LA DAMA DELS COLOMS.

Ja fa anys que la vaig visitar per primera vegada, i ara fa temps que no ha vingut a veurem.

Al 2005, passava dels setanta, sempre elegant, vestida de negre i amb sobrietat, com d’un dol imaginari, uns quilos de més i una cara arrodonida, sens dubte de lluna plena, somrient, galtes vermelles.
Jubilada, culta, es considera hereva de l’Escola de Bibliotecàries de Catalunya, ja en el període de la desfeta.

-"Hola, doncs perquè ve?"-
-"Hola Doctor, miri, jo en general malgrat l’edat, tinc bona salut. Visc al barri de sempre del que estic enamorada, el barri de Vallcarca, com vostè sap es un barri molt costerut i darrerament m’ofego caminant a les pujades."-
-"Té tos?"-
-"Una mica."-
-"Ha tingut febre?"-
-"No, no."-
-"Menja?"-
-"Amb la mateixa gana de sempre."-
-"He anat a l’ambulatori, m’han fet una radiografia, i m’han aconsellat que anés a veure a un especialista. Per això he vingut."-

Em miro la radiografia. Evito arrufar el nas. “Infiltrats” com de coto fluix als dos pulmons, no compactats.
Sense dades no era fàcil. Estrictament el diagnòstic diferencial poden ser un munt de malalties. Infecciós no ho semblava.

-"Té ocells a casa?"-
-"No, ocells no. Però la meva balconada sempre està plena de coloms, es podria dir que alimento tots els coloms de Vallcarca."-
-"No sigui exagerada!"-
-"No, no ho soc, perquè a més a més cada dia m’acosto al parc i també els n’hi porto menjar. A uns quants coloms ja els he posat nom."-
-"I qui neteja el balcó?"-
-"Jo, hi tiro galledes d’aigua i després escombro."-

Era una bona pista, una excel·lent pista.
-"Miri, penso que tot anirà be. Estigui al menys dues setmanes sense obrir la balconada, i busqui algú que la netegi i que doni de menjar als coloms."-
-"La tinc aquesta persona."-
-"Facis aquests anàlisi i un escàner. No vagi a peu, vagi  amb taxi, i no vagi tampoc al parc, res de coloms per un temps."-
-"I..."-
-"Deu proveirà, l’enyoraran, i ja tornarà...Comenci a  prendre’s avui mateix aquest tractament. 30mg després de sopar. Li dono el meu telèfon. Te parents?"-
-"Si molts nebots."-
-"No em falli, segueixi al peu de la lletra les meves indicacions."-

Dues setmanes després torna.
Li dic: 
-"Tots els resultats quadrant. Vostè te una malaltia per reacció immune a les proteïnes dels coloms, que es troben sobre tot als excrements, i al netejar-ho s’escampen per l’aire i s’inhalen, provocant-li les taques als pulmons i l’ofec. D’ara en endavant haurà de vigilar, això ha estat un avis i es quedarà completament neta.  Si anés repetint lo dels coloms podria desenvolupar una malaltia crònica."-

Es va curar. Al començament la vigilava molt activament, després ja de forma rutinària, unes tres vegades a l’any.
Enyoradissa, ho enyorava tot.
-"Ai! l’Escola de Bibliotecàries, sabíem llatí i tot. Coneixíem els clàssics. A més hi havia una camaraderia increïble.
I la poesia?, ja no hi han poetes com Carles Riba. Ha llegit Carles Riba? Sap, ara he adoptat un gosset, com no em puc acostar als colomets."-

Fa uns dos anys:
-"Dr. Morera, me n’alegro que em segueixi trobant bé. Son bones noticies."-
-"Si, si, vist en perspectiva és un èxit."-
-"Si. Sap el que m’amoïna?"-
-"No, digui."-
-"El barri està canviant, ja no em sento a Vallcarca com abans. Abans tots els veïns ens coneixíem, ens ajudàvem. Ara, és diferent. Miri, li he portat, ja me’l tornarà, aquest llibre que n’explica la historia.  Sobretot no me’l perdi!"-
-"Ah, moltes gracies."-

Vaig tenir durant mesos el llibre amuntegat amb altres pendent de lectura impossible, a la tauleta de nit.

Fa uns divuit mesos:
-"Hola Dr. Morera, que li ha semblat el llibre?"-

Sense atrevir-me a mirar-li els ulls. 
-"Molt interessant, n’he llegit alguns fragments."-
-"No passa res, me l’ha portat?"-
(Glups!)
-"No, no tenia present que avui venia. Però no es preocupi, li faig arribar per missatgeria."-

Em va renyar.
-"Ai, ara no és com abans, que tothom tornava els llibres..."-

No ha vingut al següent control. 
Ara té més de noranta i les costes de Vallcarca la deuen frenar per sortir de casa.
Segur que encara està viva i saludable, al menys així ho vull creure.

Tot un caràcter.
Ai, abans fins i tot llatí sabíem!!