13 PESSETES.

El haver organitzat de forma bianual un Simpòsium de MPOC (Symposium Internacional d’EPOC), durant mes de trenta anys, m’ha proporcionat una gran quantitat d’anècdotes.
De fet se'n quasi se’n podria escriure un llibre.
Potser el màxim mèrit d’organitzar aquest Simpòsium és l'haver estat el primer pneumòleg d’atrevir-se a fer reunions monogràfiques internacionals sobre aquesta malaltia que era “la Ventafocs” de la Pneumologia i que ara n’és quasi l'estrella.
Mèrit o sort, hi han desfilat al llarg dels anys tots els investigadors mes importants mundials i també haver-ne aconseguit subvencions, intentant en el possible no creuar la línia ètica que sempre els metges i les farmacèutiques estem exposats no solament a creuar sinó a trepitjar.
Un dels records més tristos, potser el que més, la mort de David Flenley uns dies després d'haver-me confirmat per carta manuscrita la seva assistència al Simpòsium. Aleshores les comunicacions eren lentes, per correu, moltes vegades contestades manualment com en aquest cas.
Va morir el 27 de Març, als 56 anys, d’una hemorràgia cerebral.
Va deixar una escola fructífera en les seves línies de recerca, de MPOC i Apnea de la Son, com deixebles tant reconeguts com P. Calverley. 
El professor Flenley era temut a qualsevol reunió o debat, savi, sever, rotund, i una mica colèric. Era catedràtic i cap de Departament de Pneumologia de la Universitat d'Edimburg.

Aquesta anècdota per força l'haig de contrarestar amb alguna més alegre o còmica.
En una ocasió vaig rebre una carta de Canadà, a cobrament revertit, d'un professor que havia participat en el Simpòsium, on el ponent em reclamava 13 pessetes d'una conferència telefònica que per confusió no li havíem retornat entre els seus honoraris. Canadenc, el seu cognom ens deia d'on provenien el seus ancestres, sempre seguint les estereotípies populars.

Però altres han estat més previsors. Un “Star”, procedent de NY, va venir en Concorde passant per Paris i de forma anticipada ja havia cobrat un milió de pessetes. 
Va fer una exposició d’uns 30', i 10’ més de cortesia a l’aula. 

No va cantar, va predicar.