CRISI.

 Ara diuen que tornarà la crisi. Els titular d’alguns diaris d’avui diumenge ho destaquen.
Molts historiadors des de Toynbee al mateix Marx ho han teoritzat.
Ara mateix hi ha una pugna als diaris europeus,  tant Piketty com Varoufakis practiquen l’esgrima oratòria proposant solucions oposades. 
Algunes veus escasses, des de les llistes de Forbes, com per exemple Warren Buffett, proposarien “el buenismo” que ben pocs estan disposats a seguir.
I els metges?
Els metges, juntament  amb les farmacèutiques anem avançant ràpidament amb els diagnòstics i tractaments de les malalties, gràcies a la ultimes tecnologies aplicades a la salut.
Evidentment això implica un augment considerable de les despeses en el àmbit sanitari.
Per bé o per malament, els metges en general, sempre estem al marge de qualsevol guany generat en aquest macronegoci.

Per què parlo de crisi?
Perquè recordo la crisi passada, iniciada sobre els anys 2008.
Tinc una anècdota d’aquella època.

Una tarda a primera hora, un pacient no acompanyat, corbata italiana, impecable vestit de gales de qualitat.
-"¿Su edad?"-
-"61 años."-
-"¿Fuma?"-
-"Solo puros."-
-"¿Su profesión?"-
-"Notario."-
-"¿Por qué consulta?"-
-"Hace tiempo que no me hecho ninguna revisión."-

Aquella tarda vaig veure tres notaris.
El segon:
-"Per què ve?"-
-"Per que la meva secretaria diu que estossego."-
El darrer:
-"¿Qué edad tiene?"- 
-"63 años."-
-"¿Fuma?"-
-"2 cajetillas."-

Tòrax ample, llavis carnosos, mocador a la butxaca, anells 3 ó 4, ulleres amb el màxim de diòptries, veu ronca.
-"¿Y por qué viene?"-
-"¿Pregúnteme por que no vine antes?"-

Uf! Ja havia acabat. 
Era quasi estiu i la claror em deixava veure les palmeres i el jardí.
Vaig repassar la tarda.
Tres notaris? 
Era una situació francament excepcional, era un col·lectiu que fins a les hores no disposaven ni un minut lliure.

Era la crisi!