per comunicar-li. Veu femenina, la Irene altra vegada.
-"Hola, alguna vegada podré parlar amb el protagonista?"-
-"D’aquí uns segons. S’acosta un semàfor."-
-"Hola Dr., encara no havíem tingut ocasió de parlar."-
-"Tinc bones noticies, el Tac està moderadament afectat i t’acabaràs curant en uns mesos."-
-"Oh!, quina alegria, gràcies Dr. Continuarem enraonant, el semàfor es posa verd."-
Va fer tractament, vam repetir anàlisis ,TAC, i seguiment de pulsioximetria i l’evolució era força bona. La Irene continuava sent la interlocutora, i jo ja m’hi havia acostumat.
Finalment, ja desconfinat, li truco un dia per veure com anava, i si va posar ell.
-"Hola Dr. Morera, estic preocupat. Estava creuant un semàfor en verd i he arribat en vermell. Abans m’ofegava i ara tinc poca força a les cames."-
-"Es també pel covid, vine dilluns a les 9h."-
Dilluns puntual, alt atlètic, amb corbata, cartera d’executiu, sorprenentment no acompanyat. Vaig repassar amb ell el seu cas, li vaig donar bones perspectives.
-"Ara et miraré les cames."-
Reflex rotulià mínim i panxells moderadament atròfics, el covid li havia afectat la musculatura.
-"Ostres si, ara m’adono."-
-"Tens algun altre símptoma?"-
-"Doncs he notat, no se si és aprensió o real, que conduint a vegades, en rutes perfectament conegudes, tinc dubtes de si haig de girar cap a la dreta o a l’esquerra."-
-"No és impossible, el covid gairebé ho pot fer tot. Si no millora ho haurem de mirar. Però, pensa, que això els hi passa a la majoria dels polítics."-
Va somriure, bon senyal.
Quizá por aquello de "el hambre aguza el ingenio", los profesionales sanitarios estamos incorporando recursos telemáticos a la asistencia. Lo verdaderamente importante es la cualidad emocional empática de la comunicación directa, generadora de contención del sufrimiento y esperanza. Acertado ejemplo. El interés y persistencia del Dr. Morera ayuda a la atribulada esposa y alivia la ansiedad del huidizo enfermo capaz ahora de aceptar la realidad.
ResponEliminaSembla que els metges teniu el do d'empatitzar amb els pacients i amb tothom (tot i no poder-hi parlar gaire), és una sort.
ResponEliminaI que bé que us deveu sentir quan doneu bones notícies als pacients !!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina