dimarts, 17 de maig de 2016

TARDA A BILBAO.

Cap de setmana. Cap obligació, vaig d'acompanyant a un l'hotel confortable. 
He comprat a l'aeroport a Barcelona, just abans d'embarcar, és un èxit, "Primero no hacer daño", de Henry Marsh,neurocirurgià, una mena de memòries, pel meu gust, massa tècniques, estan com estan adreçades al públic profà. Quasi tot, tumors cerebrals.
En parlaré d'un cas, per desgracia no és l’únic que he viscut.

Just havia acabat la carrera. Un pacient ingressat al meu càrrec. Llit 2, sala d'homes, càtedra de Patologia General, pacient que ingressa per un mal de cap progressiu, i desviació al caminar cap una banda. Vòmits. Aleshores no hi havien pràcticament mitjans diagnòstics. 1966. Potser fons d'ull, per a fer el diagnòstic d’hipertensió endocraneana.
No hi havia neuròleg a patologia general. El vaig presentar a sessió clínica de neurocirurgia. Vaig defensar el diagnòstic de hemangioblastoma cerebelletós.

La sessió la presidia el Dr. Adolfo Ley, llegendari, de Canàries, un dels pioners en l'especialitat que s'havia format a Estats Units.
-"Si, por lo que usted cuenta probablemente tiene un tumor cerebeloso, pero ¿por qué piensa en un hemangioblastoma? Hay otros tumores más frecuentes que afectan al cerebelo."-
-"Bueno, es que el paciente tiene seis millones de glóbulos rojos, tiene una policitemia, y he leido que es muy típico de este tumor."-
-"Como se llama usted?"-
-"Me llamo Morera."-
-"Dr. Morera, es posible que tenga razon, pero mi tesis la hice sobre tumores cerebrales de origen vascular, y ademas he publicado un libro monográfico sobre el tema. Nunca lo he visto. Veremos.
De todas formas hay que intervenirlo."-

El pacient va ser operat amb èxit, d'un hemangioblastoma cerebelletós. I posteriorment el número de glòbuls rojos es va normalitzar.
D'aquesta característica en parla Henry Marsh en el capítol 3, això m'ha fet recordar-ho. On ho havia après jo, no ho recordo.
Al cap d'uns dies va venir una secretària del Dr Adolfo Ley, amb un paquet.
-"Es de parte del Dr Ley."-

Era el seu llibre, amb una dedicatòria elogiosa.
Demà, quant torni a Barcelona, pujaré a la biblioteca de casa i la tornaré a llegir. 

Publica un comentari a l'entrada