dimarts, 21 de gener de 2020

UN XISCLE A LA NIT.

Feia una setmana que a la nit havia anat a Urgències per un intensíssim dolor toràcic esquerre. No li van trobar res després de moltes proves i el van enviar a consultes externes.
67 anys, mai fumador, jubilat, havia treballat com a comercial d’una farmacèutica veterinària, vidu, vivia sol. Vestia gavardina, cabells arrissats, educat, ulls sortits, cara d’espantat.
-"Explica’m que t’ha passat."-
-"Jo sempre he estat un home sa, és veritat que sóc d’hàbits sedentaris i que el meu capçalera ja m’ha fet un parell d’avisos pel sucre. La tensió arterial me la controlo amb una pastilla al dia.
Fa una setmana, a la nit, em va despertar un dolor fortíssim aquí dalt a les costelles (es va senyalar el costat esquerre), com una punyalada. Vaig fer un crit esgarrifós, i instintivament vaig encendre el llum i amb la mirada vaig rastrejar l’habitació cercant algun intrús. 
Després em vaig assabentar que el meu xiscle l’havien senti molts veïns.Vaig telefonar el meu fill que em va acompanyar a l’hospital, allí em varen mirar bé i tot era normal. Amb sèrum i analgèsics em varen calmar a poc a poc el dolor."- 

Era un pacient gras, d’1.72 m, 84 kg, l’índex de massa corporal (IMC) de 28,4, obesitat simple.
-"Quin coll de camisa gastes?"-
-"Talla 5."-

L’obesitat era de tronc. La mandíbula superior i inferior eren petites, boca de pinyó. Les parpelles inferiors flàccides.
-"Ronques?"-
-"No ho sé, dormo sol."-
-"Molt bé, no estiguis espantat que no serà res greu, el divendres et farem un estudi de la son, una polisomnografia."-

Al cap d’uns dies. 
-"Hola, mira, sospitava que tenies apnees, però no tantes, en tens 66 per l’hora. Alguna és molt llarga, d’un minut i mig. Malgrat això, el nivell d’oxigen el mantens correctament."-
-"I això explica el dolor que em va despertar?"-
-"Potser sí. Et demanaré un TAC de Tòrax sobretot per examinar les costelles."-

Dies més tard em va portar el TAC, a on s’identificaven uns incipients calls ossis de fractura a  nivell dels arcs antero-laterals de la 2ª i 3ª costelles esquerres.
Una mica presumit em varen venir ganes de dir...: "elemental!"

-"Mira, crec que he descobert el que et va passar: per culpa de les llargues i freqüents apnees, el teu cos reacciona inflant les costelles al màxim per superar el tap de la “gola”. Com arcs excessivament tensats.  No és exacte, ho simplifico perquè ho entenguis millor. 
Les fractures que vas fer espontàniament aquella nit, en repòs mentre dormies, són com les fractures d’estrès descrites en els remers olímpics, per sobreesforç."-
-"I per què les de l’esquerre?"-
-"Que ets esquerrà?"-
-"Esquerrà i d’esquerres -, va fer amb un somriure de conill.

El malalt disciplinadament ara fa tractament amb CPAP, i s’ha aficionat molt al senderisme que practica sempre que pot.

I està llegint les obres completes del Pla.