dissabte, 29 d’abril de 2017

JOCS PROHIBITS.

El títol està agafat d'una pel·lícula entendridora i trista de René Clément, “Jeux Interdits”, que va obtenir el Lleo d'Or a Venècia  al 52, i que com es diu ara, s'hauria de “revisitar”, i obligadament.
Haig de confessar que la memòria m'estava traint per què em pensava que es basava en una petita novel·la de Jean Cocteau, i no és així, em confonia amb “Enfants Terribles”, també protagonitzada per nens, de la que n'havia llegit la versió catalana un estiu a pagès, als meus 13 anys, i de la pel que sembla només en recordo de les magnifiques cobertes  color carabassa brillant d'Edicions Proa.
Ja no m’allargaré més en aquesta divagació sobre el títol, més que en mencionar que la música simple i contagiosa  del film de Renè Clément està interpretada per Narciso Yepes, i  composta pel compositor català, Ferran Sor i que no sé per quin motiu s'escamoteja.
Dir que “Enfants Terribles” de Cocteau,  també va tenir el seu film, d' Henri Melville. Tot cineclub, carrer Mercaders, quant era jove.

La anècdota  té en comú amb les obres que he mencionat, que els protagonistes del meu “post” eren nens, els joc eren prohibits i que estaven niuant  una tragèdia.
1974, sala de medicina, planta segona, a la Vall d’Hebron, un noi de 15 anys, ascites, petit basament pleural. 
Per laparotomia, el primer cas que n’hagi vist, n'he vist pocs, es va diagnosticar d’un mesotelioma del peritoneu.
És una malaltia neoplàsica, molt maligna d'origen en el peritoneu, la capa de “cel·lofana” que embolica els budells i les vísceres abdominals. 
És molt rar, potser menys 1 per milió d'habitants i any,  amb tendència a disminuir des de la prohibició de l'amiant.
Com s'havia exposat a l'amiant?
I com és que tant jove.?
No va ser fàcil esbrinar-ho.
De molt petits, dels 4 als 7 anys, els nens d'una classe d'un col·legi de l’extraradi, havien descobert  que a un descampat hi havien una pila de sacs. 
Era una superfície flonja, i si es despullaven i es rebolcaven, la fibra de l'amiant els produïa una mena de frisança o picor agradable, i s’hi estaven hores, jugant, fent tombarelles, barallant-se, i així cada dia. 
Que el mesotelioma fos peritoneal i no pleural, com son els més comuns en els treballadors, estava probablement relacionat amb el joc infantil. Mai ho sabrem, però quasi segur.
La malaltia era, de fet encara és, indeturable i els jocs prohibits acabaren en tragèdia.
Una altra vegada, “Eren els sacs”.

Escolteu per YouTube a Yepes, es com un conjunt de cercles que no es clou i quan es clou et sap greu que no sigui infinit. Ferran Soro i Montané, (1978-1839) no va ser profeta a la seva terra i descansa al Cementiri de Montmartre. 
Li han dit el Beethoven de la guitarra.

Publica un comentari a l'entrada