PERLADO.

Tinc molt bona memòria pels casos clínics. Mai he entès com en l’àmbit acadèmic d’avui en dia el resident ha de llegir la historia clínica. 
En la meva època la podíem recitar del dret i del revés sense equivocar ni una sola coma.
La historia clínica sovint és fonamental per fer el diagnòstic i el seu domini t’aplanarà el camí per orientar la malaltia.

En canvi tinc poca memòria per las fesomies i encara menys pels noms. 
No és estrany que al saludar un pacient per primera vegada li pregunti:
-"L’he visitat abans?"-
I així m’estalvio moltes planxes...

Un dia un conegut de l’àmbit sanitari per el que jo tenia simpatia i que veia amb una certa freqüència, em va portar a la consulta el seu cunyat.
Tant punt va entrar al despatx,  em vaig adonar que no recordava el seu cognom, i imperceptiblement vaig començar a suar. 
Sabia que era un cognom poc freqüent i també curiós, d’aquells que no s’obliden fàcilment.
Salutacions, paraules amables, divagacions i començo a fer la historia clínica del cunyat.

-"¿Qué edad tiene?"-
-"Acabo de cumplir cuarenta."-
-"¿Tiene hijos?"-
-"Uno."-
-"¿Cual es su profesión?"-
-"Abogado."-

Mentrestant jo estava poc concentrat intentant recordar el cognom del meu conegut.

-"¿Toma algun fármaco?"-
-"De vez en cuando salbutamol."-
-"¿Cual es el motivo de la consulta?"-
-"Durante la infancia tuve asma y al hacerme mayor desapareció. Pero ahora, de vez en cuando, tengo una opresión en el tórax y tos."- 
-"¿Expectora?"-
-"Pues si, y esto es lo mas peculiar. Con gran dificultad consigo expulsar unos esputos muy pequeños, de milimetros, y muy viscosos."-
-"¿Cómo perlas?"-
-"Sí, exacto, como pequeñas perlas."-
-"Ah! los neumólogos le llamamos a este tipo de expectoración, esputos perlados."-

Just acabo de pronunciar la paraula “perlados” quan de cop i volta em ve al cap el cognom que se m’havia esborrat de la memòria, el meu conegut es deia...Perlado!!.

Semblava impossible la coincidència, ni jo mateix m’ho creia.
Ja molt més relaxat, vaig continuar fent la visita.