THE TIMES THEY ARE A-CHANGING.

6 de Febrer del 1992. “III Symposium sobre Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica”.
No puc negar que estic nerviós. 
Falten 30’ per començar.

La sala esta preparada, Burrows ja esta col·locant els slides. Dissimuladament crema una cigarreta sense filtre, tres o quatre calades, i no se que fa de la burilla, no troba lògicament cap cendrer. 
Cabells grisos, vestit de gris, estirat, accentuant al màxim la vertical del tors, ulleres d’haver dormit poc. S’asseu a l’altre extrem, solitari. Jet lag, ha fet Tucson, Atlanta, Madrid, Barcelona. Fa una mica més de quatre anys ha publicat al New England “The Course and Prognosis of Different Chronic Airways Obstruction in a Sample from the General Population” . Tres corbes, no ho sabíem aleshores, eren el naixement del que ara n’anomenem “fenotips”. 

Se li acosta Anthonisen, també jet lag, des de Canada, prim, atlètic, àgil, ha dormit unes 3 hores. Pateixo per ell, veurà Barcelona des del taxi, immediatament de fer la ponència ha de sortir corrent a l’aeroport. 
Fa 5 anys justos ha publicat també en un New England sobre l’ús del antibiòtics a les exacerbacions. Publicació també seminal que de passada categoritza les exacerbacions de la  MPOC. 
- "Buscaré una excusa per tornar a Barcelona. Sembla una ciutat maca."-

Speizer, de Harvard, pioner en destacar el factor ocupacional a la MPOC. Captingut, seriós.

Acaba d’arribar “l’star” del moment, R. H. Crystal, en Concorde des de New York passant per Paris. Tot just es comença a parlar de la teràpia gènica de les malalties hereditàries, i ell n’és un portaveu. 30’ d’exposició.
Després ja no va participar, ja no va fer preguntes a cap ponent. A les darreres files escrivia, aleshores amb llapis, un article, la propera publicació, probablement.

Guyatt, “metodòleg”, de Montreal, de la Mc Master, el més jove, atractiu, educat, “ inventor” de la mesura de la qualitat de vida i analític intel·ligent dels assajos clínics, va preparar millor el viatge. Una setmana a Barcelona, el calvinisme li va permetre descobrir “Los Caracoles”.

Cap el tard, rebombori al prosceni, Petty no es troba bé, just acabar la conferencia torna amb preses a l’aeroport i en arribar a Denver va a quiròfan.

Repoker de savis “transatlàntics” També hi havia una “escala de color” europea amb escreix.

Aquesta setmana fem el XVIè Symposium. La MPOC ja figura quasi setmanalment a l’agenda pneumológica. De tabac encara n’hi ha, i em diuen que els personatges de les sèries, no sé si només els dolents, encara fumen.

Posteriorment, coincidint amb un dels meus Symposium, vam inaugurar juntament amb l’equip de B.I., el “Dia de la EPOC”, que crec que va ser el primer de la història.

Però ara les autovies i les autopistes es creuen, sense trobar-se.

The slow one now
They later be last
................
And the first one now
Will later be last
For the times they are a-changing

Bob Dylan, 1964, quasi evangèlic