L’HOME QUE FUGÍ A L'ÀRTIC.

31 de desembre. Mitja tarda. Un guasap de J.B. Em vaig alarmar una mica.
Ja fa dos anys, per Novembre, un dijous al migdia vaig acceptar-lo com a pacient.
La Carmen entra prudentment al despatx.
-"¿Podria ver un extra? Parece que está mal. Se le ve que se ahoga. Además viene recomendado por el Dr. F." (un neurocirurgià amic)
-"Si, si, pásalo ahora mismo."-
Entra caminant una mica vacil·lant. Elegant, se li nota que intenta dissimular la seva situació. 
71 anys. Advocat. Ex- fumador de fa temps. Practica esport, va al gimnàs regularment. 
Poques malalties. La historia és confosa, no queda clar el perquè fa uns pocs dies li havien practicat en un altre centre un cateterisme cardíac, sense que després se li poses un stent o se li fes una ablació.
-"Cada dia m’ofego més, tinc com una pressió a l'estern. No puc omplir els pulmons."-
-"Has tingut febre?"-
-"No ho se, alguna esgarrifança i mal de cap."-

Li poso el pulsioxímetre. Uf, esta només a 84 % de saturació.
-"Et demanarè un TAC urgent. Hauràs d'anar amb cadira de rodes. Probablement t’ingressaré."-
Ja me'n començo a cuidar. Li faig un parell de preguntes dirigides.
Tot va ràpid. En 30' el torno a tenir al despatx.
Et deixo mirant les palmeres. Vaig a RX a veure el TAC. 
El TAC esgarrifós. Pulmons blancs.
Amb el radiòleg: és difícil de dir, pneumònia vírica?, pneumònia intersticial aguda?
-"Tens pistes?"-, em pregunta.
-"No, no tinc pistes"- , fora de que hi ha grip, i fa poc li han fet un cateterisme. 
No ho sé, s’haurà de tractar amb perdigonada, bolus de corticoides, Amantadina, cobrir-lo amb antibiòtics, i esperar els anàlisis i les mostres. 
No en vull allargar amb dades tècniques. Anàlisis no concloents de grip, .., però el malalt va millorar dia a dia, hora a hora. 
Abans de 20 dies, el tenia davant meu al despatx. 
-"Hola, t'estic molt agraït."-
-"No, no m'ho estiguis, hem tingut sort, altres vegades fem el mateix, i..."-
-"Ja, però m'alegro que el Dr. F. em fes venir-te a veure."-
-"Pulsioxímetria % i TAC després de 45 dies, perfecte."-
-"Ja torno a treballar."-
-"Molt bé."-
-"Puc jugar a tenis?"-
-"Espera una miqueta."-

L'he anat controlant, amb molta freqüència. 
Sempre una mica amb un ai al cor. No haver tingut un diagnòstic segur sempre et deixa una certa inseguretat. Però tots els controls son normals.
A mitjans d'octubre d’enguany acudeix a control.
-"M'haig de vacunar de la grip?"-
-"Si, si, clar."-
-"Bé, em vacunaré, però també faré una altre sistema."-
-"Un altre sistema, que vols dir?"-
-"Ah, ja t'ho faré saber."-
Obro el guasap ahir, dia 31.
4 fotografies de neu, bosc pelat i boira. En dues d'elles, es veu una figura humana, coberta amb una casc blanc, conduint un vehicle vermell semblant a una llanxa.

Peu de les fotos:
- Fantàstic Àrtic polar. Feliç any nou.-
-Ets tu?-
-25 km en moto, - 21º ! - 
-Et felicito.-
- Això son 73 anys ben aprofitats!!! I tot gracies a tu.-
- Cuida't!-
- Tranki, aquí no hi ha grip.-


Dimecres agafaré un altre vegada el fonendo després d’uns dies de festa.
Li tinc por. A Catalunya haurem entrat en fase de grip epidèmica.

Cordills! amb en J.B. Va quedar escarmentat!