800 GRAMS.
Quan em van fitxar al Servei de Medicina Interna de l'hospital Francisco Franco, a començaments del 68, vaig aterrar, sense dubtar-ne. El sou era el triple del de l’Hospital Clínic.
Era un Departament de funcionament recent, ben organitzat, i que va recuperar com a cap al gran professor Pedro Pons que just s’havia jubilat del Clínic.
El Dr. N. més digestóleg que no pas internista, fou l'encarregat de dir-me les funcions que jo faria. Jo seria el responsable dels malalts ingressats a la Sala 3 de la planta 2º, i treballaria junt amb el Dr. JC que portava la Sala 4, i els dos ens havíem de conèixer els malalts de les dues sales.
-"Morera, demà t’ensenyaré els malalts de la 3."-
La Sala 3 era rectangular, amb 6 malalts col·locats amb dues files de 3 i algunes vegades s'afegia un llit supletori.
Vàrem passar visita d’hora, l’habitació era de dones. Senyalant-me un dels llits:
-"Aquesta senyora és el cas mes difícil. Es una pacient de 26 anys, fa 45 dies que està ingressada i anem perduts.Va acudir per una agranulocitosi ( absència de leucòcits) per haver pres l’antibiòtic cloramfenicol, que com saps, aquest n’és un efecte secundari temible.
La vàrem tractar amb corticoides a dosis altes i afortunadament va respondre, però ara té febre molt elevada cada tarda i no es pot aixecar del llit, inclús temo que es llegui. De moment ho hem interpretat com a miopatia per corticoides. El marit, que és guàrdia civil, està molt angoixat.
És un cas complicat, ensenyem la resta de malalts i després em dedicaré a repassar les histories clíniques."-
La noia, cabell mol negre, morena, però amb conjuntives pàl·lides, tenia hirsutisme molt visible, amb marcat borrissol a la cara.
-"Las piernas no te responden?"-
-"Si, en realidad no lo se, me cuesta levantarme porque tengo un gran dolor en la espalda."-
Amb la ma que no portava el “gota a gota” es va senyalar la zona lumbar.
Uf, vaig repassar l’historial.
Tenia un hemocultiu positiu a estaphilococus aureus i un altre a Pseudomona aeruginosa. En tenia d'altres negatius. La gràfica de temperatura, fins 40º, i el nombre de dies era terrible. Potser no n'he tornat a veure cap cas de tant sever.
Vaig demanar la radiografia de columna que li van fer al llit mateix sense mobilitzar-la. Al veure la radiografies vaig pensar: Lògic, és una espondilodiscitis infecciosa.
En aquell temps com a causes, nomes es coneixia la brucel·losis, (febres de Malta) i la tuberculosa, (o mal de Pott).
He trobat el llibre que em va inspirar. Un llibre multiautorial ”Progres en Rhumatologie”, Edicions Flammarion. 1968. Coordinat per de Florent Coste
Capítol: “Spondiylodiscites Infectieuses non Tuberculoses”, del Dr Bontoux.
Aquest llibre me l’havia recomanat el prestigiós Dr. Rotés.
Vaig consultar a un traumatòleg molt expert.
-"Ho punxarem"-, va dir.
Amb una mica de sort...
La malalta col·locada lateral, i hàbilment amb l'agulla va obtindré uns 10 cm3 de pus.
Ho portarem a microbiologia.
El resultat: Estafilococ sensible a Penicil·lina.
Vaig iniciar tractament per estafilococ i pseudomona.
L'hemocultiu positiu també a pseudomona podia fer pensar en una infecció mixta.
20 millons d’unitats de Penicil·lina G.sòdica i 8 grams dia de Colimicima vigilant la respiració.
A les 48 h. febre desapareguda.
Milloria progressiva. Ja s'aixecava, ja caminava.
Mentrestant jo anava coneixent a la família
El marit, guàrdia civil destinat a Catalunya, era natural de Jabugo.
-"De donde son ustedes?"-
-"De Jabugo."-
-"De dónde?"-
-"C..., del pueblo de Jabugo, de donde el jamón! Hay buena bellota."-
-"Ah!"-
-"Si, allí el jamón no cuesta “na”. A veces hacemos concursos de quien es capaz de comer más. Nunca nadie pasó de los 800 gramos.
Te entra una “vomitera que pa que”.-
El cas el vaig presentar a la Sessió Clínica General.
-"Això no és el que vostè diu"-, em va interpel·lar la màxima jerarquia de la sessió.
-Això és un Pott Tuberculos. No és una febre de Malta. Si s'ha fixat no té el signe de Pedro Pons a la radiografia. Dr Morera està molt bé que introdueixi noves visions, com ara l’estafilococ, però això només pot ser un mal de Pott!"-
-"Però Professor, quants Potts ha vist amb tanta febre?"-
-"Molts!"-
-"Si professor, però tots demostrats com aquest."-
Vaig sentir que remugava entre dents.
