dimecres, 19 de febrer de 2020

SHY-DRAGER.

Durant molt de temps algunes malalties eren anomenades per noms propis, en general els cognoms del o dels metges descobridors. Menys vegades el noms propis estaven relacionats amb la ciutat o regió on es feien les primeres descripcions.

La malaltia de Shy-Drager té el nom dels metges que la van descobrir, encara que actualment s’anomena Atrofia Multisistemica (AMS).
En la meva opinió, l’ús de sigles és la pitjor opció, ja que amb els diferents idiomes, la Babel es consolida.
Una col·lega de medicina ensopega amb mi i em diu: 
-"Tenim una malalta difícil a la 204, i se li hauria de fer una polisomnografia perquè els familiars diuen que té apnees."-
-"Val, però la veuré un moment abans que li facin la prova."-

Està prostrada al llit. Relativament jove. Uns 55 anys, una cara molt dolça.
-"Que et passa?"-
-"Els neuròlegs diuen que tinc un Parkinson. Tinc tremolor."-
-"¿Com camines?"-
-"Haig d’eixamplar les cames, sinó caic."-
-"¿A l’aixecar-te et mareges?"-
-"A vegades moltíssim."-

Ni li vaig preguntar, la parla no era de Parkinson, era atàxica.
-"Se t’escapa el pipi?"-
-"Sí, des de fa un temps."-

Ja feia anys, en un article de la versió castellana de “Clínicas Médicas de Norteamerica”, en un llistat de causes d’apnees, citaven com a causa rara la malaltia de Shy-Drager. També mencionava la coexistència d’hipotensió ortostàtica, és a dir, hipotensió a l’aixecar-se.
-"Consulteu un altra neuròleg, crec que podria ser un Shy-Drager"-, els hi vaig dir als meus companys de medicina interna. 

Es varen confirmar tant les apnees com el diagnòstic d’aquesta infreqüent malaltia.
George Milton Shy i Glenn Albert Drager, varen descriure i analitzar la malaltia l’any 1960,  tot i que ja s’havia intuït al 1925.
Molt aviat totes les malalties seran anomenades per sigles (per exemple AMS).
Les desambiguacions ocuparan més de 20 rengleres, i la veu robòtica desitjo que sigui almenys tan sensual com la de la meva SIRI.
Si jo hagués estudiat el Shy-Drager com AMS,  mai no l’hagués memoritzat, i per tant mai hauria diagnosticat la malalta.

La Rosa ja m’ho diu,  tinc coses de vell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada