divendres, 27 de gener de 2017

ZOMBIE.

Passat migdia. Un dilluns. Començo a estar cansat. 
Entren a la consulta tres persones, dues les conec bé. Son una parella, ambdós jubilats, ell, metge que havia treballat en anàlisi clínica i ella fou infermera molt experimentada en un hospital públic. 
Està clar que acompanyen a la tercera persona. D'uns setanta cinc, alt, fort, d’aspecte cuidat. És el germà d'ella. Es mig incorpora cap a mi, una vegada assentat, i pren de seguida la iniciativa:
-"Dr. Morera, jo sóc un Zombie."-


Vaig fer veure que no l'entenia.
-"Com vol dir?"-
-"Vol dir que és com si fos mort, tot i que parlo i em moc. Tinc un càncer de budell des de fa 6 anys operat i que se m'ha anat estenent. No s'espanti, ho tinc perfectament assumit, tinc pocs dolors i dormo vuit hores bones."-

Havia sigut un advocat d’èxit. Era vidu de feia dos anys. 
Va reprendre el diàleg el seu cunyat, metge.
-"A en J. l'apreciem molt, té un fill i una filla que també se'n cuiden, i venim per què el darrer mes s'ofega una mica més. Sabem que té líquid a la pleura esquerre i volíem saber si resolent-li el líquid pot millorar."-
-"Si, la meva germana m'estima molt, no vol acceptar que ja estic mort, que ja sóc un zombi ."- (va repetir la paraula).

-"Dr Morera", - em va dir paternalment,- "vostè em cau molt bé però no m'hi pot fer res."-
-"Mirarem si el líquid és abundant."- 
Vaig fer un intent d’exploració física que no em va aclarir.

-"L'importa que li faci una radiografia?"-
-"Ara?"-
-"Si, ara."-
-"No, no, com vostè digui."-

Tenia la placa feta abans de 15 minuts.
-"No, no té molt líquid. No serviria de massa fer-li un drenatge. A més a més, d'oxigen a la sang està bé. Té necessitat d'alguna cosa?"-
-"No, no, gràcies, estic molt bé. Tinc família que m'estima, m'estan esperant, - va aixecar els ulls cap el sostre -, encara puc llegir Montaigne, no em puc queixar. "-
-"Té algun altre metge?"-
-"Si, una metge oncòloga que ha batallat molt per mi.Un plaer haver-lo conegut."-
-"Oh, jo també clar. Vol que li doni cita?"-
-"Potser no caldrà."-
-"Adéu."-
-"Adéu."-

Els acompanyants estaven afligits.
Posteriorment he vist un parell de vegades els acompanyants. La germana té una “depre”. 
Jo ja sabia la noticia a les dues setmanes, per l'esquela al diari.

Zombie, era la primera vegada que un malalt m'ho deia amb el sentit que ho emprava. Tenia una dosi d'humor negre que li facilitava acomiadar-se.
Pocs dies després, un diumenge assolellat i un amic, em duien a Sitges coincidint amb el Zombie Walk. 

Ahir vespre, 21 de gener, vaig llegir al darrer numero del New England Journal Medicine, i un títol curiós "Zombie outbreak caused for the synthetic cannabinoid AMB-FUBINACA in New York", (1) em va cridar l’atenció. 
La microepidèmia es va veure sobretot en habitants dels blocs de Bedford-Stutvesant al barri de Brooklin, per abús d'aquesta substancia mèdica subministrada il·legalment per Internet. Els afectats els portaven a urgències amb els ulls en blanc, sense entendre ni parlar, com zombies!!

Avui he anat al cinema, matinal, a veure Toni Erdmann, una pel·lícula recomanable, d’expressionisme tardà alemany, molt premiada recentment. 
A les primeres escenes el protagonista per atzar, assisteix a una classe de nens tots ells disfressats de Zombies.
L’anècdota, per tant, era obligada. No l’hagués escrit fins mes tard.

No veig  mai pel·lícules de Zombies, no m’interessen, només a la filmoteca de Mercaders "Walking with a Zombie" del 45, del director de culte, perseguit per la caça de bruixes, Jack Tourneur. 

Vaig experimentar a una botiga del barri francès de New-Orleans, una sensació similar a la pel·lícula del Tourneur. Mestressa de rostre negra amb una llarga cabellera blanca. Parets plenes d’iconografia vudú. Molt impactant. Als 2 minuts ja estava fora.

No es coneix exactament ni l'origen ni el significat de Zombie, però sembla que procedeix de l'Africa i té una base “animista”.
Deurien els indígenes posseir alguna droga com la de NY.?

Però el meu zombie no era animista, era un heroi amb els dies contats.

(1) : http://www.nejm.org/doi/pdf/10.1056/NEJMoa1610300

Publica un comentari a l'entrada