HISTORIES DE COVID19 (2)


23 de Desembre del 2019, vigílies de Nadal, consulta menys plena que de costum. 
La gent està fent les compres d’aquests dies.

El següent pacient, no és exactament un pacient, entren un noi i una noia d’uns 30 anys, preocupats, tímids.
-"Venim a veure si vostè ens pot ajudar, el nostre pare està ingressat a l’hospital N..."-
-"Seieu. Faré la historia clínica com si fos ell."-
-"D’acord."-
-"Quina edat té el vostre pare?"-
-"62 cap als 63."-
-"Fuma?"-
-"Ha estat fumador d’un paquet diari fins fa tres mesos."-
-"De que treballa?"-
-"De manteniment a una indústria."-
-"Està exposat a inhalacions tòxiques?"-
-"No, no, però el dia abans havia estat netejant en una nau."-
-"Medicació?"-
-"Pren un IECA i un beta-bloquejant. (el fill és sanitari). Té una hipertensió controlada."-
-"Practica esport?"-
-"No, no, però està en forma."-
-"Quines malalties ha tingut el vostre pare?"-
-"Poques, la hipertensió i una mica de colesterol."-
-"I que li passa ara?"-
-"Doncs fa uns quatre dies va tenir un cruiximent general, febreta i diarrees. Al vespre se’n va anar el CAP. Li varen fer un electrocardiograma que era normal i una radiografia de tòrax normal. Si vol després li passo per guasap. El van enviar a casa amb el tractament d’una aspirina diària. A l’endemà va començar a dir que s’ofegava, i el varen ingressar a l’hospital. Ara, porta 2 dies ingressat i està molt greu. Li falta oxigen i té una pneumònia bilateral."-
-"Us agraeixo la confiança. No us hi puc fer res, podria ser una grip molt agressiva complicada. L’equip que el porta és bo i l’hospital també."-
-"Si, d’acord, però ens agradaria estar en contacta amb vostè per explicar-li com va tot."-

Vam quedar d’acord i cada dia m’anaven informant de l’evolució.
Cada vegada necessitava més oxigen. Em varen enviar tres TACS, (el fill era bo en informàtica i com sanitari tenia alguns avantatges).

El 3 de gener, quan portava 13 dies ingressat va morir. 

L’evolució entre el primer TAC i el darrer va ser brutal, amb pocs dies li van augmentar molt les lesiones, i va desenvolupar una fibrosis amb destrucció pulmonar, com jo mai havia vist abans, en tant poc temps.

Vaig pensar que aquesta clínica em recordava molt l’epidèmia de SARS del 2002, a Xina, de molt elevada mortalitat. Aleshores, jo havia revisat en profunditat la bibliografia, ja que tenia por que pogués arribar aquí. 
En aquella ocasió havia mort molt personal sanitari. 

El Dr. Carlo Urbani, epidemiòleg de l'OMS, va ser el primer que va identificar el SARS com una nova malaltia vírica i altament contagiosa. Tot i que es va infectar i va morir amb la SARS als 46 anys, el seu avís precoç a l’OMS va dur a una resposta ràpida i global que salvà nombroses vides. 
Com a mostra de reconeixement es va afegir el seu nom al virus del SARS, soca Urbani.

Quan a finals de gener varen començar les noticies del coronavirus de Xina, vaig trucar al fill amb qui mantenia contacte.
-"No podria ser que el teu pare hagués mort de coronavirus?"-
-"No, no, encara no existia al desembre."-

Vaig trucar també al Cap de Servei de l’hospital on havia estat ingressat.
-"No has pensat que el pacient X podria haver tingut el Covid-19?"-
-"No, no ho havia pensat. Però tens raó. Ho tindré present, ho investigaré."-

Posteriorment m’he assabentat que la filla té anticossos del Covid-19. 
La historia encara no esta acabada.

Recentment el fill em va dir: 
-"Dr. Morera, potser si que tenia raó, ha sentit les noticies d’un cas de Covid-19 a França el mes de desembre?"-
-"Si, ho he sentit, i cada vegada tinc més clar que el teu para va morir d’això."-

A octubre del 2019 es varen celebrar a Wuhan els Jocs Mundials Militars d’atletisme que va acollir a més de 10.000 assistents, i sembla que el Mercat de Wuhan és una de les atraccions de la ciutat.
La tempesta perfecte!!

Comentaris

  1. Es triste para el médico no poder sanar. ¡Cuan agradecidos tenemos que estar a todos aquellos que han padecido esta enfermedad, incluso a los que nos han dejado, permitiendo al médico aprender de esta dura experiencia y contribuyendo, así, al conocimiento de este enigmárico virus!

    ResponElimina
  2. Covid-19 o el curs natural de la vida i de la mort...

    Molt interessant l'escrit!!!

    ResponElimina
  3. És empipador que mesos després ens costi canviar el comportament social, com si tot fos un mal somni. Torno de viatge amb l'AVE i m'he hagut de resistir moltes vegades en un matí a donar la mà, a parlar a pocs centímetres de distància i a demanar l'ús de la mascareta als interlocutors, gent benestant. No cal dir que invitar-los a gel per les mans resultava com exòtic...

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada