LI HAN PORTAT ENGANYAT.

La seva presencia no passava desapercebuda a la sala d'espera petita del meu despatx, a la Clínica Tres Torres. D'uns vuitanta anys, prima, amb molta més presencia que alçada, elegant, amb un capell amb personalitat, un bastó sense necessitat de recolzar-se-hi, va entrar a veure'm, a visitar-se.
Quant es va asseure, jo ja intuïa que era una artista.
-"Professió?"-
-"Pintura, escultura, tot."-
-"L'hauria de conèixer? "- 
-"Si, em coneixeria si jo fos home. Jo he sigut la primera artista "informalista" de Catalunya."-

Me la remetia un cardiòleg amic meu. No tenia un problema respiratori important. Vaig pactar amb ella les exploracions a fer. No volia que la maregéssim els metges. Vam acordar una simple radiografia de tòrax. La pulsioximetria, normal.
Es notava que volia mantenir la independència. Se li notava que estava orgullosa de ser pionera en art, feminisme i defensa dels drets humans.
Vam parlar d'alguns corrents artístics dels 60. Els havia conegut tots. 
-"Jo vaig ser la primera que a l’època de Franco em vaig oposar a la pena de mort. Vaig col·locar al centre d'una exposició, una cadira elèctrica, amb el lema: Li han portat enganyat. Vaig estar a totes les protestes."-
-"Sap que al Palau de la Virreina, en una retrospectiva d’en Brossa hi posava o un garrot vil o una cadira elèctrica, no ho puc precisar."-
-"No, no ho sabia, es deuria inspirar en mi, erem amics."-

La vaig citar per la setmana vinent. La radiografia de tòrax era normal. Em duia dedicat un llibre catàleg seu. Coqueta, ni el basto ni el capell eren els mateixos.
-"Haig de tornar per control?"-
-"Com vostè vulgui, o si no passi a fer una enraonada."-

Avui está a la contraportada de la Vanguardia amb motiu del premi cultura 2015. Merescut.
Explica, la seva fixació infantil amb els taüts. Com jo, buf.! Els quadres els pinta sempre a partir d'una tela prèviament pintada de negre.
Es l'Amelia Riera. 
En podeu veure també a Google, una vídeo-entrevista de la periodista Laura Sangrà.