HETERODOXES.

Era al voltant del 1977.
Els tres estàvem sopant al Quo Vadis.
El malaguanyat Francesc Badrinas i jo teníem davant al Dr. Donald Mitchell, l'admirat Mitchell, el pope mundial de la Sarcoïdosi. 
Anglès, roig de cara, menut, encorbat, es movia amb gran rapidesa i durant tot el sopar vaig tenir la sensació que s'assemblava a un dels protagonistes de la pel·lícula " El Quinteto de la Muerte". 
Culte, gran conversador, melòman, tocava el violi, admirador de Pau Casals, ens fa fer avergonyir del que sabia d’història de Catalunya i de Barcelona. 
No era la primera vegada que venia a Barcelona, havia vingut abans per fer turisme amb la seva esposa.
Va mencionar la mort d’en Franco, i va fer algunes consideracions relacionades amb l’actualitat política.
Al final, durant el cafè, el Badrinas li va fer la pregunta que feia estona jo desitjava fer-li:
-"Professor Mitchell, quina creu que és la causa de la Sarcoïdosi?"-
-"Com vostès coneixen segurament, és una malaltia transmissible, o sigui la causa és un agent infecciós. He demostrat al laboratori amb experimentació amb ratolins, que amb l'extracte de teixit de sarcoïdosi d’humans, es transmet la malaltia als ratolins. Aquest fet s’ha repetit sistemàticament, fins i tot filtrant la mostra de teixit amb filtres de 0.3 micres, i per tant l’agent causant ha de ser o un virus, o el que penso jo: una forma L (sense membrana) de bacil de Koch o Mycobacteria Tuberculosis."-

El vam escoltar admirats pels seus coneixements, malgrat que fins a les hores ningú de la comunitat científica havia corroborat la seva afirmació, però...hi havia algú a la terra amb la seva tossuderia i minuciositat i paciència?
El vàrem acompanyar cap a l'hotel fent un passeig per les Rambles, i a l’alçada del Poliorama es va aturar. 
-"Ja ho saben?, aquí Georges Orwell va lluitar amb les brigades internacionals."-

Ja era molt tard, però Mitchell semblava rejovenit. Eren dies a prop de Sant Llorenç i de tant en tant veiem alguns estels fugaços, “Llàgrimes de Sant Llorenç”.

Uns anys abans, a començaments dels 70:
Primer pis del numero 8 del Passeig de Sant Joan. Dispensaris Blancs o Institut Moragas, primer dispensari antituberculós d'España, fundat 1927, de beneficència, jo estava estudiant a la nodrida biblioteca, i se m'acosta un col·lega, bata blanca, mal girbada, alt i corpulent, rostre tosc i sever:
-"Dr. Morera, (s'havia assabentat del meu nom), m'he adonat que sovint demana moltes fotocopies relacionades amb Sarcoïdosi, es que vostè hi està interessat?"-
Jo, una mica sorprès per la pregunta: 
-"Si, si, és una malaltia que he estudiat a fons, i que encara no sabem que la produeix..."-
-"Miri aquesta fotografia, que diria que és?".

Tenia davant una foto d'uns 6 per 6 cm, en blanc i negre, que mostrava un ens que ara no sabria dir si era allargat o rodo.
-"No en tinc ni idea, Dr..."-
-"Em dic Conrad Xalabarder, soc l'amo d’això. La foto la vàrem obtenir en sang d'un pacient amb sarcoïdosi. És una forma L de bacil de Koch. Recordi-ho. I se'n va anar."-

Per aquest motiu quan al sopar amb el professor Mitchell va anomenar les formes L del bacil de Koch, vaig tenir una mena de déja vu. Realment sorprenent, dos personatges sense cap relació, els dos entregats amb cos i ànima, gairebé fins la bogeria, a l’estudi de la sarcoïdosi i de la tuberculosi, havien arribat en les seves investigacions a les mateixes conclusions. Potser el Dr. Mitchell havia llegit alguna de les publicacions que el Dr. Xalabarder havia publicat a revistes estrangeres, però és molt improbable...
Més tard, a una fira del llibre vaig trobar per atzar un llibret del Dr. Xalabarder: " La Etiologia de la Sarcoïdosi" on mostrava una gran quantitat de fotografies i un potent argumentari a favor de que formes L del bacil de Koch produïa Sarcoidosi. 
Unes 60 pagines de 15 per 15 pulcrament editat aproximadament els anys 60. Tan llaminer era el llibre que el vaig deixar i ja no m'ha tornat mai més.
Breument parlaré del Conrad Xalabarder: 
El pare de Conrad, tota una nissaga, fou Eduard Xalavarder i Serra, de Caldes de Montbui, i fou precursor en el tema de la higiene de les aigües per evitar transmissió de malalties.
El 1904 va fundar el Patronat de lluita contra la tuberculosi, amb la campanya que va iniciar el famós "affiche" pintat per Casas. 
Abreujant, va promoure i fundar el Sanatori de Torre Bonica.
Conrad Xalabarder i Puig, un dels personatges de la historia, llicenciat en Medicina el 23 era un superdotat amb una capacitat de treball increïble.
La seva versatilitat li fou amiga i enemiga. 
Va defensar el Tri-Om, amb un àtom de sofre, que ell considerava fonamental fins i tot després de que ja estava reconegut el tractament amb els nous tuberculostàtics.
Director del sanatori, dominava totes les tècniques de diagnòstic i tractament de la tuberculosis d’aquella època, ho podia fer tot: pneumotòrax terapèutics, col·lapsoteràpies, toracoplàsties, bacil·loscòpies, preparacions anatomo-patológiques, observacions al microscopi o inclús tècniques d’enginyeria relacionades amb els aparells, (des de l'escola d'enginyers el cridaven a ell, quan se'ls espatllava el microscopi electrònic, el 2on d'Espanya).
La seva tenacitat feu que al 1950 la Caixa de Pensions li financés el 1er Microscopi Electronic de l’estat. Fou dels primers "microbiòlegs" del mon que feren observacions de bacteris o virus amb aquesta tècnica. 
Els principals resultats, no acceptats per tota la comunitat científica, foren que els bacil de Koch mutaven o es reproduïen o s’adaptaven de diferents formes ( pleomòrfics).
Va tenir encerts i desencerts, però per exemple va predir amb molts anys d’anticipació, que els Micobacteris ambientals eren patògens, quant la comunitat científica d’aquell moment afirmava  el contrari.
També un altre autor, el Dr. Ahmenoff al 1996 publica al Thorax, que en els cultius de sang de 18 pacients, d’un grup de 20 amb sarcoïdosis, hi creixien formes L de bacil de Koch.
L’any 1930 els Doctors Conrad Xalabarder i Lluis Sayé funden la Societat Catalana de Tisiologia, institució que, amb el pas dels anys, derivarà en l'actual SEPAR.

Fite i Morera al 2006 publicaren que en biòpsies de pacients amb sarcoïdosi, mitjançant biologia molecular, el 40 % de 28 biòpsies  contenia DNA de bacil de Koch, i en canvi no apareixia en cap dels controls.

A dia d’avui, al 2018, encara no es coneix la causa de la Sarcoïdosi.

Mitchell i Xalabarder foren profetes, però no ben bé a la seva terra. 

Al Sanatori de Torre-Bonica, ara tancat, diuen que a la nit si senten els laments de les animes.