HISTÒRIES DE COVID 19 (5) - Narratives

 Era primera visita. Ni alt ni baix, pes correcte, cognoms catalans, vestit de gris fosc, bigoti Clark-Gable. 

-"Permís?"-

Emanava un aire anys cinquanta.

-"Si, si,  passa, i si no t’importa, posa’t bé la mascareta."-

La portava sota bigoti i era obvi que estava deteriorada  i no massa neta. Unes formes exquisides.

-"Edat?"-

-"40 anys."-

-"Quina professió?"-

-"Mestre de primària."-

-"Esport?"-

-"Poca cosa."

-"Fas algun tractament?"-

-"No, no."-

Vaig pensar, ostres dos mestres al matí! Una hora abans havia vist una mestra molt motivada de l’àrea de Girona

-"Quines malalties has tingut?"-

-"Doncs tota la vida he sigut una mica malaltís. Res important. Angines, refredats, tos que s’allargava. Però ara, i potser des de fa tres anys, cada matí expectoro en gran quantitat."-

-"De quin color?"-

-"Groguenc."-

-"Fa mal olor?"-

-"No, no."-

-"N’has fet fotos?"-

-"No."-

-"El pròxim dia porta’ns."-

Després d’auscultar-lo: 

-"Mira, l’auscultació és molt normal, però per història clínica podries tenir bronquièctasis, que són dilatacions de bronquis que s’infecten més fàcilment."-

-"I això com s’arregla?"-

-"Primer de tot s’ha de confirmar, i per això cal fer un TAC. Et veuré la setmana vinent. T’has fet la PCR o algun test de covid?"-

-"No, no."-

-"Mira, a mi m’aniria bé que t’ho fessis. Aquí a la clínica costen 30 €. I així el pròxim dia et podré fer una espirometria per veure’t la funció respiratòria, si la PCR és negativa. I a tu també et serà útil donat que esteu a punt d’obrir les escoles."-

Una mica nerviós i incòmode, i fent moure nerviosament el coll de camisa, va i diu:

-"És que jo no hi crec en tot això."-

Va començar aixecar el braç esquerre amb timidesa i rígid per adquirir un aire educador/predicador. I va continuar: 

-"...és que ara la narrativa ja no és la narrativa d’abans. He llegit molt sobre la situació actual de la pandèmia i les mesures adoptades i francament no hi crec. Tots plegats hem perdut la llibertat!"-

La mascareta ja li havia caigut del tot.

M’havia equivocat, els aires no eren dels cinquanta, eren dels anys quaranta. 


Comentaris

  1. Com sempre, perfecte la imatge que acompanya l'escrit.
    Per mi els negacionistes són com la baldufa, fent equilibris sobre unes arrels sense terra!

    ResponElimina
  2. A pesar de la capacidad empática y pedagógica del Dr. Morera, el paciente sorprende por su pensamiento concreto, simple y superficial. Le cuesta aceptar la realidad. Se muestra desconfiado y oposicionista. Inquieta imaginarlo como educador. Quizá haya aprendido algo de esta experiencia tolerante pero firme.

    ResponElimina
  3. Còm a sanitària, només puc dir que sobren les paraules. Qui no ha entés el missatge, ja no ho entendrà. El problema és que en el tema d'aquesta pandèmia, no entendre , augmenta el risc de que perdin la vida o que visquin amb seqüeles irreversibles i aleshores ja serà massa tard per "entendre"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars