L’OU O LA GALLINA.

Dècada dels noranta. L' Ou o la Gallina era un programa en directe, de debat, que s’emetia per TV2  dissabte vespre, una mica fora de “prime time”. 
Crec que en aquell moment s'estava a punt de publicar una normativa per a prohibir o limitar el fumar  a restaurants i a discoteques.
El programa el conduïa Ramon Miravitllas, periodista de prestigi que ha fet premsa, radio i televisió.
Durant uns 15 dies em van estar preguntant per telèfon si volia anar i vaig tenir la sensació que buscaven un "agressiu" per escalfar el debat. 
Tema del programa, o al menys el titular: Drets del Fumador.
Passar per maquillatge, presentacions, regles de joc, advertència de que qualsevol intervenció llarga, s’interrompria.....
Només coneixia a un dels assistents, a Lluis Salleras, pediatra, en aquell moment director de Salut Publica de la Generalitat.
Hauria de creure en la imparcialitat del conductor del programa, però la composició era desigual.
Hi participava el Moncho Alpuente, avesat als “media”, agitador de la “movida madrileña”, jo no el coneixia, però era respectat com músic de conjunts de rock, escriptor i lletrista.
Era president fundador d'una associació pro-drets del fumador. 
També hi participaven en el debat, un divulgador de ciència, que tenia un programa a televisió, i era expert en tertúlies televisives.
Hi havia un representant del gremi de les Tabacaleres, un representant d'Hosteleria, un pacient laringuectomitzat per càncer de laringe i no recordo si algú més.
El programa era llarg.
Després d'una introducció sobre la nova llei, va donar la paraula al Moncho Alpuente. 
Per a ell no va comptar el límit de temps: segons Alpuente, la llei restringia la llibertat personal, però a més a més es va passar del tot en la seva intervenció, ja que va donar a entendre que no estaven demostrats el perjudicis del tabac. 
Això jo no ho podia tolerar!
Molt educadament, Salleras, lògicament, defensava la nova llei.
El científic divulgador, suposadament paladí de la neutralitat, no es va mullar.
El pobre pacient amb càncer de laringe, repetia com si fos un “mantra” ben aprés, que el tabac perjudicava només quant superaves el paquet diari.
Els representants de Tabacalera i Hosteleria, anunciaven catàstrofes econòmiques. 
Alpuente i jo, agressius mútuament. Fins l'hora de descans.

Al descans del programa, tabac i whisky, i encara més tensió entre el Moncho i jo.
En Salleras se m'acosta: 
-"Per favor Morera, no siguis tant agressiu amb el Moncho."-

Segona part: el moment més tens, potser ara me'n penedeixo.
En un moment donat del debat li vaig etzibar: 
-“Tu Moncho, como escritor mediocre que eres, es lógico que te hayas buscado un sistema más fácil de ganar dinero”.-

Miravitlllas va intentar recuperar  l’arbitratge, però ja havia aconseguit al menys un dels objectius que volia, “un plató escalfat”.
Salleras, a l’acabar el programa em va dir: 
."Morera, sort n'hem tingut de tu, si no se'ns mengen."-

En Moncho ha mort ara fa un any d'un infart de miocardi, als 65 anys, i va tenir obituaris elogiosos. Per YouTube, avui el buscaré, sé que com a personatge contracultural va ser bó.
Moncho, segons un article de El País l’any 2000, va reconèixer públicament que cobrava de Philip Morris.