Quinze dies després vam rebre a casa un Jabugo d'uns 15 kg
Vaig anant menjant-lo, però als 700 g sempre parava. Respecte per la saviesa popular.
Era un Departament de funcionament recent, ben organitzat, i que va recuperar com a cap al gran professor Pedro Pons que just s’havia jubilat del Clínic.
El Dr. N. més digestóleg que no pas internista, fou l'encarregat de dir-me les funcions que jo faria. Jo seria el responsable dels malalts ingressats a la Sala 3 de la planta 2º, i treballaria junt amb el Dr. JC que portava la Sala 4, i els dos ens havíem de conèixer els malalts de les dues sales.
-"Morera, demà t’ensenyaré els malalts de la 3."-
La Sala 3 era rectangular, amb 6 malalts col·locats amb dues files de 3 i algunes vegades s'afegia un llit supletori.
Vàrem passar visita d’hora, l’habitació era de dones. Senyalant-me un dels llits:
-"Aquesta senyora és el cas mes difícil. Es una pacient de 26 anys, fa 45 dies que està ingressada i anem perduts.Va acudir per una agranulocitosi ( absència de leucòcits) per haver pres l’antibiòtic cloramfenicol, que com saps, aquest n’és un efecte secundari temible.
La vàrem tractar amb corticoides a dosis altes i afortunadament va respondre, però ara té febre molt elevada cada tarda i no es pot aixecar del llit, inclús temo que es llegui. De moment ho hem interpretat com a miopatia per corticoides. El marit, que és guàrdia civil, està molt angoixat.
És un cas complicat, ensenyem la resta de malalts i després em dedicaré a repassar les histories clíniques."-
La noia, cabell mol negre, morena, però amb conjuntives pàl·lides, tenia hirsutisme molt visible, amb marcat borrissol a la cara.
-"Las piernas no te responden?"-
-"Si, en realidad no lo se, me cuesta levantarme porque tengo un gran dolor en la espalda."-
Amb la ma que no portava el “gota a gota” es va senyalar la zona lumbar.
Uf, vaig repassar l’historial.
Tenia un hemocultiu positiu a estaphilococus aureus i un altre a Pseudomona aeruginosa. En tenia d'altres negatius. La gràfica de temperatura, fins 40º, i el nombre de dies era terrible. Potser no n'he tornat a veure cap cas de tant sever.
Vaig demanar la radiografia de columna que li van fer al llit mateix sense mobilitzar-la. Al veure la radiografies vaig pensar: Lògic, és una espondilodiscitis infecciosa.
En aquell temps com a causes, nomes es coneixia la brucel·losis, (febres de Malta) i la tuberculosa, (o mal de Pott).
He trobat el llibre que em va inspirar. Un llibre multiautorial ”Progres en Rhumatologie”, Edicions Flammarion. 1968. Coordinat per de Florent Coste
Capítol: “Spondiylodiscites Infectieuses non Tuberculoses”, del Dr Bontoux.
Aquest llibre me l’havia recomanat el prestigiós Dr. Rotés.
Vaig consultar a un traumatòleg molt expert.
-"Ho punxarem"-, va dir.
Amb una mica de sort...
La malalta col·locada lateral, i hàbilment amb l'agulla va obtindré uns 10 cm3 de pus.
Ho portarem a microbiologia.
El resultat: Estafilococ sensible a Penicil·lina.
Vaig iniciar tractament per estafilococ i pseudomona.
L'hemocultiu positiu també a pseudomona podia fer pensar en una infecció mixta.
20 millons d’unitats de Penicil·lina G.sòdica i 8 grams dia de Colimicima vigilant la respiració.
A les 48 h. febre desapareguda.
Milloria progressiva. Ja s'aixecava, ja caminava.
Mentrestant jo anava coneixent a la família
El marit, guàrdia civil destinat a Catalunya, era natural de Jabugo.
-"De donde son ustedes?"-
-"De Jabugo."-
-"De dónde?"-
-"C..., del pueblo de Jabugo, de donde el jamón! Hay buena bellota."-
-"Ah!"-
-"Si, allí el jamón no cuesta “na”. A veces hacemos concursos de quien es capaz de comer más. Nunca nadie pasó de los 800 gramos.
Te entra una “vomitera que pa que”.-
El cas el vaig presentar a la Sessió Clínica General.
-"Això no és el que vostè diu"-, em va interpel·lar la màxima jerarquia de la sessió.
-Això és un Pott Tuberculos. No és una febre de Malta. Si s'ha fixat no té el signe de Pedro Pons a la radiografia. Dr Morera està molt bé que introdueixi noves visions, com ara l’estafilococ, però això només pot ser un mal de Pott!"-
-"Però Professor, quants Potts ha vist amb tanta febre?"-
-"Molts!"-
-"Si professor, però tots demostrats com aquest."-
Vaig sentir que remugava entre dents.
Quinze dies després vam rebre a casa un Jabugo d'uns 15 kg
Vaig anant menjant-lo, però als 700 g sempre parava. Respecte per la saviesa popular.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada