PARPELLES.

Veníem del segon torn de dinar. Començaments de tardor del 73. 
Servei d’Urgències de la Vall d’Hebron.
Tot semblava en calma, l’hora de dinar hi havia menys afluència de pacients. 
Encara no havíem arribat al nostre despatx, una sala que compartíem els metges de la guàrdia, quan un resident amb cara d’impaciència se m’acosta dient:
-"Morera, podies mirar-te la pacient del 8, no tinc ni idea del que té."-
-"Fes-me’n 5 cèntims."- (estava amb mandra postprandial).
-"És una noia de quinze anys, fa tres dies què té febrícula i avui li ha pujat a 39º. Té també urticària i un exantema facial, però el que crida més l’atenció son les miàlgies intenses generalitzades, especialment als panxells què semblen inflats i infiltrats i quan li toques crida de dolor."-
-"Som-hi, doncs, anem a veure-la."-
......

-"Hola, com estàs?"-
-"No em trobo bé, em fa malt tot el cos, gairebé no puc caminar..."-
-"D’on sou?"-
-"Del baix Llobregat."-
-"T’has fixat en què tens els ulls inflats?"-
-"Si, si, em molesta molt,  però no m’he maquillat."-
-"No, no, no t’ho deia per això."-

Vaig explorar-la superficialment. Tenia una inflor vermellosa i molt dolorosa a les parpelles, va ser la primera i última vegada que he vist un edema així, però per sort havia vist fotos iguals als llibres de patologia.

També tenia un exantema com un xarampió poc profús i les cames terriblement doloroses. Ja sabia el que tenia.
Em vaig dirigir a la mare. 

-"Heu menjat porc no controlat pel veterinari?"-
-"Si, i tant, de la matança, molts del poble ho fem."-
-"N’ha menjat molta gent?"-
-"No, no, és per consum familiar. Més o menys uns trenta entre família i alguns veïns."-
-"Doncs de moment que ningú en mengi, i quan confirmen la malaltia que sospitem, haureu de llençar-ho tot. Ah! i alerteu a tots els que n’han menjant, que hauran de passar per l’hospital. Tranquils, no és greu si es tracta a temps. "-
El resident feia cara de sorpresa.


-"Feu-li un electrocardiograma, de vegades  pot haver-hi afectació del miocardi. També s’haurà de fer analítica per si té eosinofília, i sobretot serologia.  Ingressa-la amb el diagnòstic de probable triquinosi.  No és contagiosa. Comenceu el tractament ara mateix."-


L’electrocardiograma va ser normal i a l’analítica tenia una eosinofília del 15 %. 
Es va avisar a Sanitat. 
La majoria dels altres casos afectats van anar a hospitals de l’àrea.

Jo havia viscut una infància en què el meu pare, metge, estava sempre molt preocupat pel contagi alimentari, en aquella època salmonel·losi, brucel·losi i tuberculosi bovina. 
De fet el primer gelat el vaig menjar quan ja era grandet, el meu pare ens els tenia prohibits, per si la llet estava contaminada.

A Catalunya la triquinosi per porc està totalment controlada i els senglars són l’únic perill, si no passen per veterinari.

Però els animals es vengen d’aquesta manera, i si no la Listeriosi.

Escrivint el post, per un moment m’ha semblat veure somrient el Cloney.