divendres, 26 de maig de 2017

CONVERSA.


Sortia del restaurant, al migdia.
Hi vaig relativament sovint per que esta a prop de la consulta. Generalment no disposo de massa temps, vaig ràpid, ja que tinc uns 30-40' entre la consulta del mati i la de la tarda.
No fa massa, al final de l'estiu passat, em quedaven uns 30 minuts per a reprendre la consulta. 
Unes poques cadires a fora al jardí que té el restaurant, i un sol agradable. Em vaig asseure, eren uns minuts relaxats.
No havien passat un parell de minuts i a la taula del costat se m'asseu un senyor que també acabava de dinar.
Es treu una cigarreta, em mira, i em pregunta educadament:
-"L'importa que fumi una cigarreta?"-
(Hi tenia dret, aquelles tauletes estan concebudes per això).

-"No, no, faci, tot i que soc especialista d'aparell respiratori, i un gran enemic del tabac."-
-"Gràcies."-
-"No s'ho prengui malament. Però jo ja sé del que m'haig de morir."-
-"Si?"-
-"Si, arrossego de fa un parell d'anys un càncer de fetge. Els metges, fan cara pessimista quant em veuen."-
-"El veig serè"-
-"Si, si. He passat dels setanta, els meus dos fills ja son grans i estan ben situats, he viscut, no em puc queixar."-

Jo no sabia massa que dir davant d'aquesta revelació espontània.
-"Això vol dir que te la consciencia tranquil·la."-
-"Com ho sap?"-

Em vaig encongir d'espatlles
-"Si te raó, he treballat tota la meva vida, i no he fet putades a ningú. Una cosa em sap greu, la meva dona, que és aragonesa, no m’entén. No es fa càrrec de la meva resignació."-

En aquells moments va sortir del restaurant, una senyora, més o menys de la mateixa edat.
-"Oye, que piensas hacer?"-
-"Nada, estoy conversando con este señor."-
-"Asi no te vienes?"-
-"Tardo un poco, ya sabes que el coche lo tenemos en la esquina." --"Yo me vendré andando."-
-"Pues adios."-
-"Vivim a prop. Després hi vaig caminant. És agradable. S'ha fixat? Ja va de negre, ja va de dol per a mi."-
-"Potser no es això."-
-"Si, si, les dones son així."-
-"Ha menjat de gust? Canviant de tema."-
-"Si, conservo la gana. Jo em dic S. I vostè."-
-"Em dic Morera."-
-"L’importaria donar-me el telèfon."
-"No ( li dono). Però soc pneumòleg, no oncòleg."-
-"Ja ho sé, és per si un dia vol dinar amb mi."
-"Ah, be, truqui’m."-
-M’acomiado d’ell, -"ja em toca anar a la consulta."-
-"A reveure. Ha sigut un plaer."-
-"Igualment."-

Al cap de pocs dies el vaig veure assegut, cara de fatigat, a una jardinera, molt a prop de l’estàtua de Rafael Casanova, el dia onze de setembre, minuts abans de la concentració. 
Em va sembla que anava sol. No em vaig atrevir a dir-li res.
El seu segon cognom és especial, té un doble sentit, els dos significats li escauen.
Qualsevol dia ens tornarem a trobar

Publica un comentari a l'entrada