dimecres, 4 de maig de 2016

DIÀSPORA.

Al 1974 va haver-hi repressió a molts hospitals de l’antic INSALUT, tant a Espanya com a Catalunya,  amb acomiadaments que van afectar sobretot a metges residents però també a metges de l’staff. 
Dels residents vinculats a mi, acomiadats, que després van acabar sent pneumòlegs, i bons, un va anar a França a Clermont-Ferrand, amb el Prof. Molina, excel·lent clínic, acollidor, afable, i avantguardista. 
Tres van anar  a treballar al Sanatori Antituberculós de Terrassa, que no era de l’administració de l'INP.
En dic els noms, per reconeixement, Angel Aranda, nascut a Granada i de la primera promoció de resident de Valle Hebron, l'altre Rafel Vidal, i el tercer, Joaquin Such.
El Dr. Such crec que quan va ser readmès va continuar al Sanatori, fins que es va especialitzar més en asma. 
El Dr. Aranda i el Dr. Vidal varen tornar al Vall d’Hebron quan van ser readmesos.
El Sanatori de Terrassa segurament estava en decadència, ja no es necessitaven ingressos llargs, ja s'havia superat la transició del període Montanya Magica i s'estava a l’època de les noves combinacions de fàrmacs. Però els metges de Terrassa encara eren els que en sabien més. 
A part, per una anagnòrisi curiosa, havia anat a parar a Terrassa un savi de Tuberculosi, en Victorino Farga, xilè, que més que acomiadat, havia fugit de la repressió de Pinochet. 
Aquesta historia potser ningú no l'ha explicada, però les repressions, poden originar involuntàriament encreuaments de coneixements i de metodologies, i aquesta  barreja a un hospital monogràfic com el de Terrassa, amb metges pneumòlegs més generalistes, va ser molt fecunda. 
Quant els metges acomiadats  van tornar de Terrassa al Valle Hebron, jo vaig aprendre moltes coses d'ells, i les noves promocions de residents van aprofitar també els nous coneixements, que després es van escampar a Bellvitge.
Rafel Vidal va crear una escola molt sòlida. Ara ja fa 3 anys que s'ha jubilat, jove encara, savi, modest, deu llegir novel·la històrica i repassar cinema nord-americà. 
Àngel Aranda va marxar més tard, llavor ja sembrada, a Sòria i després a Galicia i deu continuar tenint pànic als avions.
Victorino Farga va tornar amb honors a Xile, segueix actiu, deu tenir quasi  noranta?. Va fer d’amfitrió de nosaltres ja fa anys a Santiago, i tinc noticies d'ell perquè a Barcelona visito una amable familiar seva. 
Ah, en Joaquin Such, heterodoxa, bon clínic, bon gourmet, una filla seva es diu Patricia en honor a Patricia Hearst, té una conversa magnifica, gourmet exquisit, semi retirat a Cambrils, cada vegada s'assembla més a Jack Nicholson amb el seu capell.

La repressió, gracies a aquesta diàspora, va fer un favor a la modernització del diagnòstic i del tractament de la tuberculosi a Catalunya.

Publica un comentari a l'entrada