EL CEMENTIRI DE PÈRE LACHAISE.

S’acosta la setmana de la castanyada i la del dia dels difunts.

Aquesta anècdota sembla adequada per a aquestes dates.

Planta primera de l'hospital CIMA. 
Abans d'entrar, sabia que era francesa pel nom i cognom. 
Tenia 45 anys. 
També abans de que entres, perquè la vaig anar a buscar i vaig deixar-la passar davant meu, sabia que tenia una síndrome de Simmons-Barraquer. Ni li vaig preguntar i no m'ho va dir . No venia per això, i vaig obviar-ho.
-"Hola, ¿como está?"-
-"Bien."-
-"De donde es?"-
-"Nací en Paris."-
-"¿Le gusta Barcelona?"-
-"Si, hace unos 8 años que vivo aqui, en Pedralbes."-
-"¿Cuantos años tiene?"-
-"Cuarenta y cinco."-
-"¿Que profesión?"-
-“Bussiness.”-
-"¿Fuma?"-
-"Si, un paquete al día. Es por ésto que vengo."-
-"Tiene algún síntoma?"-
-"No, empiezo a tener tos."-
-"¿Toma algun fármaco?"-
-"No, antes de dormir fumo un porro."-
-"¿Tiene hijos?"-
-"No, no tengo."-
-"¿Alguna enfermedad?"-
-"No ninguna."-
 (no mencionó el Sindrome de Barraquer- Simmons, una obesidad de caracter localizado).
-"¿Es hipertensa?"-
-"No."-
-"Le haremos la ITV."-

Vam parlar una mica  de literatura i de museus. Era culta.
De cop, em va preguntar: 
-"¿Conoce el cementerio de Père Lachaise?"-
-"No, ¿hay que conocerlo?"-
-"Está en las rutas turísticas."-
-"¿Por qué?"-
-"Tiene monumentos y tumbas interesantes y están muchos "maudits". -
-"Por ejemplo?"-
-"Por ejemplo Jim Morrison."-
-"No lo sabía."-
-"Si, falleció en Paris."-
-"¿Sabe que es del club de los 27?"-

Si lo se, y se que " The doors" proviene de Huxley, “las puertas del conocimiento” y que es una cita de Blake.

-"Qué otros maudits hay sepultados?"-
-"Rimbaud."-
-"Rimbaud, murió muy joven, pero casi a los cuarenta y en Africa."-
-"Si, lo sé, pero fue sepultado en Paris, en Père Lachaise."-
-"Bueno, cítese conmigo en tres semana con estas exploraciones que le solicito."-
-"D'accord. Au revoir"-

Va sortir lentament, dissimuladament, amagant la seva silueta amb una cartera a la mà, Hermes.
A les tres setmanes, la tinc asseguda davant meu
-"¿Cómo va? ¿Se ha hecho todas las exploraciones que le solicité?"-
-"Si, si."-
-"¿A ver? El TAC de Torax, normal. Los análisis están dentro de  la normalidad. La funcion respiratoria que le acaba de practicar Eric, también es normal. ¿Alguna noticia mas? De momento la ITV le salió normal."-
-"Si, dos notícias. La primera, con sus consejos he dejado de fumar. La segunda, me equivoqué, Rimbaud no esta enterrado en La Chaisse como lo dije. Está en el cementerio de Mézière."-
-"Si, yo tambien lo comprobé."-

Hizo cara de sorpresa.
Me encogí de hombros. 
-"¿Tengo que volver?"-
-"Si no recae en el habito de fumar, vuelva en 13 meses."-
-"¿13?"-
-"¿Es supersticiosa?"-
-"No, no, nada."-
-"No, diciendole trece, quiero decir un año sin precisión."-
-"Ah! muy amable."-
-"Au revoir. "-
-"Au revoir."-

Aquesta vegada portava una bossa penjada de Vuitton.
Al Père Lachaise, ella tenia raó, hi ha molts  personatges  enterrats. Oscar Wilde, Proust o Apollinaire entre altres.
Ah! I Edith Piaf .
Les persones de religió jueva no hi podien ser enterrats. 
A fora, enfront dels murs, hi ha la tomba anònima de 147 rebels comuners afusellats al 1871.(Mur des Fédérés).
També hi ha el monument als republicans exiliats de la guerra civil espanyola que van morir lluitant a la resistència, i el  monument d’homenatge als voluntaris francesos de las Brigades Internacionals a Espanya.

“As time goes”. Sempre ens quedarà Paris.

Comentaris