QUARTANA.

Primavera del 71. Urgències de la Vall d’Hebron. 
Malalt del Carmel. Metal·lúrgic. Amb barba d’una setmana, mal aspecte, abatut, tot i que fort de complexió. L’acompanya la seva dona. 

-"Doctor estem molt preocupats. Cap metge sap el que té."-
-"Que li passa?"-
-"Els matins està bé. Arribant a la tarda li entren unes esgarrifances terribles."-
-"L’hem de tapar al menys amb 4 o 5 mantes. Es posa a suar fins al punt que em fa por de que es deshidrati."-
-"Algun altre símptoma?"-
-"Molt mal de cap, haig de deixar l’habitació a les fosques."-
-"Deu tenir febre?"-
-"Si, clar, ha arribat a més de 41 graus."-
-"I que li doneu?"-
-"Piramidon, però no li fa res."-
-"Després al fer-se clar, la febre se li en va, s’eixoriveix. Seria perfecte si no fos que a l’endemà..."-
-"Que?"-
-"La mateixa pel·lícula. Però és molt curiós. Al tercer dia treva. Sembla que s’hagi curat, com després d’una grip forta, però al quart dia “nuestro gozo en un pozo”, no falla, torna a repetir-se tot, les esgarrifances, el mal de cap.... Ja portem així quatre cicles."-

La dona era espavilada, va utilitzar la paraula cicle. L’havia encertat ella sense saber-ho.
-"Si, per això se’ns està aprimant i fa aquesta fila. Va sense afaitar de dues setmanes."-

La dona ho havia abocat tot. No ens havia deixat ni preguntar.
-"Quants anys tens?"-
-"45 anys."-
-"De que treballes?"-
-"Aquí a un taller, al Carmel."-
-"Que hi fas?"-
-"Fem peces per maquinària."-
-"Soldes?"-
-"Si, si molt de tant en tant."-

Jo mentrestant li feia preguntes, li baixava el pijama per explorar-lo.
-"Li ha picat algun insecte?"-
-"No que sapiguem."-
-"On feu vacances?"-
-"Ui, al Montbau, tenim un fill de 12 anys que volem que tingui estudis."-
-"La mili a on la vas fer?"-
-"A Barcelona, a Capitania. Li arreglava el cotxe a la dona del coronel. En tinc bon record."-
-"Bé, no em dius res de la cicatriu a la panxa."-

La dona va saltar.
-"Ai, perdoni doctor, amb el nervis me n’havia oblidat. Li van treure un tros d’estomac, hi tenia una llaga."-
-"On li van fer?"-
-"Aquí, a l’hospital."-
-"Li van tenir que posar sang? "-
-"Si, quasi mig litre."-

Mentre, li palpava la panxa. Tenia una melsa gran. Que estava anèmic ja ho havia vist abans amb la pal·lidesa de la pell.
-"Teniu algú que us faci vudú?"-
-"Ai doctor, quines bromes fa..."-
-"Si, no en facin cas."-

Jo anava rumiant: això que explica tan bé aquesta dona ja ho he vist abans, és una febre Quartana (2 dies de febre, un de descans i torna al quart). Ho havia vist en un malalt del Clínic, feia uns 3 anys, era un militar destinat a l’Ifni, Àfrica.
Lo del Vudú tenia una base, la malaltia venia de l’Africa, de les terres de la Bruixeria i la Màgia Negra.
Vaig decidir ingressar-lo immediatament.
A l’endemà, just arribar, vaig parlar amb el metge del laboratori dient-li el que cercava, i li vaig demanar que fes un examen en fresc de ”gota grossa”.
Un parell d’hores després em trucava: 
-"Si, es veuen Plasmodiums, com capgrossos en un estanc. On l’ha agafat el Paludisme?"-
-"Després t’ho dic."-

M’ho vaig callar. 
Directe, me’n vaig anar al Servei d’Hematologia. Vaig parlar amb discreció amb el Cap de Servei:
-"Hola, que et porta per aquí?"-
-"Tinc un cas ingressat, sospitós de Paludisme transmès aquí al nostre hospital per transfusió."-
-"Vols dir?, seria el primer cas."-
-"Ja, sempre hi ha un primer. Es fa cribratge del paràsit en els donants?"-
-"No, no està en el protocol."-
-"Teniu algun subsaharià donant?"-
-"Algun comença a haver-hi. "-
-"La data de la transfusió i el nom del pacient te’l dono. Mireu si us queda sang d’aquest lot."-

Al cap d’una estona.
-"No, ja s’ha anat administrant tota la sang d’aquest lot."-
-"Val, haurem d’estar atents. Segur que hi haurà algun cas més."-
-"És probable. Investigarem els donants i els receptors."-

Medicina Interna i Urgències coneixien el cas i estaven alertats.
Van haver-hi mitja dotzena més de casos, i es varen publicar a una revista espanyola el 72. 
A partir d’aquest succés, es varen prendre mesures a tots els Centres, tant de Catalunya com de la resta d’Espanya.
Malgrat tot, a Espanya del 1993 al 2002 se’n varen detectar 31casos. Alguns ja provenien de donants autòctons que havien viatjat a àrees endèmiques.
Ara tot és diferent, i les malalties a detectar en els donants de sang s’han ampliat molt, la tasca dels Bancs de Sang és molt important i complexa.
A l’Àfrica el Paludisme encara avui dia causa 2 milions de morts a l’any. Una xifra terrible. No obstant, avui dia els viatgers no li tenen por.

El malalt de l’historia va respondre bé al tractament. 
A l’alta, la seva dona em va dir: 
-"Tenia raó doctor, era vudú."-