MAI EN SABREM PROU...
A finals dels 70. Havia ingressat la tarda abans en un llit de l’habitació numero 2.
Uns 25 anys. No era freqüent que pacients joves ingressessin. Atractiu físicament, 1,75 m. aproximadament, educat, enraonar culte, prim, aire romàntic, mans fines, expressives, pàl·lid, somrient en respondre.
-"Hola, com et trobes?"-
-"Bé, molt bé, potser una mica cansat."-
-"En què treballes?"-
-"El meu pare té una empresa tèxtil. Li porto la comptabilitat."-
-"Fumes?"-
-"Mai."-
-"Que és el que t’ha passat?"-
-"Des de fa unes sis setmanes em surten taques pel cos."-
-"A on? "-
-"Just el pijama me les tapa totes."-
Es va descordar el pijama, i es va apujar també els camals. Estava ple d’unes taques violàcies, algunes lanceolades, però també d’altres formes, vinoses de color, sobrelevades al tacte.
Miri, també les tinc al tòrax, davant i darrere, va dir mentre es treia del tot la jaqueta, també alguna als engonals.
Les més grans podien tenir uns 10 cm però altres no passaven d’un centímetre. En total unes 30 taques disperses.
-"T’han sortit de cop?"-
-"No, progressivament en unes setmanes. Ha estat com una mena d’invasió."-
-"Dolor, picor?"-
-"Gens ni mica."-
-"T’han sagnat?"-
-"No, no."-
-"Algun conegut te taques semblants?"-
-"No."-
-"Viatges exòtics?"-
-"No, vaig anar a Amsterdam, fa dos mesos a veure una exposició de Van Gogh. Ah!, també tinc una taca al paladar, notava una rugositat i l’he vista."-
-"A més a més de les taques, has notat alguna altra cosa de particular? Alguna molèstia..?"-
-"M’he aprimat una mica, un forat del cinturó."-
No en tenia ni idea de quina malaltia podia tenir aquest noi, la dermatologia no havia estat mai el meu fort.
A l’analítica va sortir anèmia i els limfòcits baixos.
Vàrem consultar el professor Piñol, màxima autoritat en dermatologia, que immediatament ens va acompanyar a veure el pacient.
Es va mirar les lesions amb sorpresa.
-"Has estat a l’Àfrica?"-
-"Mai."-
Adreçant-se a mi, però lluny del malalt:
-"En sembla que podria tractar-se d’un tumor de Kaposi, descrit a Àfrica, i que va afectar a molt africans entre els anys 50 i 60. Però mai l’he vist tant disseminat. Fes biòpsia Morera, no m’estranyaria que sigui una malaltia encara no descrita."-
Es va biopsiar. Angiosarcoma. Amb metàstasis. Es va traslladar a Oncologia. Al cap de poc la malaltia li va afectar als pulmons, i després es va escampar massivament per tot arreu, a una velocitat mai vista fins aleshores.
Faltava poc més d’un any perquè es descrivís la síndrome d’immunodeficiència humana, la SIDA i més tard es va saber que podia originar una malaltia de Kaposi.
Uns 25 anys. No era freqüent que pacients joves ingressessin. Atractiu físicament, 1,75 m. aproximadament, educat, enraonar culte, prim, aire romàntic, mans fines, expressives, pàl·lid, somrient en respondre.
-"Hola, com et trobes?"-
-"Bé, molt bé, potser una mica cansat."-
-"En què treballes?"-
-"El meu pare té una empresa tèxtil. Li porto la comptabilitat."-
-"Fumes?"-
-"Mai."-
-"Que és el que t’ha passat?"-
-"Des de fa unes sis setmanes em surten taques pel cos."-
-"A on? "-
-"Just el pijama me les tapa totes."-
Es va descordar el pijama, i es va apujar també els camals. Estava ple d’unes taques violàcies, algunes lanceolades, però també d’altres formes, vinoses de color, sobrelevades al tacte.
Miri, també les tinc al tòrax, davant i darrere, va dir mentre es treia del tot la jaqueta, també alguna als engonals.
Les més grans podien tenir uns 10 cm però altres no passaven d’un centímetre. En total unes 30 taques disperses.
-"T’han sortit de cop?"-
-"No, progressivament en unes setmanes. Ha estat com una mena d’invasió."-
-"Dolor, picor?"-
-"Gens ni mica."-
-"T’han sagnat?"-
-"No, no."-
-"Algun conegut te taques semblants?"-
-"No."-
-"Viatges exòtics?"-
-"No, vaig anar a Amsterdam, fa dos mesos a veure una exposició de Van Gogh. Ah!, també tinc una taca al paladar, notava una rugositat i l’he vista."-
-"A més a més de les taques, has notat alguna altra cosa de particular? Alguna molèstia..?"-
-"M’he aprimat una mica, un forat del cinturó."-
No en tenia ni idea de quina malaltia podia tenir aquest noi, la dermatologia no havia estat mai el meu fort.
A l’analítica va sortir anèmia i els limfòcits baixos.
Vàrem consultar el professor Piñol, màxima autoritat en dermatologia, que immediatament ens va acompanyar a veure el pacient.
Es va mirar les lesions amb sorpresa.
-"Has estat a l’Àfrica?"-
-"Mai."-
Adreçant-se a mi, però lluny del malalt:
-"En sembla que podria tractar-se d’un tumor de Kaposi, descrit a Àfrica, i que va afectar a molt africans entre els anys 50 i 60. Però mai l’he vist tant disseminat. Fes biòpsia Morera, no m’estranyaria que sigui una malaltia encara no descrita."-
Es va biopsiar. Angiosarcoma. Amb metàstasis. Es va traslladar a Oncologia. Al cap de poc la malaltia li va afectar als pulmons, i després es va escampar massivament per tot arreu, a una velocitat mai vista fins aleshores.
Faltava poc més d’un any perquè es descrivís la síndrome d’immunodeficiència humana, la SIDA i més tard es va saber que podia originar una malaltia de Kaposi.
Quina historia conmovedora gracies
ResponEliminaLes punxes de la vida són més dures que les de les roses, per això la rosa re la imatge les ha canviat!
ResponElimina