divendres, 8 d’abril de 2016

Lesh-Nihan.

Teníem nou catedràtic a la Clínica de Patologia General de l’Hospital Clínic. L'anterior se n'havia tornat a Madrid, a la Complutense. El nou era català però tornava d’una Universitat Castellana.
Se'l coneixia poc al Clínic, probablement deuria haver opositat immediatament després d'acabar la carrera. 
Encara que no desvetllaré el nom, tothom el pot identificar situant-se a l’època. 
Era alt, molta presència física, solemne, gesticulació estudiada, tot un personatge. 
Era dels primers membres de l'Opus Dei, i tenia un aspecte bondadós. No soc sectari, em va fer algun favor, evitant-me represàlies policials i per tant en tinc un bon record, al contrari que molts altres col·legues. 
Si el volgués elogiar en l'aspecte político-públic, essent ell diputat de las “Cortes Españolas” per designació directe, va fer un sonat i sorprenent discurs demanant que el Servei Militar no fos obligatori. Poca broma. Molt amic de López-Rodó.
Hi havia una certa curiositat per veure'l en directe, com a clínic, no cal dir-ho, que morbosa.
Primer dia de pas de visita. Sala de dones. Ingressada el dia anterior una pacient amb retard mental, uns moviments involuntaris a tot el cos, grans ferides a les mans. No vull estendrem a descriure malalties..., no és la meva intenció.
Parla el nou catedràtic, l’explora, fa algunes preguntes als metges que l'havien atès prèviament, i l'oracle va sentenciar:

-"És un cas de Síndrome de Lesh-Nihan, malaltia molt rara. És una alteració del metabolisme de l’àcid úric, i és hereditària. Jo en vaig veure un cas a Salamanca. Saben si té parents a Salamanca?"-


La malalta no podia contestar, però algun dels metges va dir que si.
Tocat per la sort dels triomfadors?... o protegit per la seva fe? Aneu a saber.

Quan deuria costar un bitllet en tren de Salamanca a Barcelona?
Malgrat tot, debut espectacular!!!

Publica un comentari a l'entrada