EL SÉPTIMO SELLO.

El 9 de març del 2020, la noticia de la mort de Max von Sydow va ser engolida per l’allau de terribles i inquietants informacions que ens començaven a arribar sobre els progressius contagis i morts que també afectaven a Espanya, per el #coronavirus, o Covid-19.

Max von Sydow va morir als 90 anys a la Provença Francesa, com va confirmar la seva dona, Catherine, a diversos mitjans francesos, "amb el cor trencat i una tristesa infinita". 
Va ser un dels grans actors europeus de les últimes dècades, protagonista de clàssics com “El séptimo sello” , “Fresas salvajes”, “El manantial de la doncella” entre molts d’altres.

Havia Nascut a Lund (Suècia), en el sí d'una família aristocràtica.
Von Sydow va estudiar art dramàtic a Estocolm, i al 1955 va entrar en el cercle de confiança d'Ingmar Bergman i es va incorporar al grup d'actors i actrius que participaven en les seves obres teatrals i produccions de cinema.
La versatilitat, profunditat i qualitat de la interpretació en la seva nombrosa obra el posaria en els “Top ten”, juntament amb seu director tòtem Bergman.
”El septimo sello”, que la vaig veure quan tenia nomes 13 anys, està situada al segle XIV, durant la Pesta Negra, que va ser una pandèmia per la infecció de la bactèria Yersinia pestis, que es transmetia de les rates als éssers humans a través de les puces, i va tenir una taxa de mortalitat d’entre el  50% i gairebé el 100%,  originant  uns 75 milions de morts, entre Àsia, on va començar  i Europa.
Algunes de les escenes impactants són la dels penitents que s’autoflagelen amb l’esperança d’aconseguir el perdó del Déu castigador.
Ningú que hagi vist la pel·lícula haurà pogut oblidar l’escena de la partida d’escacs, on el cavaller Antonius Blovk (Sydow), home turmentat i ple de dubtes i la mort juguen una angoixant partida, asseguts als esculls de les roques amb el mar al fons. 

Analitzo les peces i la situació del tauler, ara per ara, sembla que en Sydow va perdent.

Comentaris

  1. Morera nos transporta a otra época de acalorados debates socioculturales. Cine fórum, música, teatro..., formaban parte de nuestra vida. En vano hemos revisado la programación de tv ¡Ninguna proyección conmemorativa de este cine glorioso! ¿Habrá virus mentales?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada