FERROCARRILS.

La Carme els va fer passar. El pacient anava al mig, prim com si conservés la postguerra en el seu cos.
Potser era el vestir, tot ell com tret d’una fotografia en blanc i negre. 
Caminava mínimament vacil·lant de forma que fins que el vaig tenir a prop no em vaig adonar que duia entre les mans un basto plegat, blanc. 
Era cec. 
La dona a l’esquerra no va dir res en tota la visita, segurament per timidesa. Almenys deu anys més jove. A la dreta, el seu fill, alt, catalano-parlant, “millenial”, segurament és el que havia generat la petició d’una segona opinió.
Per l’adreça fronterera, nord de Catalunya, vaig pensar: antic ferroviari.

-"Hem portat el meu pare per una segona opinió, li han dit que te una fibrosi pulmonar. Volíem saber si el diagnòstic i el tractament és el correcte."-
-"Hola, ¿cómo està?"- , dirigint-me al pacient. -"Que edad tiene?"-
-"72, pronto cumplo 73."-

-"¿Fumó?"-
-"Nunca."-
-"¿En que trabajó?"-
-"Soy ferroviario, pero mi trabajo consistía en limpiar los vagones por dentro."-

Va intervindre el fill:
-"Sí, el meu pare és cec per exposició crònica a metanol. L’obligaven a utilitzar-lo per així netejar més a fons. És molt bèstia!"-
-"Si molt bèstia"-, vaig dir. -"¿Utilizaba también otros productos?"-
-"Si, si, de toda clase."-
-"¿Se acuerda de alguno?"-
-"No, no."-

El pacient estava força absent, potser per la malaltia o potser perquè aquesta situació ja l’havia viscut abans.
-"Vamos a mirar como está de oxígeno."-

 Li vaig posar el pulsioximetre: 96%.
En repòs clar, si l’haguéssim fet caminar hauria baixat ràpidament.

-"Hem portat l’últim TAC"-, em va dir el fill.
-"Ah, molt bé, a veure?"-

Vaig mirar el TAC. 
Efectivament tenia una fibrosi pulmonar molt avançada, que nosaltres en diem un patró en  “honeycombing”, que afectava sobretot al pulmó dret. 
Però hi havia dos detalls que cridaven l’atenció i no quadraven amb les troballes habituals de la fibrosi pulmonar:
1. Les lesions començaven a l’àrea apical, sobretot dreta.
2. La part superior del pulmó esquerre estava gairebé preservat.
Vaig reflexionar. Havia vist coses similars en la meva experiència professional, a l’època que la silicosis malauradament era freqüent. Curiosament en aquests pacients, la distribució de las lesiones pulmonars variaven segons la posició del treballador o el lloc de treball dintre de la mina.
-"¿Trabajaba agachado?"-
-"Si, casi siempre."-
-"¿Y de que lado?"-
-"Del derecho, porque soy diestro. Nos obligaban a limpiar sobretodo la parte inferior de los asientos."-
-"¿Qué les ha dicho el especialista?"-
-"Que tengo una fibrosis pulmonar por metanol."-
-"Bueno por metanol probablemente no sea, pero si por los otros productos químicos o incluso abrasivos que seguramente utilizaba."-

Cap especialista li havia dit al pacient que l’asimetria que es veia al TAC demostrava sens dubte que la inhalació laboral era la causa de la fibrosi.
Els vaig tranquil·litzar una mica : 
-"El hecho que tenga el lobulo superior izquierdo poco afectado mejora el pronóstico."-

El fill va posar cara d’alleujament. 
-"Me gustará verlos el año próximo."- 
-"Si que vendremos."-

... i el fill va afegir: 
-"Vostè també pot acostar-se, tenim les cales més maques i més solitàries de tot Catalunya."-

Tot plegat factures antigues de la postguerra.