SPLEEN.

 
Spleen, literalment vol dir melsa en català.

La melsa és un òrgan de forma ovoide situada simètrica del fetge al costat esquerre i té funcions bàsicament hematològiques. Aquesta funció no té res a veure amb el sentit que li va donar Baudelaire.

Ell es referia a una atmosfera melancòlica que envaïa els hereus burgesos del final de segle XIX, afectats directa o indirectament per l'epidèmia de tuberculosi a Europa, batejada durant aquest període com la pesta blanca, "mal de viure" o "mal du siècle", on es mitificava la malaltia i fins i tot es creia que el seu patiment provocava "raptes" de creativitat o eufòria més intensos a mesura que la malaltia avançava, fins al punt de produir-se una fase final de creativitat i bellesa supremes just abans de la mort.

Bé això era la teoria, és probable que l'Spleen estimulés el geni creatiu, especialment i potser si s'hi barrejava el sexe i l'absenta.

En aquests moments de pandèmia mundial per covid, i salvant les distàncies i les enormes diferències, la condició de tristesa, d'angoixa, melancolia i aprensió que experimenten milers de persones un cop superada la malaltia a conseqüència de la Pandèmia, pot formar part de l'ampli espectre de símptomes multiorgànics que configuren la denominada síndrome Post-Covid o Long Covid.

Estic segur que aquest present de mascaretes, hidroalcohòlic, distancia, restricció social, i por, no ha afavorit ni el clima de romanticisme, ni esclat creatiu similar al segle XIX.
Les terribles conseqüències econòmiques i sanitàries actuals no estimulen ni l'art ni la psicodèlia i si en canvi els antidepressius. Les estadístiques ho diuen.