PODEMOS.
Ha estat un dels pacients que he seguit durant més anys.
El vaig visitar per primera vegada, fa uns 35 anys, perquè un col·lega meu me'l va remetre per una segona opinió, per si calia fer una biòpsia quirúrgica pulmonar.
Al TAC toràcic s’havia detectat un possible "patró intersticial", però les imatges del TAC d’aquells anys eren de poca definició i tant els radiòlegs com els pneumòlegs no havíem tingut temps d’adquirir prou experiència.
El Sr. Ph. uns 55 anys, aleshores potent empresari català, anys després l’empresa va ser fusionada o comprada per una multinacional.
Molt educat, elegant, ja canós, caminar i postura sempre recte, hagués pogut passar per un empresari de New-York.
No queia mai en el parany de enraonar català, tot i parlar-lo.
Afegia sempre alguna "muletilla" al final de les frases que crec que era una manifestació subtil de la malaltia de La Tourette.
Com empresari, era exemplar, treballant sempre colze a colze al costat dels seus obrers.
Des del primer dia va venir a la consulta acompanyat de la seva esposa, uns 15 anys més jove, elegant i discreta.
La historia clínica era molt explicita. Mai cap malalt no m'ha portat una gràfica de temperatura tan detallada, de més de dos anys d’evolució, amb diversos fulls de doble pagina quadriculada,
on s'hi veien fàcilment múltiples episodis de febre alta d'una setmana, i que eren una demostració de que la seva malaltia era en part infecciosa i que a la vegada mostrava el caràcter obsessiu del pacient.
Als 20 anys, amb una enginyeria acabada, s'havia incorporat a l'empresa familiar que després va heretar. Sempre embrutant al final del dia el seu "mono de feina" com qualsevol dels seus obrers.
Als 25 anys va començar a tenir secreció nasal purulenta, que es va etiquetar de sinusitis crònica.
Als 35 anys va aparèixer tos i expectoració abundant.
Als 45 li van fer una espirometria a la Clínica Universitària de Pamplona, amb el resultat d’obstrucció bronquial.
Quan va venir a veurem, als 55, vaig orientar el pacient com unes bronquièctasis bilaterals i al cultiu d’esput li va sortir que tenia pseudomona.
Vaig comunicar-li que no era necessari fer cap biòpsia pulmonar per diagnosticar la seva malaltia, i sobretot que no podia continuar exposant-se a la contaminació de la fabrica com fins aleshores.
Va viatjar a la Clínica Mayo en busca d’una tercera opinió, i allí amb estudis més sofisticats li van confirmar el meu diagnòstic.
En aquells anys van aparèixer al mercat els antibiòtics inhalats i va millorar extraordinàriament, la febre va desaparèixer, l'espirometria va remuntar, superant a la dels començament dels anys setanta. Ni jo m'ho creia...
-"Que, vens a Lourdes?"-, li deia.
-"Si claro, cada 4 meses."-
El temps va anar passant, sempre em van ser fidels.
Fa una mica més de dos anys, em truquen.
-"Hola, soc l'esposa del Sr Ph..."- , (ella si em parlava en català).
-"Doctor, estic molt espantada, el meu marit esta al·lucinant!"-
-"No perdis la calma, ja saps que fa anys li va passar un parell de vegades, coincidint amb febre alta. Té febre ara?"-
-"Si, si, 39 i mig. Té una grip."-
-"Me'l vols passar.?"-
-"Si, li passo."-
Vaig sentir la seva veu que li deia:
-"...és el Dr. Morera."-
-"Hola, que es lo que pasa?".
-"Nada, que los de Podemos nos están invadiendo y atacando!"-
-"Estás seguro Ph? "-
-"Si, si. Nos cogerán y se quedaran con nuestro dinero y nuestro patrimonio!"-
-"Bueno, tranquilo que tienes mucho patrimonio. Pásame de nuevo a tu esposa."-
-"Hola, mira, no et preocupis, segur que és degut a la febre, fa anys havia tingut un quadro similar. Dóna-li un gram i mig de Paracetamol i si al vespre no li ha passat truca'm."-
-"Val, et trucaré també si esta bé."-
Un parell d'hores després em va trucar.
-"Hola Dr. Morera. Està sense febre i ja s’ha calmat."-
Encara el vaig veure una altre vegada un parell de mesos després.
Ja havia complert els 90, sabíem que estava greu per una malaltia digestiva.
-"Hola Dr Morera. Vengo a que me mires como estoy de oxígeno."-
-"Vas a estar bien, mira estas a 97 %."-
-"Ah, estupendo!"-
I canviant
-"Y que te ocurrió el otro dia con los de Podemos?"-
-"Si, no te rias, se que el otro dia deliraba. Pero estoy seguro que los de Podemos nos incautaran!"-
-"Va, cuídate."-
Si ara visques, ja no patiria per això.
