RAPA NUI.

La serendipia, la troballa casual, l'Eureka, forma part de les llegendes, anava a dir mitologia, dels grans descobriments científics.
Per exemple el descobriment casual de la penicil·lina, quan una mostra florida (amb fongs), va ser capaç d'inhibir el creixement d'uns bacteris. O bé el cas més naïf de Newton i la poma i el descobriment de la llei de la gravetat.
El Sirolimús, o Rapamicina, és un medicament anti-rebuig utilitzat en pacients trasplantats, i descobert a partir d'un bacteri extret de la llunyana sorra de l'illa de Rapa Nui o illa de Pasqua, l'illa de les misterioses i inexplicables estàtues gegantines.
Aquest descobriment fet gràcies a la iniciativa del científic responsable d'un laboratori, que amb fe serendípica, havia donat la instrucció als seus treballadors de recollir elements botànics o zoològics o geològics dels països a on viatgessin.
La Rapamicina també té la virtut d'aturar / alentir l'envelliment dels ratolins o sigui que a la remota illa de Rapa Nui, sota la mirada fixa de les estàtues de Pasqua s'hi trobava, no exactament el Sant-Grial sinó l'elixir cobejat de sempre.

En el meu WhatsApp: 
-"Hola, et puc trucar?"-
-"Si, clar, però si no és urgent, fes-ho demà divendres a les 16h."-

Casualment és  la malalta més antiga que tinc.
Al 1970 la vaig tenir ingressada a la segona planta de la Vall d'Hebron per tos i una radiografia patològica. Sembla impossible però encara la recordo, amb una imatge triangular sobre l'arteria pulmonar dreta, que va desaparèixer al cap d'uns dies. Atelèctasi per tap mucós. Asma bronquial. Tenia 7 anys.

Després d'això, a començaments del 2000 va venir a veure'm. Ella s'enrecordava de mi, jo aleshores no, la meva memòria es selectiva.
-"Tinc tos, i ara que començo a ser gran em vull fer una revisió."-
-"Em sembla molt bé. Fumes?"-
-"Fumo intermitentment."-
-"De què treballes?"-
-"D'administrativa. Però estudio per a ajudant de forense."-
-"Vols ser mosso forense?"-
-"M'agradaria."-
-"Tens fills?"-
-"Un de 15 anys."-
-"On vius?"-
-"A la costa."-, (un poble de la costa de Tarragona).

No s'havia fet massa alta, alegre, desinhibida, intel·ligent, intuïtiva, hedonista, sense saber-ho practicant del "carpe diem".
Li encantava viatjar, ho feia amb amigues, mai mencionava el marit. Volia que el seu fill fes medicina.
El resultat del TAC em va sorprendre desagradablement: sospita d'una malaltia minoritària.
Li vaig explicar.
-"Em moriré?"-
-"No, clar que no."-
-"Doncs que em faràs, em donaràs tractament?"-
-"Es comença a donar un tractament experimental (Rapamicina), no hi han resultats encara, però cal fer abans una biòpsia pulmonar... De moment prefereixo no iniciar tractament i observar-te."- 
-"D'acord."-
-"On viatges aquest estiu?"-
-"A Jordània."-

Divendres, a les 16 h., puntual:
-"Hola, que m'he assabentat que ja no visites a l'hospital..."-
-"Cap problema, et veuré dijous, a les cinc de la tarda al despatx..."-
-"No m'abandonaràs, oi?"-

Ara, que ja han passat 15 anys està bé, estable.
-"Quin viatge prepares?"-
-"Kènia per Nadal, amb el meu fill. S'examina del MIR l'any que ve."-

La curiositat científica està darrere de la serendipia, i del progrés.
Però mai per curiositat hem de sotmetre a risc als nostres pacients. 
M'agradaria anar a Rapa Nui, però sóc mandrós.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada