dimecres, 19 de febrer de 2020

SHY-DRAGER.

Durant molt de temps algunes malalties eren anomenades per noms propis, en general els cognoms del o dels metges descobridors. Menys vegades el noms propis estaven relacionats amb la ciutat o regió on es feien les primeres descripcions.

La malaltia de Shy-Drager té el nom dels metges que la van descobrir, encara que actualment s’anomena Atrofia Multisistemica (AMS).
En la meva opinió, l’ús de sigles és la pitjor opció, ja que amb els diferents idiomes, la Babel es consolida.
Una col·lega de medicina ensopega amb mi i em diu: 
-"Tenim una malalta difícil a la 204, i se li hauria de fer una polisomnografia perquè els familiars diuen que té apnees."-
-"Val, però la veuré un moment abans que li facin la prova."-

Està prostrada al llit. Relativament jove. Uns 55 anys, una cara molt dolça.
-"Que et passa?"-
-"Els neuròlegs diuen que tinc un Parkinson. Tinc tremolor."-
-"¿Com camines?"-
-"Haig d’eixamplar les cames, sinó caic."-
-"¿A l’aixecar-te et mareges?"-
-"A vegades moltíssim."-

Ni li vaig preguntar, la parla no era de Parkinson, era atàxica.
-"Se t’escapa el pipi?"-
-"Sí, des de fa un temps."-

Ja feia anys, en un article de la versió castellana de “Clínicas Médicas de Norteamerica”, en un llistat de causes d’apnees, citaven com a causa rara la malaltia de Shy-Drager. També mencionava la coexistència d’hipotensió ortostàtica, és a dir, hipotensió a l’aixecar-se.
-"Consulteu un altra neuròleg, crec que podria ser un Shy-Drager"-, els hi vaig dir als meus companys de medicina interna. 

Es varen confirmar tant les apnees com el diagnòstic d’aquesta infreqüent malaltia.
George Milton Shy i Glenn Albert Drager, varen descriure i analitzar la malaltia l’any 1960,  tot i que ja s’havia intuït al 1925.
Molt aviat totes les malalties seran anomenades per sigles (per exemple AMS).
Les desambiguacions ocuparan més de 20 rengleres, i la veu robòtica desitjo que sigui almenys tan sensual com la de la meva SIRI.
Si jo hagués estudiat el Shy-Drager com AMS,  mai no l’hagués memoritzat, i per tant mai hauria diagnosticat la malalta.

La Rosa ja m’ho diu,  tinc coses de vell.

divendres, 7 de febrer de 2020

MAI EN SABREM PROU...

A finals dels 70. Havia ingressat la tarda abans en un llit de l’habitació numero 2. 
Uns 25 anys. No era freqüent que pacients joves ingressessin. Atractiu físicament, 1,75 m. aproximadament, educat, enraonar culte, prim, aire romàntic, mans fines, expressives, pàl·lid, somrient en respondre.
-"Hola, com et trobes?"-
-"Bé, molt bé, potser una mica cansat."-
-"En què treballes?"-
-"El meu pare té una empresa tèxtil. Li porto la comptabilitat."-
-"Fumes?"-
-"Mai."-
-"Que és el que t’ha passat?"-
-"Des de fa unes sis setmanes em surten taques pel cos."-
-"A on? "-
-"Just el pijama me les tapa totes."-

Es va descordar el pijama, i es va apujar també els camals. Estava ple d’unes taques violàcies, algunes lanceolades, però també d’altres formes, vinoses de color,  sobrelevades al tacte.
Miri, també les tinc al tòrax, davant i darrere, va dir mentre es treia del tot la jaqueta, també alguna als engonals.
Les més grans podien tenir uns 10 cm però altres no passaven d’un centímetre. En total unes 30 taques disperses.
-"T’han sortit de cop?"-
-"No, progressivament en unes setmanes. Ha estat com una mena d’invasió."-
-"Dolor, picor?"-
-"Gens ni mica."-
-"T’han sagnat?"-
-"No, no."-
-"Algun conegut te taques semblants?"-
-"No."-
-"Viatges exòtics?"-
-"No, vaig anar a Amsterdam, fa dos mesos a veure una exposició de Van Gogh. Ah!, també tinc una taca al paladar, notava una rugositat i l’he vista."-
-"A més a més de les taques, has notat alguna altra cosa de particular? Alguna molèstia..?"-
-"M’he aprimat una mica, un forat del cinturó."-

No en tenia ni idea de quina malaltia podia tenir aquest noi,  la dermatologia no havia estat mai el meu fort.
A l’analítica va sortir anèmia i els limfòcits baixos.
Vàrem consultar el professor Piñol, màxima autoritat en dermatologia, que immediatament ens va acompanyar a veure el pacient.
Es va mirar les lesions amb sorpresa.
-"Has estat a l’Àfrica?"-
-"Mai."-

Adreçant-se a mi, però lluny del malalt: 
-"En sembla que podria tractar-se d’un tumor de Kaposi, descrit a Àfrica, i que va afectar a molt africans entre els anys 50 i 60. Però mai l’he vist tant disseminat. Fes biòpsia Morera, no m’estranyaria que sigui una malaltia encara no descrita."-

Es va biopsiar. Angiosarcoma. Amb metàstasis. Es va traslladar a Oncologia. Al cap de poc la malaltia li va afectar als pulmons, i després es va escampar massivament per tot arreu, a una velocitat mai vista fins aleshores.

Faltava poc més d’un any perquè es descrivís la síndrome d’immunodeficiència humana, la SIDA i més tard es va saber que podia originar una malaltia de Kaposi.