Sembla que els seus estan guanyant.
El vaig visitar per primera vegada, fa uns 35 anys, perquè un col·lega meu me'l va remetre per una segona opinió, per si calia fer una biòpsia quirúrgica pulmonar.
Al TAC toràcic s’havia detectat un possible "patró intersticial", però les imatges del TAC d’aquells anys eren de poca definició i tant els radiòlegs com els pneumòlegs no havíem tingut temps d’adquirir prou experiència.
El Sr. Ph. uns 55 anys, aleshores potent empresari català, anys després l’empresa va ser fusionada o comprada per una multinacional.
Molt educat, elegant, ja canós, caminar i postura sempre recte, hagués pogut passar per un empresari de New-York.
No queia mai en el parany de enraonar català, tot i parlar-lo.
Afegia sempre alguna "muletilla" al final de les frases que crec que era una manifestació subtil de la malaltia de La Tourette.
Com empresari, era exemplar, treballant sempre colze a colze al costat dels seus obrers.
Des del primer dia va venir a la consulta acompanyat de la seva esposa, uns 15 anys més jove, elegant i discreta.
La historia clínica era molt explicita. Mai cap malalt no m'ha portat una gràfica de temperatura tan detallada, de més de dos anys d’evolució, amb diversos fulls de doble pagina quadriculada,
on s'hi veien fàcilment múltiples episodis de febre alta d'una setmana, i que eren una demostració de que la seva malaltia era en part infecciosa i que a la vegada mostrava el caràcter obsessiu del pacient.
Als 20 anys, amb una enginyeria acabada, s'havia incorporat a l'empresa familiar que després va heretar. Sempre embrutant al final del dia el seu "mono de feina" com qualsevol dels seus obrers.
Als 25 anys va començar a tenir secreció nasal purulenta, que es va etiquetar de sinusitis crònica.
Als 35 anys va aparèixer tos i expectoració abundant.
Als 45 li van fer una espirometria a la Clínica Universitària de Pamplona, amb el resultat d’obstrucció bronquial.
Quan va venir a veurem, als 55, vaig orientar el pacient com unes bronquièctasis bilaterals i al cultiu d’esput li va sortir que tenia pseudomona.
Vaig comunicar-li que no era necessari fer cap biòpsia pulmonar per diagnosticar la seva malaltia, i sobretot que no podia continuar exposant-se a la contaminació de la fabrica com fins aleshores.
Va viatjar a la Clínica Mayo en busca d’una tercera opinió, i allí amb estudis més sofisticats li van confirmar el meu diagnòstic.
En aquells anys van aparèixer al mercat els antibiòtics inhalats i va millorar extraordinàriament, la febre va desaparèixer, l'espirometria va remuntar, superant a la dels començament dels anys setanta. Ni jo m'ho creia...
-"Que, vens a Lourdes?"-, li deia.
-"Si claro, cada 4 meses."-
El temps va anar passant, sempre em van ser fidels.
Fa una mica més de dos anys, em truquen.
-"Hola, soc l'esposa del Sr Ph..."- , (ella si em parlava en català).
-"Doctor, estic molt espantada, el meu marit esta al·lucinant!"-
-"No perdis la calma, ja saps que fa anys li va passar un parell de vegades, coincidint amb febre alta. Té febre ara?"-
-"Si, si, 39 i mig. Té una grip."-
-"Me'l vols passar.?"-
-"Si, li passo."-
Vaig sentir la seva veu que li deia:
-"...és el Dr. Morera."--"Hola, que es lo que pasa?".
-"Nada, que los de Podemos nos están invadiendo y atacando!"-
-"Estás seguro Ph? "-
-"Si, si. Nos cogerán y se quedaran con nuestro dinero y nuestro patrimonio!"-
-"Bueno, tranquilo que tienes mucho patrimonio. Pásame de nuevo a tu esposa."-
-"Hola, mira, no et preocupis, segur que és degut a la febre, fa anys havia tingut un quadro similar. Dóna-li un gram i mig de Paracetamol i si al vespre no li ha passat truca'm."-
-"Val, et trucaré també si esta bé."-
Un parell d'hores després em va trucar.
-"Hola Dr. Morera. Està sense febre i ja s’ha calmat."-
Encara el vaig veure una altre vegada un parell de mesos després.
Ja havia complert els 90, sabíem que estava greu per una malaltia digestiva.
-"Hola Dr Morera. Vengo a que me mires como estoy de oxígeno."-
-"Vas a estar bien, mira estas a 97 %."-
-"Ah, estupendo!"-
I canviant
-"Y que te ocurrió el otro dia con los de Podemos?"-
-"Si, no te rias, se que el otro dia deliraba. Pero estoy seguro que los de Podemos nos incautaran!"-
-"Va, cuídate."-
Si ara visques, ja no patiria per això.
Sembla que els seus estan guanyant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada