AVERANY.

Seixanta anys. Administrativa. Vestida de negre. Aprensiva. 

-"Hola, le vengo a llevar los resultados de mi ITV."-

Aquesta malalta l’havia visitat unes dues setmanes abans. Venia per un dolor atípic a hemitórax esquerre, fumadora  d’unes 15 cigarretes diàries. Estava prenent metformina per una incipient diabetis.

-"Aquí tiene el resultado del TAC. Ya me he leído el informe y pone cosas malas."-

Vaig llegir l’informe. Emfisema centroacinar moderat limitat als lòbuls superiors i alguna reticulació a les bases. No eren lesions greus.

-"¿Me voy a morir?"-

-"No, no, usted tiene un poco de enfisema en la parte superior de los pulmones y esto que pone de reticulación en las bases habrá que vigilarlo pero no es grave. Y además su función respiratoria es casi normal. Lo que tiene que hacer es dejar de fumar, y vamos a hacer un seguimiento durante los próximos meses para ver la evolución."-

-"Usted siempre asusta!"-

Els meus anys d’experiència professional m’han ensenyat que no cal espantar innecessàriament els pacients i aquest és un principi que conservo com una regla d’or. Per tant intento donar les millors noticies possibles, i tinc diferents trucs per aconseguir-ho, que he anat adquirint amb el tracte continuat amb els pacients.

-"No, no es verdad señora. ¿Por que me dice esto?"-

-"Hombre, porque usted hace años visitó a mi esposo, y le dijo: si no dejas de fumar y no te adelgazas, no llegarás a los cuarenta."-

Em va venir al cap com un flash la imatge del pacient, era un home jove amb obesitat mòrbida, que fumava 40 cigarretes diaris i tenia un SAOS sever

-"¿Y que ocurrió?"-

-"Que a los 39 años tuvo un infarto."-

-"¿Y murió?"-  (em sentia fatal, com un bruixot malvat)

-"No, no, murió a los 60 años de un ictus."-

Vaig pensar que en aquella ocasió m’havia saltat a la torera la meva regla d’or.

-"Uf!, bueno, quedamos en que la veo en seis meses para hacerle un control. Esté tranquila que no tiene nada grave, y por favor, intente dejar de fumar, se encontrará mucho mejor."-

-"Lo intentaré doctor. También quería decirle que he venido a verle a usted porque sabia que me diría la verdad."-

Els metges hem de ser molt curosos amb les paraules i amb les expressions que utilitzem. Un professor de medicina interna que teníem a la facultat sempre ens explicava que nomes amb l’expressió de la cara del metge un malalt podia entrar en pànic.

Penso que hem de millorar la forma de comunicar.


Comentaris

  1. M’ha semblat molt interessant i penso com tu, que hem de millorar molt la manera de comunicar-nos amb el pacient. Tot i que he aprés al llarg de la vida professional, hagués agraït unes classes a la facultat sobre aquest tema. Gràcies

    ResponElimina
  2. Crec que tens el do de mirar les coses en positiu i transmetre pau i això val molt i és molt important per un malalt que està perdut i te por...
    Moltes felicitats!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada