DETALLS.
Un amic em diu:
-"se’t notava que a les guàrdies t’ho passaves molt bé."-
No és ben bé això, però en aquella època, anys setanta, ara impensable per un resident actual, que li és més fàcil demanar un TAC d’abdomen que fer la historia clínica o explorar el pacient, nosaltres disposàvem de pocs medis per a explorar vísceres internes, època de transició, una medicina moderna però, encara faltaven molts avenços. Les guàrdies eren tot un repte.
Box número 6. Una noia jove, d’uns trenta. De l’Aragó, origen rural. Ara treballava al mercat de Gràcia. Descarregava caixes de fruita.
-"T’has donat un cop a la panxa?"-
-"No li puc dir. No n’estic segura."-
Tot de cop li ve un dolor a l’abdomen molt fort, que la fa doblegar. Es mareja.
L’amiga que l’acompanya:
-"Estàvem al mercat i li ha vingut una basca. Ha buscat de seguida una cadira. Hem agafat un taxi per venir."-
La malalta esta molt pàl·lida. Gairebé no pot contestar les preguntes. Es col·loca la mà a la banda dreta de la panxa.
-"Et fa molt mal?"-
Sense obrir els ulls
-"Si, si molt.. Vull vomitar."-
-"Aguanta una mica."-
La infermera, veu baixa:
-"Costa trobar-li la pressió i el pols."-
Li aixeco la brusa i li baixo la faldilla deixant-li l’abdomen al descobert.
La infermera la tapa amb un llençol.
-"I aquesta urticària?"-
-"No ho se, no la tenia abans."-
L’amiga:
-"No para de rascar-se des de que hem agafat el taxi."-
Dic :
-"Feu-li un hemograma.(la punxen). Sèrum fisiològic i un parell d’ampolletes de Reargon, i una Neo-Melubrina directe, i aviseu ara mateix a cirurgia. Que preparin una laparotomia urgent!"-
-"Teníeu bestiar, a casa vostre, al poble?"-
Quasi amb gest de que no la molestés:
-"Nosaltres érem pobres, però si, la gent en té."-
-"I gossos, que en teníeu?"
Amagant un somriure:
-"Si, el Negre, encara l’enyoro."-
-"Està fet l’hemograma?"-
-"Si, leucocitosi de 15.000, eosinòfils de 15 per cent."-
Tots sospitàvem el mateix diagnòstic: Dolor sobtat, col·lapse, urticària, eosinofília, origen rural....
-"Traslladeu-la a cirurgia sense perdre un segon."-
Urgències Cirurgia estava a 20 metres. Cirurgians tots ells molt ràpids i experts.
-"No t’espantis. T’operaran i et curaràs."-
-"De veritat m’ho diu?"-
-"I tant que si!"-
-"Que tinc?"-
-"Se t’ha trencat un quist hidatídic que tenies al fetge."-
Mitja hora desprès trec el cap per cirurgia.
Una infermera:
-"Si, s’ha confirmat Morera. Encara estaran una bona estona amb la intervenció."-
Més tard, ja pujant l’ascensor junt amb els residents per anar a sopar:
-"si, si, tots els detalls lligaven."-
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada