UNGLES GROGUES.
Miro la llista de malalts citats. Aquest nom em sona. Ve a les 18h.
No tinc temps de buscar la història. Ja s’acosta.
Soc poc fisonomista però el reconec immediatament.
Tardo segons a repassar mentalment la seva història clínica i el diagnòstic.
-"Ostres!, quina sorpresa, fa temps que no venies. M’alegro molt de veure’t."-
-"Jo a vostè també."-
-"Més de 6 anys!"-
-"Si, si, quasi set."-
-"Estàs una mica més prim."-
-"Si, menys panxeta. Li vaig fer cas."-
-"Seu. A veure les mans?"-
-"Si, estan com sempre."-
(ungles amples, gruixudes, groc-verdoses, una coloració especial).
-"Tens bon aspecte."-
-"Si, em trobo força be."-
-"A veure, deixa’m el dit." . (Li faig la pulsioximetria).-
-"Quasi perfecte, estàs a 97%." (Fa anys sempre estava entre 91 i 94 %.)-
-"Treballes?"-
-"Si, si, clar. A casa. Pel meu compte." (és informàtic). -
-"Per que vens?"-
-"Realment per a que em faci una ullada. M’he anat controlant fins ara a l’ambulatori."-
-"Ja t’ha vist la Dra I.L.?, eres un del seus pacients preferits. Ens vas portar de cap."-
-"Si, després la vaig a veure."-
Ara te 61 anys. El vaig visitar per primera vegada fa uns 8 anys.
Ens va costar força controlar la malaltia que tenia, era un pacient que ens feia patir per que s’ofegava molt amb l’esforç i a més a més tenia embasaments pleurals bilaterals, (líquid pleural),que no hi havia manera de millorar.
El malalt, tenia un YNS,(Yellow Nails Sindrome) sigles en angles de Síndrome de les Ungles Grogues, una malaltia raríssima, de les que anomenem “orfes”, fins el punt que nomes se n’han reportat 350 casos a la literatura mèdica mundial.
Consisteix amb anomalies anatòmiques i de drenatge del que en podríem dir la tercera circulació, menys coneguda pel profà, que és la limfa, encarregada entre altres funcions, de transportar la grassa absorbida als budells, des d’una “cisterna” ubicada a l’abdomen fins el tòrax.
Els símptomes son inflor crònica de les cames, embassaments pleurals, infeccions bronquials amb bronquièctasis, i ungles que es tornen grogues.
El diagnòstic d’aquest pacient no el vaig fer jo, venia diagnosticat prèviament, i fins i tot ja estava intervingut dues vegades de la pleura.
Repasso l’espirometria del 2012, un 30 % de la capacitat vital, que per altra banda recordava perfectament, perquè al seu dia m’havia més que preocupat.
-"Et fem l’espirometria?"-
-"Per que? Ja sap que estarà igual."-
-"Et demano un TAC?"-
-"Val, com digui."-
-"L’analítica te la demanarà la Dra IL."-
Jo n’havia vist un altre cas igual, l’any 1975 al Vall d’Hebron.
La seva foto està en un Atles d’imatges que vaig publicar aquella època. A la traducció italiana que es va fer del Atles, el meu nom constava com a “Capo di Riparto”, i em va fer molta gràcia.
En vaig fer una edició molt ampliada al 2005 amb el nom de “Ojo Clínico en el siglo XXI”
L’experiència en medicina és fonamental, i t’ajuda sovint a no ser excessivament pessimista, ja que l’evolució dels pacients a vegades és molt millor de l’esperada.
-"Repeteixo, estic molt content de veure’t, i vina més sovint. Ah, però no és el millor moment per portar ungles grogues."-
-"Ai, Dr. Morera, vostè sempre tan de broma..."-
No tinc temps de buscar la història. Ja s’acosta.
Soc poc fisonomista però el reconec immediatament.
Tardo segons a repassar mentalment la seva història clínica i el diagnòstic.
-"Ostres!, quina sorpresa, fa temps que no venies. M’alegro molt de veure’t."-
-"Jo a vostè també."-
-"Més de 6 anys!"-
-"Si, si, quasi set."-
-"Estàs una mica més prim."-
-"Si, menys panxeta. Li vaig fer cas."-
-"Seu. A veure les mans?"-
-"Si, estan com sempre."-
(ungles amples, gruixudes, groc-verdoses, una coloració especial).
-"Tens bon aspecte."-
-"Si, em trobo força be."-
-"A veure, deixa’m el dit." . (Li faig la pulsioximetria).-
-"Quasi perfecte, estàs a 97%." (Fa anys sempre estava entre 91 i 94 %.)-
-"Treballes?"-
-"Si, si, clar. A casa. Pel meu compte." (és informàtic). -
-"Per que vens?"-
-"Realment per a que em faci una ullada. M’he anat controlant fins ara a l’ambulatori."-
-"Ja t’ha vist la Dra I.L.?, eres un del seus pacients preferits. Ens vas portar de cap."-
-"Si, després la vaig a veure."-
Ara te 61 anys. El vaig visitar per primera vegada fa uns 8 anys.
Ens va costar força controlar la malaltia que tenia, era un pacient que ens feia patir per que s’ofegava molt amb l’esforç i a més a més tenia embasaments pleurals bilaterals, (líquid pleural),que no hi havia manera de millorar.
El malalt, tenia un YNS,(Yellow Nails Sindrome) sigles en angles de Síndrome de les Ungles Grogues, una malaltia raríssima, de les que anomenem “orfes”, fins el punt que nomes se n’han reportat 350 casos a la literatura mèdica mundial.
Consisteix amb anomalies anatòmiques i de drenatge del que en podríem dir la tercera circulació, menys coneguda pel profà, que és la limfa, encarregada entre altres funcions, de transportar la grassa absorbida als budells, des d’una “cisterna” ubicada a l’abdomen fins el tòrax.
Els símptomes son inflor crònica de les cames, embassaments pleurals, infeccions bronquials amb bronquièctasis, i ungles que es tornen grogues.
El diagnòstic d’aquest pacient no el vaig fer jo, venia diagnosticat prèviament, i fins i tot ja estava intervingut dues vegades de la pleura.
Repasso l’espirometria del 2012, un 30 % de la capacitat vital, que per altra banda recordava perfectament, perquè al seu dia m’havia més que preocupat.
-"Et fem l’espirometria?"-
-"Per que? Ja sap que estarà igual."-
-"Et demano un TAC?"-
-"Val, com digui."-
-"L’analítica te la demanarà la Dra IL."-
Jo n’havia vist un altre cas igual, l’any 1975 al Vall d’Hebron.
La seva foto està en un Atles d’imatges que vaig publicar aquella època. A la traducció italiana que es va fer del Atles, el meu nom constava com a “Capo di Riparto”, i em va fer molta gràcia.
En vaig fer una edició molt ampliada al 2005 amb el nom de “Ojo Clínico en el siglo XXI”
L’experiència en medicina és fonamental, i t’ajuda sovint a no ser excessivament pessimista, ja que l’evolució dels pacients a vegades és molt millor de l’esperada.
-"Repeteixo, estic molt content de veure’t, i vina més sovint. Ah, però no és el millor moment per portar ungles grogues."-
-"Ai, Dr. Morera, vostè sempre tan de broma..."-
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada