FOLIE ATROPINIQUE.

Tarda de 1969. Hospital del “Generalísimo Francisco Franco”, planta de Cardiologia. 
La infermera avisa a Urgències. Un pacient està molt agitat. Habitació de sis malalts. Cinc d'ells atents als crits i moviments descordinats del sisè pacient. 
Arribo corrents acompanyat d'un resident. Suat, gesticulació inconnexa, rubefacció facial màxima, cridant frases sense sentit i amenaces involuntàries.
El diagnòstic no serà difícil.
La infermera explica la història. El pacient de 53 anys ha ingressat aquest matí per haver sofert per primera vegada una síncope per bloqueig aurículo-ventricular, amb freqüències cardíaques per sota de quaranta.

-"Quin tractament porta en el sèrum?"-
-"Atropina, dues ampolles cada 6 hores."-
-"Probablement la dosi és excessiva. De moment ho reduirem a una ampolla cada 6 hores, i li controla sovint la freqüència cardíaca. Ara, doni-li un Luminal. Es calmarà de seguida."-

A l’ascensor li explico al resident:
-"La dosi de 8 g d’atropina/dia pot ser al·lucinògena. Ja saps, ve de la planta de belladona, i els antics l’utilitzaven com a substancia al·lucinògena. La “folie atropinique”."-

Encara faltaven un parell d’anys per a que s’introduïssin els marcapassos de bateria de liti.
Recordo quan jo era un nen, a començaments dels cinquanta, una tieta meva que vivia a Menorca, asmàtica, i que fumava cigarretes per prescripció facultativa degut a la seva malaltia. Sempre m’havia resultat terriblement exòtic aquest fet.
 Es tractava dels inicis del tractament inhalat per l’asma, i les cigarretes “farmacològiques” portaven una barreja de substancies potencialment al·lucinògenes, entre elles estramoni i atropina, que també és broncodilatadora.
No tinc constància que la tieta mai al·lucinés. 
Avui al telenotícies de TV3, han informat que en els pacients amb depressió molt greu i resistents als fàrmacs existents, s’estudiarà el tractament amb substàncies al·lucinògens, consumides actualment com a ús recreatiu, i només disponibles fins ara al mercat negre. 

Orwell, Bradbury, que més?