NO ERA LA SOLVAY.
Fa una setmana a les noticies de la TV varen dir que la Solvay, a Martorell, tancava. Deixarà més treballadors a l'atur.
M'ha fet recordar un cas interessant que vaig veure ja fa anys.
Era un home de 75 anys, amb bon aspecte per l'edat, senzill. L'acompanyaven els seus dos fills.
Li havien detectat a una radiografia de tòrax unes lesions que no
li havien sabut explicar. Venien preocupats i indignats.
-"Doctor, el que te el meu pare es per culpa de la Solvay. Tots estem intoxicats per la Solvay. Vivim a Martorell, a prop de les fàbriques."-
Vaig revisar les radiografies. He vist lesions similars moltes vegades, però mai n'havia vist ni n'he tornat a veure de tan extenses.
Tenia unes enormes calcificacions pleurals, a la pleura diafragmàtica, a la mediastínica i fins i tot a la pleura pericárdica, bilaterals, amb seguretat secundaries a una exposició massiva a l’asbest.
Això excloïa sens dubte la Solvay. Per dues coses, la Solvay era una empresa química, (pol·luïa molt, però no desprenia asbest), i d’altre banda l’exposició a l’asbest del pacient havia de ser molt antiga, probablement prèvia a l’existència de la Solvay.
-"No, no, això no és secundari a la Solvay, és per amiant(asbest).
En quines feines ha treballat vostè?"-
-"De peó de paleta, de vigilant, de conductor i finalment a la Solvay."-
-"On ha viscut?"-
-"A Martorell."-
-"Sempre?"-
-"No, no. A Lleida, a Agramunt i ara Martorell."-
-"Sap el que es l'amiant?"-
-"Si, si, però això no pot ser, tenia tot just 7 anys."
-"El que?"-
-"El meu pare treballava a una mina d'amiant."
-"A una mina d'amiant?"-
Vaig preguntar-li sorprès
En aquell moment jo ignorava que hi haguessin mines d'amiant a Catalunya.
-"Però vostè no hi treballava, clar."-
-"No, jo els estius, de vacances, feia sis kilòmetres cada dia per portar-li al dinar al meu pare a la mina."-
-"Ah, doncs és això. El cas del seu pare és excepcional."-
Ho vaig comprovar aleshores, a l’àrea de la Seu d'Urgell a una alçada aproximada d’uns 1500 m, hi havien hagut unes mines d'amiant. S'havien tancat abans del 1930.
-"No es preocupin, els hi vaig dir, això no evolucionarà, en tot cas, un control cada any."-
La Radiografia, espectacular, la tinc reproduïda en algun dels meus llibres.
L’existència de la mina, ara l’he buscada superficialment a Internet, no ho he trobat. Tindria que fer una recerca més intensa.
Però el cas és aquest. Fou la única mina d’amiant a Catalunya i també a l’estat espanyol.
Pocs ho deuen saber a l'actualitat.
M'ha fet recordar un cas interessant que vaig veure ja fa anys.
Era un home de 75 anys, amb bon aspecte per l'edat, senzill. L'acompanyaven els seus dos fills.
Li havien detectat a una radiografia de tòrax unes lesions que no
li havien sabut explicar. Venien preocupats i indignats.
-"Doctor, el que te el meu pare es per culpa de la Solvay. Tots estem intoxicats per la Solvay. Vivim a Martorell, a prop de les fàbriques."-
Tenia unes enormes calcificacions pleurals, a la pleura diafragmàtica, a la mediastínica i fins i tot a la pleura pericárdica, bilaterals, amb seguretat secundaries a una exposició massiva a l’asbest.
Això excloïa sens dubte la Solvay. Per dues coses, la Solvay era una empresa química, (pol·luïa molt, però no desprenia asbest), i d’altre banda l’exposició a l’asbest del pacient havia de ser molt antiga, probablement prèvia a l’existència de la Solvay.
-"No, no, això no és secundari a la Solvay, és per amiant(asbest).
En quines feines ha treballat vostè?"-
-"De peó de paleta, de vigilant, de conductor i finalment a la Solvay."-
-"On ha viscut?"-
-"A Martorell."-
-"Sempre?"-
-"No, no. A Lleida, a Agramunt i ara Martorell."-
-"Sap el que es l'amiant?"-
-"Si, si, però això no pot ser, tenia tot just 7 anys."
-"El que?"-
-"El meu pare treballava a una mina d'amiant."
-"A una mina d'amiant?"-
Vaig preguntar-li sorprès
En aquell moment jo ignorava que hi haguessin mines d'amiant a Catalunya.
-"Però vostè no hi treballava, clar."-
-"No, jo els estius, de vacances, feia sis kilòmetres cada dia per portar-li al dinar al meu pare a la mina."-
-"Ah, doncs és això. El cas del seu pare és excepcional."-
Ho vaig comprovar aleshores, a l’àrea de la Seu d'Urgell a una alçada aproximada d’uns 1500 m, hi havien hagut unes mines d'amiant. S'havien tancat abans del 1930.
-"No es preocupin, els hi vaig dir, això no evolucionarà, en tot cas, un control cada any."-
La Radiografia, espectacular, la tinc reproduïda en algun dels meus llibres.
L’existència de la mina, ara l’he buscada superficialment a Internet, no ho he trobat. Tindria que fer una recerca més intensa.
Però el cas és aquest. Fou la única mina d’amiant a Catalunya i també a l’estat espanyol.
Pocs ho deuen saber a l'actualitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada