dimarts, 11 d’agost de 2015

Brown Fat.

Ahir vaig rebre un SMS. 
Deia: " m'acaben de donar l'alta" . Estic curada.
Quina alegria!. Ho haurem de celebrar.
Ara ja estem jubilats, vivim fora. Podríem fer una barbacoa. 
La farem.


http://www.freepik.es/index.php?goto=41&idd=18265&url=aHR0cDovL3d3dy5zeGMuaHUvcGhvdG8vNTIxMDA1

Vaig rebobinar. 
Fa cinq anys va venir a visitar-se, a una clínica. Anava acompanyada del seu home, no hi havia dubte, un càrrec polític molt important.  Actuava amb discreció, el protagonisme era de la malalta.
Havia sigut fumadora fins feia poc. Tenia tos i li havien fet una radiografia que no havia agradat al metge de capçalera.
Era una lesió arrodonida al lòbul inferior del pulmó esquerre d'uns cinc cm.
Li vam demanar una prova d’imatge, un Pet-Tac.
Horrible, tenia una àrea extensa hipercaptant a fossa supraclavicular del canto dret. Això era un T2N3, amb poques possibilitats de ser quirúrgica.
Hi ha una causa de fals positiu: la presencia la grassa parda (brown fat). La grassa parda o marro, son restes “atàviques” de grassa pròpia dels animals que hivernen, com per exemple la marmota o els ossos. Algunes persones en tenen restes, en poca quantitat.
L'amiga de la historia  va acceptar que li operéssim la fossa supraclavicular dreta.
Vam tenir una sorpresa agradable, li vam extreure mes de deu ganglis, tots  indemnes. I restes de grassa parda.
Passava a ser un T2N1. Se la va intervenir fent una lobectomia, i després radioteràpia i quimioteràpia, i el pitjor de tot, la intranquil·litat de cada control. 

El marit, com abans he dit, molt estimat entre els seus i controvertit pels adversaris, des de la meva òptica, una persona sempre donant suport a la parella, arribant a les vuit en punt, mai amb escolta, discret, mai reclamant cap privilegi.

A vegades ser tossut, negar l'evidencia, fer d'advocat defensor que malgrat no creu en la innocència de l'acusat, nega els fets, dona resultat.

M’agradarà fer una barbacoa amb ells aquest estiu.

Publica un comentari a l'entrada