RETORN AL PASSAT.
El 2 d'octubre vaig rebre un “guasap” d'un amic meu, pneumòleg excel·lent, amb diverses fotos d’un nebot seu, amb uns brutals hematomes a cuixes, glutis i esquena.
Les fotos eren terriblement explicites.
-"Son del meu nebot de Tarragona, d'ahir, d'una càrrega a un col·legi electoral."-
Li vaig contestar amb un “guasap” de recolzament.
No em sorprenia. Tot això ho havíem vist el dia anterior per TV3.
Aquest noi no arriba als 18 anys.
No he tingut ocasió de parlar amb el meu amic, però ser que varen penjar les imatges a les xarxes.
Deuria ser els començaments dels anys 70, jo era metge adjunt del Servei de Medicina a la “Residencia Francisco Franco”, i 2 ó 3 tardes a la setmana ho complementava amb una plaça guanyada per oposició, de metge d’Ajuntament de Barcelona, fent guàrdies de dues hores a diferents dispensaris. Era una tasca poc engrescadora, inclús poc adequada pels meus coneixements.
Dispensari de la Plaça d'Espanya, a la banda muntanya del final del Paral·lel.
No massa més de les sis de la tarda.
Enrenou de gent entrant. Una parella de policies nacionals, aleshores "grisos" escortant a un noiet d’uns 16 anys. Respectuosos.
-"Buenas tardes, venimos a que certifique las lesiones del muchacho."-
Vaig fer passar-lo al despatx i estirar-lo a una llitera, tot molt sòrdid
-"Que t'ha passat?"-
-"Sense plorar, aguantant, quasi mossegant-se els llavis:
Fa una setmana vaig anar a una manifestació de Comissions Obreres, a Cornellà. Jo visc a Cornellà.
Un guàrdia civil em va detenir i em va agafar el DNI i em va dir que em passés per la caserna avui a la tarda per fitxar-me.
He anat sol, no temia res d'especial. Quant he arribat, sense dir-me res, m'han estirat a terra, boca terrosa, tres o quatre, m’han baixat els pantalons i pujat la camisa, i amb cables d'electricitat, amb fúria, m’han fuetejat.
Han sigut només 5 minuts, quasi ni me n'he sentit. Ara si que em fot mal.
Ha sigut una venjança, el meu germà es un líder de Comissions Obreres, molt valent, no el poden veure."-
Vaig prendre-li la tensió arterial. 100/65 mm Hg. No estava anèmic.
-"Sobretot, a les properes hores beu molta aigua. Segurament pixaràs fosc o inclús sang. Si orines poc o no orines, o si et trobes pitjor que ara, has d'ingressar urgentment a l’hospital."-
Tenia un hematoma extens, profund, enorme, al menys un centenar de fuetades, ben arrenglerades, amb una geometria perfecte. Bons professionals.
Al sortir:
-"¿Hará parte médico?"-
-"Si, claro."-
-"¿Pronóstico?"-
-"Pronóstico reservado, ya que tiene peligro de insuficiencia renal aguda. Espero que no."-
(sabia que posant reservado es comunicava al jutge)
-"¿Qué hacemos?"-
-"Lo acompañan inmediatamente a casa con sus padres. Ni se les ocurra retenerlo"-
Es varen quadrar. No se perquè.
Als anys 70, els hematomes eren més grans, però no es negaven com s'ha fet ara, ni es deia que els metges ens inventàvem les lesions, com s’ha dit ara.
Aleshores Comissions Obreres sabien quins horitzons volien. Actualment estan confosos per antics líders que cobren als Consells d’Administració d’ENDESA i d’altres grans empreses.
“Retorn al Passat”, és un film americà, cinema negre, del 47, de Jacques Tourneur, de culte als antics “Cahiers du Cinéma”. Tenia intenció de tornar-la a veure.
El que no volia de cap manera, és haver de veure aquest altre “Retorn al Passat”.
Les fotos eren terriblement explicites.
-"Son del meu nebot de Tarragona, d'ahir, d'una càrrega a un col·legi electoral."-
Li vaig contestar amb un “guasap” de recolzament.
No em sorprenia. Tot això ho havíem vist el dia anterior per TV3.
Aquest noi no arriba als 18 anys.
No he tingut ocasió de parlar amb el meu amic, però ser que varen penjar les imatges a les xarxes.
Deuria ser els començaments dels anys 70, jo era metge adjunt del Servei de Medicina a la “Residencia Francisco Franco”, i 2 ó 3 tardes a la setmana ho complementava amb una plaça guanyada per oposició, de metge d’Ajuntament de Barcelona, fent guàrdies de dues hores a diferents dispensaris. Era una tasca poc engrescadora, inclús poc adequada pels meus coneixements.Dispensari de la Plaça d'Espanya, a la banda muntanya del final del Paral·lel.
No massa més de les sis de la tarda.
Enrenou de gent entrant. Una parella de policies nacionals, aleshores "grisos" escortant a un noiet d’uns 16 anys. Respectuosos.
-"Buenas tardes, venimos a que certifique las lesiones del muchacho."-
Vaig fer passar-lo al despatx i estirar-lo a una llitera, tot molt sòrdid
-"Que t'ha passat?"-
-"Sense plorar, aguantant, quasi mossegant-se els llavis:
Fa una setmana vaig anar a una manifestació de Comissions Obreres, a Cornellà. Jo visc a Cornellà.
Un guàrdia civil em va detenir i em va agafar el DNI i em va dir que em passés per la caserna avui a la tarda per fitxar-me.
He anat sol, no temia res d'especial. Quant he arribat, sense dir-me res, m'han estirat a terra, boca terrosa, tres o quatre, m’han baixat els pantalons i pujat la camisa, i amb cables d'electricitat, amb fúria, m’han fuetejat.
Han sigut només 5 minuts, quasi ni me n'he sentit. Ara si que em fot mal.
Ha sigut una venjança, el meu germà es un líder de Comissions Obreres, molt valent, no el poden veure."-
Vaig prendre-li la tensió arterial. 100/65 mm Hg. No estava anèmic.
-"Sobretot, a les properes hores beu molta aigua. Segurament pixaràs fosc o inclús sang. Si orines poc o no orines, o si et trobes pitjor que ara, has d'ingressar urgentment a l’hospital."-
Tenia un hematoma extens, profund, enorme, al menys un centenar de fuetades, ben arrenglerades, amb una geometria perfecte. Bons professionals.
Al sortir:
-"¿Hará parte médico?"-
-"Si, claro."-
-"¿Pronóstico?"-
-"Pronóstico reservado, ya que tiene peligro de insuficiencia renal aguda. Espero que no."-
(sabia que posant reservado es comunicava al jutge)
-"¿Qué hacemos?"-
-"Lo acompañan inmediatamente a casa con sus padres. Ni se les ocurra retenerlo"-
Es varen quadrar. No se perquè.
Als anys 70, els hematomes eren més grans, però no es negaven com s'ha fet ara, ni es deia que els metges ens inventàvem les lesions, com s’ha dit ara.
Aleshores Comissions Obreres sabien quins horitzons volien. Actualment estan confosos per antics líders que cobren als Consells d’Administració d’ENDESA i d’altres grans empreses.
“Retorn al Passat”, és un film americà, cinema negre, del 47, de Jacques Tourneur, de culte als antics “Cahiers du Cinéma”. Tenia intenció de tornar-la a veure.
El que no volia de cap manera, és haver de veure aquest altre “Retorn al Passat”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada