HISTÒRIES DE COVID19 (1)

Finals de febrer.

-"Puc trucar-li?"-
-"Sí, sí, és clar que sí."-

És una col·lega, més jove que jo. Ara fa temps que no ens veiem ni parlàvem per telèfon, és una llàstima però sovint no mantenim prou actives, per falta de temps, les relacions amb amics.
Introvertida, superdotada, estudiosa constant, de pensament pessimista, visionària. Té un gat que es diu Negre.
Em parla de vostè. 
-"Hola, truco perquè he pensat que de vegades no apreciem l’amistat de les persones que ens rodegen."-

Se sent sola, s’enyora.
-"Hola com va tot, m’alegro molt de sentir la teva veu, tu diràs, que necessites alguna cosa?"-
-"No, no, enraonar una mica. Vostè se n’adona del que se’ns acosta?"-
-"Et refereixes al Coronavirus?"-
-"Sí, sí, clar. No tardarem gaire a tenir hospitals desbordats, UCIS  a vessar, ancians sense possibilitat d’ingrés pel col·lapse sanitari, negocis tancats, atur massiu, potser aviat saquejos, l’exercit controlant el confinament..."-
-"Ostres! vols dir que no exageres una mica?"-
-"Tant de bo m’equivoqués, però per desgràcia jo crec que tot això ho patirem molt aviat. Miri si no el que està passant a la Xina, i al nord d’Itàlia. I a més, a més el “marrón” polític que ens vindrà a sobre, com creu que reaccionarà Catalunya quan es passegi l’exercit pels carrers?"-
-"Segueixo pensant que en fas un gra massa."-
-"Sigui com sigui, jo em cuido molt i em netejo les mans compulsivament per si de cas."-

15 de març. 

M’arriba un guasap d’ella: 
-"Ingresso a l’hospital. Fa una setmana tinc febre, dolors musculars, amb atacs de tos i des d’ahir tinc ofec. Tinc una saturació d’oxigen del 94%. M’acaba d’arribar el resultat de PCR, positiu. Li adjunto les imatges del meu TAC. Tinc Pneumònia bilateral. Faré testament..."-
-"No fotis, tot anirà bé, encara ets jove i forta."-

Ens fèiem guasaps un parell de vegades al dia. 
Vaig contactar amb algun col·lega de l’hospital perquè estès pendent del cas i fer que se sentis més acompanyada en un hospital completament desbordat.

Un dia: 
-"He empitjorat a la radiografia de tòrax, la pulsioximetria basal a 92%."-

Aquella nit, guasap a les 24h: 
-"Saturació de 90% amb flux de 3l/min."- Renego interiorment. 
-"M’estàs fent patir, que puc fer per tu?"-
-"Res, per desgràcia no pot fer res. No sobreviuré. No queden llits d’UCI."-

L’endemà. 
-"Estic estable. M’han afegit “bolus” de corticoides i un nou fàrmac."-

Va anar millorant lentament. Amb guasaps m’anava informant:
-"Avui saturació basal de 95%. Crec que parlen de donar-me l’alta." "Per fi l’alta. Encara estic amb una radiografia patològica. Continuo amb tractament."-
-"Tens menjar a cas?"-
-"Sí, sí, ja tenia la nevera plena."-

Ha anat millorant. M’envia bibliografia, també notícies de la xarxa de caràcter conspiratiu, i algun acudit  sobre la Covid. Se sent més forta però encara no ha sortit al carrer.

Diumenge passat.
-"He sortit a comprar. He caminat 2946 passos. Obsessivament exacte. Happy end."-
-"I el gat?"-
-"Me l’ha cuidat un amic. Me’n queden sis."-
-"Gats?"-
-"Vides."-